Joanet del Poblenou: «Cada cop es pot viure menys al Poblenou»

Amb una carrera consolidada al món del teatre on ha fet tots els papers de l’auca –actor, director, dramaturg– i una aventura musical compartida amb el seu germà Pau (Splac) que encara ha de donar fruits, Joan Olivé presenta un EP de tres cançons en solitari parapetat amb un nou nom artístic: Joanet del Poblenou. “Jo em dic Joan Olivé i sempre m’ha passat una cosa: quan poso el meu nom a Google surt un motorista que es diu igual. I això sense comptar els Joan Oliver –Pere Quart i molts més– ni l’admirat Joan Miquel Oliver! Com a actor ja ho tinc perdut, però vaig pensar que per a la música em podia buscar un mom artístic. A la meva família em diuen Joanet perquè soc el petit. Però em passa el mateix: de Joanets n’hi ha molts; ara de Joanet del Poblenou, només n’hi ha un!”.



Enderrock.cat estrena el primer clip del nou projecte: “El meu pati”. “És una cançó que em porta al pati d’una masia que, amb la família, tenim a Gaià, al Bages. Durant el confinament hi vaig passar algunes hores i és una cançó d’amor a aquest pati. Jo soc del Poblenou i el clip comença al meu pati de Gaià i acaba al Poblenou, un barri que ha patit la massificació i on cada cop s’hi pot viure menys. Jo hi visc i me’n sento afortunat, però no sé fins quan ho podré pagar o quan els hotels i els especuladors me’n faran fora. El clip està dirigit per la Mònica Macfer. Al vídeo hi sortim jo i una altra actriu que es diu Kithou i que és la gossa de ma mare. Es diu Kithou per la cançó de Pau Riba”.



L’EP, també anomenat El meu pati (autoeditat), apareix poques setmanes després que un disc del seu germà Pau. Però la gènesi de l’un i de l’altre ha estat diferent: “Jo soc actor i em dedico al teatre i mai tinc temps per a la música. El teatre és el responsable que m’hagi apartat de la música i recordo que no vaig ser a l’última setmana de mescles del segon disc de Splac perquè m’havia agafat Dagoll Dagom. Durant el primer confinament vaig pensar que podria compondre algunes cançons, però en vaig ser incapaç. Vaig estar com una ameba al sofà, sense inspiració. Quan van obrir i vaig poder tornar als teatres, em va sortir tot. Vaig començar a compondre cançons, però no vaig tenir temps de gravar-les ni res. I amb el segon confinament, el que va afectar només al teatre, la música i la restauració, vaig posar-me a gravar. Vaig triar tres cançons per començar, però ja en tinc 4 o 5 més que espero presentar ben aviat. Són cançons basades en fet reals que vaig vomitar després del primer confinament”.