La cantautora mataronina Gessamí Boada presenta la seva segona referència, On començo jo (Microscopi, 2020), que funciona com a punt de partida. El nou disc és una alenada d’aire fresc en el qual complementa unes lletres cuidades  amb sonoritats indie-pop electròniques. Ens ho explica ella.



El disc On començo jo sona més aviat com el debut d’una nova artista que no com a segona referència. És un reinici de la teva carrera? 
Sí, aquest disc és un nou començament de la meva trajectòria. Al primer disc, White Flowers (Segell Microscopi, 2018), tot va ser molt fluid i orgànic, fet sense pensar. Aquesta vegada he buscat un nou llenguatge i he reflexionat sobre què volia transmetre. El nou treball vol ser una declaració d’intencions. 

Com definiries la sonoritat del disc?
El tema dels gèneres és polèmic, jo diria que faig pop. Venia d’un primer disc jazzie i ara he buscat un so molt més electrònic, que s’apropa a l’indie-pop, sense perdre l’essència del ‘tu a tu’ de la cançó d’autor.


Com a cantautora les lletres són fonamentals, però alhora ets també instrumentista. Què és prioritari, la melodia o la lletra? 
Crec que soc més de melodies. Potser no ho hauria de dir, però com a oient, de primeres, no acostumo a fixar-me en la lletra. Per posar un cas, Stevie Wonder té cançons on la lletra no és el més destacable, però les melodies són increïbles, i t’acaben arrossegant. En el meu cas també m’agrada ser curosa amb les paraules. No soc de fer rimes ni escric poesia, però intento ser delicada amb les paraules que faig servir. 

Podràs llegir l'entrevista completa al número 311 de la revista Enderrock, a quioscos i llibreries a partir de desembre.