Jordi Mestre és un músic lleidatà amb una gran passió per la muntanya. Va estudiar al Taller de Músics i ha publicat discos amb diferents formacions, entre elles Orgasmic Quintet, amb qui van treure El Soulògic de Jordi Mestre (Quadrant Records, 2016). Actualment toca a la formació de jazz lleidatana Pixie & Dixie Band; a Sonsonite on fa versions de gent com Company Segundo, i a Food4soul, amb un disc a punt d’aparèixer al mercat.

El seu projecte més personal és Mountain Soul. Es tracta d’enregistrar una cançó des de dalt d’un cim. No és una feina fàcil, ja que han de pujar tot l’equip de gravació dalt de la muntanya. Per això compta amb el càmera Jordi Rulló i el guia Roger López. Posteriorment, la feina passa per les mans de Panxi Badii, que ho mescla i ho acaba d’enllestir. El projecte ja compta amb un primer vídeo enregistrat al Tuc de Molières, a cavall entre la vall d’Aran i l’Aragó, la primavera passada. Parlem amb ell d'aquest curiós i arriscat projecte.

Què se sent en tocar la guitarra a 3.000 metres?
Bé, el primer que cal dir és que la gent es pensa que dalt d’un cim d’aquest tipus sonarà amb molt eco. No és així. No hi ha parets, són cims alts, no hi ha muntanyes a prop, el so no rebota i és molt sec. Amb això no hi comptava. L’acústica no és gens bona. És difícil descriure el so perquè no hi ha altres llocs on el so no reboti. No hi ha acústica.


No pot provocar risc d’allaus?
Això que el so provoca allaus és un mite. Les allaus les solen provocar la gent quan passa a través de les plaques. De tota manera, la neu a la primavera està més desgastada, és quan es comença a desfer i es compacta. Les allaus amb aquest tipus de neu no són tan perilloses com les que hi ha a l’hivern després d’una nevada forta. On s’endolla la guitarra?
Porto un ampli Yamaha molt concret que pot funcionar amb una bateria. No té gaire potència però em dona molta qualitat de so. I l’enregistrament es fa amb una gravadora professional però que també pot funcionar amb bateries. Ho connectem amb un senyal de línia i la que surt de l’amplificador: un micro i una DI. Convertim un cim de més de 3.000 metres en un estudi de gravació.
 
Com és el repertori que has pensat?
Tot temes propis. El primer ja l’havia inclòs al disc d’Orgasmic Quintet però és una peça que ja vaig compondre pensant en les muntanyes. Ara ja n’he compost uns quants més pensant en en els cims on vull anar a gravar.

Ja tens clar l’itinerari de cims?
Estic pendent dels patrocinis. La marca de la funda de la guitarra em farà una funda a mida pels propers discos i una marca de guitarra també em facilitarà els instruments. A banda d’això, necessito una subvenció per poder-ho fer. L’emplaçament del proper vídeo ja el tinc pensat. No hi haurà neu i sí molta roca. Serà més tècnic de muntanya. I la música canviarà radicalment d’estil. Però bé, la climatologia em pot fer canviar l’itinerari. Ens agradaria gravar-lo a finals d’octubre. Però no puc dir quan sortirà perquè després comença el procés de postproducció…