Ja fa temps que sabem que “L’estaca” és un himne mundial. La seva transcendència ha superat tota mena de barreres (estatals, lingüístiques, ideològiques…) per reafirmar-se sempre com un himne contra els abusos del poder. Poc es podia pensar el seu creador, Lluís Llach, que més de 50 anys més tard, la melodia de “L’estaca” encara seria usada en contra de dictadors i que, a Bielorússia, alguns la reclamarien com a himne del nou país que volen construir.

El viatge de “L’estaca” comença a Catalunya en contra del franquisme; se’n va cap a la Polònia anticomunista on Jacek Kaczmasrki la converteix en “Murs”; passa per la primavera àrab d’Algèria, i esdevé himne unitari contra els excessos de Putin a Rússia. L’últim port d’aquest viatge és Minsk, on “L’estaca” convertida en “Destrueix els murs de la presó” ha esdevingut l’himne col·lectiu més gran en contra d’Aleksandr Lukaixenko. L’hem sentida sovint a les notícies de la televisió cantada pels manifestants, avui us presentem les versions en bielorús que hem trobat més significatives.

Nasta Nekrasova i Jacek Kleif


Pavel Arakelyan amb col·laboracions, entre elles les de Lyavon Volsky i Margarita Levchuk, i de director del teatre Kupala, Pavel Latushko, acomiadat pel règim de Lukaixenko.


Sergei Kosmas i Sergei Tikhonovsky


Versió instrumental a càrrec del grup bielorús de danses Na Taku


Diàspora bielorussa d'Austràlia


La cançó "Mury" en polonès i bielorús de teatre Capitol de Breslau (Polònia). En polonès i bielorús.