La banda tarragonina celebra el desè aniversari amb un recopilatori molt especial cantat en anglès, 10 anys per veure una bona merda (HFMN, 2021), enregistrat amb un grapat d’artistes convidats del punk rock i amb artistes nacionals i internacionals de mètal i rock'n'roll. També s'editarà una versió en doble vinil que comptarà amb les mateixes cançons interpretades únicament pels músics de CRIM.



Què us ha portat a fer un disc recopilatori amb col·laboradors?
Vam pensar que era una bona manera de celebrar els 10 anys del grup amb alguns amics que hem fet tocant, alhora que provàvem de gravar algunes de les nostres cançons més habituals en anglès. També era una bona manera de treure material nou per fer temps fins al proper disc nou, del qual hem hagut de moure la data de sortida per culpa de la situació actual.

Com heu fet la tria? Ha estat fàcil contactar amb ells?
Ha estat bastant natural, tots eren gent que volíem que sortissin, que teníem ganes que celebressin amb nosaltres la primera dècada de vida del grup. Cap d’ells ha significat cap esforç més enllà d’escriure un correu o un missatge al mòbil, i tots han accedit encantats perquè amb tots ells tenim una bona relació d’amistat que hem forjat a base de veure’ns de gira.
 
Suposo que per temes de pandèmia totes aquestes col·laboracions han estat a distància. Ha estat difícil coordinar-vos?
En alguns casos ha estat més complicat que en d'altres per aquest tema, però la gent ha fet els esforços necessaris per desplaçar-se a estudis de la seva zona, o per muntar-se un miniestudi casolà. La veritat és que ens feia patir que per culpa de la situació fos més complicat, però ens treiem el barret de com han fet tots el possible per fer-ho ràpid i bé.


De quina d’aquestes col·laboracions n’esteu més satisfets? Quina considereu un somni per a CRIM?
Sense que soni “bienqueda”, estem contentíssims amb totes, perquè són les persones que ens feia realment il·lusió que cantessin, i absolutament totes les estàvem esperant amb candeletes mentre gravaven les seves parts perquè som fans absoluts de totes les seves bandes, és igual que sigui La Inquisición o Serpent amb qui ens veiem dia sí dia també, que The Movement o Baboon que viuen a milers de kilòmetres. A més teníem clar quines quedarien bé amb les veus de cadascun. El que potser mai no hauríem pogut imaginar quan érem adolescents era veure a l’Olga de Toy Dolls o al Sucker d’Oxymoron cantant un tema nostre!

Per què heu traduït les cançons a l’anglès?
Doncs era una barreja de situacions que ens hi van portar. Per una banda, volíem veure què passarà quan tornem a tocar fora, ara que els guiris no s’hauran d’inventar les lletres de les tornades, i, per altra banda, ens ho havia comentat alguns cops el segell americà Pirates Press Records, que els agradaria sentir com sonem així. Però no volíem fer un disc nou en anglès, perquè som i serem un grup en català; i entre això i que la majoria de col·laboradors que havíem pensat canten en grups en anglès, doncs era el moment perfecte per provar-ho.


Hi ha una molt bona escena de punk rock català amb grups com vosaltres, Deadyard, La Inquisición, Les Buch… Ho veieu així?
Sí, estem en un dels millors moments pel punk al país des dels 80 sens dubte. I sembla que no paren de sortir grups amb ganes, tant de bo aquesta onada vingui per quedar-se!

Fent un resum ràpid, què es el millor que ha passat per CRIM durant aquests deu anys?
Ens han passat infinitat de coses bones, des de sortir a tocar a llocs que ni hauríem imaginat, fins a tocar o girar amb grups que hem escoltat tota la vida, passant per gravar discos bastant sovint o tocar a grans festivals... No sabríem només triar un moment, la veritat! Tot el que és el nostre dia a dia dins d’aquest món és com un regal, i sens dubte una de les millors coses per recordar serà haver pogut fer aquest disc tan especial!