Sota el nom de La Plaga N11 hi conflueixen sis joves músics amb el bagatge d'haver format part de bandes com Ojo de Buen Cubero, Los Barrankillos, Esmeralda Collete, Cronopios o Potoma. Junts defensen una proposta actual, de mestissatge i pop-rock, però que acompanyen del seu toc identitari, afegint ritmes de swing o folk a la recepta. Avui estrenem el clip del nou senzill: "Rostre del vent".


El rostre del vent és la metàfora de quelcom tan abstracte i deistjat com la llibertat i és allò a què, en aquest tema, aspira La Plaga N11: "jo vull ser com el rostre del vent que passa per la frontera, sense cap preocupació", canta en Jan, vocalista de la formació. Un missatge que pren una forma poètica, però que beu d'un rerefons conscient i reivindicatiu: "jo vull ser el foc que remou el terra, les branques que mou el vent".

El videoclip que presentem en prímicia està protagonitzat per tot un ventall de dones, escollides amb una perspectiva interseccional i integradora. Joves, lesbianes, negres i amb discapacitat prenen el rostre del vent, per volar lluny. Per la gravació del tema, La Plaga N11 ha comptat, a més, amb la producció de Carlos Manzanares 'Avatar', productor d'artistes de renom com El Kanka, Arnau Griso, El Niño de la Hipoteca o Suu.