Xavi Pascual és el director Promo Arts Music, organitzador dels festivals Acústica, Strenes i Sons del Món, i mànager d'artistes com Sopa de Cabra, Joan Dausà i Gertrudis. L'estat d'emergència l'ha sorprès en el pitjor moment de l'any: amb dos artistes estrenant disc (Sopa de Cabra i Gertrudis) i afrontant la recta final de la preparació dels festivals que dirigeix.

Ets dels pessimistes o dels molt pessimistes?
Depèn del dia. Cada dia rebem inputs diferents i hi ha dies que sembla que tot és fàcil i que tot s’acaba i altres que veus que la cosa va per molt llarg. És a dir, que això ens ha agafat a l’inici de la temporada i afrontem una situació econòmica esgarrifosa perquè deixes de tenir ingressos en el moment que pensaves començar a tenir-los. Això és un xoc per a l’empresa perquè tenim una estructura que s’ha de mantenir.

Com s’adapta una empresa que es dedica a la cultura i a la música a aquesta situació?
D’entrada hem de pensar que nosaltres funcionem tot l’any, però que els ingressos els fem majoritàriament de març a octubre. De novembre a març preparem la temporada i de març a octubre és quan tenim els ingressos que han de suportar les despeses de l’empresa de tot l’any. Nosaltres, per circumstàncies alienes a la situació havíem tingut dues baixes laborals i he volgut mantenir l’estructura tirant de crèdits i d’estalvis. No hem fet cap ERTO i esperem poder començar a ingressar a partir de juliol o agost.

Què us diu l'administració?
Jo estic coordinant la sectorial de festivals d’ARC. Primer vam fer una reunió de tots els festivals amb la consellera, que no va anar gaire bé. Després un grup més reduït de festivals ens hem reunit dos cops més amb la Generalitat. Està clar que la concreció que nosaltres reclamàvem no la sap ningú. Demanem mesures de seguretat concretes, aplicacions d’aquestes mesures, saber a partir de quan es relaxen aquestes mesures… Preparar un festival és una feina de molt de temps. Necessitem un mínim de dos o tres mesos entre programar, preproducció, producció, comunicació, publicitat, venda d’entrades i execució. Això vol dir que, si no tenim la informació que necessitem en el moment que la necessitem, hem d’anul·lar.

Mishima al festival Strenes. Foto: Gaspar Morer / Arxiu Strenes

Quin paper ha de jugar l’administració? Què els demaneu?
Depèn de l’àmbit. Tinc la sensació que en l’àmbit de les festes majors s’està fent molt poc. Els ajuntaments són un dels grans promotors del país a través de les festes majors, festivals municipals, programacions estables… i ho estant anul·lant tot. Perquè us en feu una idea: Gertrudis estrenava disc i teníem més de 50 bolos tancats. El 12 de març vam omplir la sala Razzmatazz, i són un grup que es basa molt amb els concerts de festa major. En aquests moments és més possible que no facin cap actuació que no pas que en facin alguna. Els ajuntaments estan anul·lant-ho tot: juliol, agost, setembre… Sembla que aquest promotor públic no tingui cap responsabilitat a reactivar el sector i que només ho haguem de fer els promotors privats. Fer un festival vol dir que com a mínim 15 o 20 empreses hi treballaran, que cada grup donarà feina a 15 o 16 persones i que, per poca gent que portem, els bars i restaurants del voltant com a mínim duplicaran els ingressos. Trobo a faltar la responsabilitat dels ajuntaments en aquest àmbit; i des de la Generalitat em sembla que es fa poca cosa. No hi ha consciència del mal que això ens farà. Hi veig voluntat d’ajuda, però la situació no ajuda i les respostes arriben tard.

Es posa en perill la sostenibilitat econòmica?
Per tal que siguin sostenibles, tothom ha de respondre i cobrar menys. Del que posa les cadires a l’artista. Tothom. Nosaltres tenim la certesa que la gent respondrà. La gent té moltes ganes d’anar a concerts, però vol tenir seguretat. Això ho aconseguirem. La paradoxa és que el sector privat intenti fer festivals sostenibles amb 800 localitats arriscant-hi diners, i l’administració, no. Si nosaltres podem fer concerts per a 800 persones, també ho poden fer els ajuntaments. La llei és la mateixa per a tots. Jo crec que la gent hauria d’exigir que els diners de la festa major es facin servir per fer la festa major, d’una manera o d’una altra.

Com es farà el Strenes Quarantena?
Fins que no tinguem clares les normatives del govern espanyol i els protocols d’arts escèniques de la Generalitat és impossible dir si ho podrem dur a terme. El problema és que el Strenes comença el 26 de juny, i en breu hem de prendre una decisió. El nostre client es mereix saber què passa amb el festival. Ens devem a la nostra gent i li hem de poder dir amb temps suficient si hi haurà festival o no. El termini és la setmana vinent o principis de l’altra.


Parlem de Sons del Món. 
Estem treballant per poder fer Sons del Món tal com el coneixem fins ara, amb una programació a la Ciutadella de Roses de vuit concerts, aproximadament. Hi haurà una limitació de 800 localitats en lloc de les 2.000 que hi havia. El projecte està molt avançat, tenim la programació molt tancada i durant el juny esperem tenir la informació de protocols de seguretat i de sanitat que cal seguir.

Ens queda l’Acústica… Figueres tindrà el seu festival aquest 2020?
No sé si es podrà fer, tal com l'entenem fins ara. El problema és que no tinc cap informació del que passarà al setembre i a l’octubre. Superada la fase 3, ningú no sap què vol dir la 'nova normalitat'. No sabem què podrem fer i què no. No depèn de nosaltres. Penseu que hem de fer complir la normativa vigent fins ara, que coneixem –i que en casos com el de l’Acústica ja és prou complexa–, amb una nova normativa de Sanitat que no sabem quina és. Quan sapiguem quines són, podrem decidir si fem l’Acústica o l’hem de reconvertir en una altra cosa. L’Acústica és el festival urbà més important del país, i el tercer amb més convocatòria de públic de Catalunya. Els dos primers ja han caigut, que són el Primavera Sound i el Sónar. Nosaltres, de moment, treballem i tenim la voluntat de fer els tres festivals. Però vivim una situació molt angoixant.

L’estat d’emergència es va declarar poc després de la publicació del disc de Sopa de Cabra. Com els ha afectat?
Havíem fet una inversió molt gran en aquest disc, que era un dels més esperats de l’any. Va sortir el 28 de febrer i el 16 de març tancaven les botigues. Hem tingut 15 dies per vendre’l, i no sabem què passarà amb ell. Fixeu-vos que la majoria d’artistes que havien de treure disc l’han ajornat fins a la tardor. És una situació nova, i hem de trobar la manera de donar aire al disc, que és un dels millors de la carrera de Sopa de Cabra. Tota la gira de presentació l'hem hagut d’ajornar sencera.