Amaral para al Senglar Rock amb la col·laboració de Gerard Quintana

Amaral no és un grup comercial qualsevol. Aquesta banda de Saragossa sona a les radioformules i omple recintes de gran aforament però ho fa gràcies a un pop melòdic de qualitat i de bon gust que destaca per sobre de la resta de companys de generació. Actualment es troben immersos a la gira de presentació del seu darrer treball: Gato negro dragón rojo (Virgin-EMI, 2008), un doble compacte que recull les experiències de deu anys a la carretera i cinc discs a les esquenes. Una de les parades d'aquest estiu els portarà fins al festival Senglar Rock de Lledia, que enguany celebra la seva onzena edició i que comptarà amb l'actuació d'aquesta banda de Saragossa acompanyada de Gerard Quintana, amb qui interpretaran el famós "Camins" de Sopa de Cabra. Hem parlat amb Eva Amaral per conèixer de primera ma els ets i uts d'aquesta nova etapa.

ENDERROCK: Com sona el vostre nou disc Gato negro dragón rojo (Virgin-EMI, 2008)?
EVA AMARAL (veu): És un doble CD de dinou cançons i és la millor manera de donar les gràcies a tothom que ens ha donat suport al llarg de la nostra carrera.
EDR: Aquest any celebreu una dècada de vida com a grup. A part del disc i la gira, prepareu algun projecte especial?
E.A: Els aniversaris rodons s’han de celebrar a l’escenari i amb les guitarres endollades.
EDR: Com serà el nou directe?
E.A: La nova banda sona amb força i molta passió. Combinarem les cançons noves i volem que cada concert sigui diferent.
EDR: El concert de Lleida serà el primer de la gira a Catalunya. Com es porta el públic català amb Amaral?
E.A: Hi hem tocat des de sempre. Recordem amb especial estima els concerts que hi vam fer fa molts anys amb Gossos. Vam descobrir paratges preciosos. Molta gent es pensa que aquí tot es redueix a Barna, però sabem que no és així.
EDR: Tocareu la versió de “Camins” que vau enregistrar per al disc d’homenatge
a Sopa de Cabra?
E.A: És una de les cançons més boniques que hem enregistrat mai, i té una lletra impressionant. Ens van donar la possibilitat de traduir-la al castellà, però vam pensar que era millor fer-la en la llengua en què va néixer. Lleida serà un bon lloc per tal d’interpretar-la en directe. Ens agradaria comptar amb alguns amics que ens ajudin amb la pronunciació el dia del concert.