La nova OMAC (Orquestra de Músiques d'Arrel de Catalunya) inaugurarà la propera edició de la Fira Mediterrània de Manresa. Ho farà amb l'espectacle Trencadís, un dels projectes que formen part del nou Obrador d'arrel, amb què la Fira vol esperonar les noves creacions basades en la cultura popular. 

L'obrador Mosaics Martí de Manresa, on es treballen tècniques del segle XIX amb mirada contemporània, ha acollit aquest matí la presentació d'un nou projecte de la Fira Mediterrània: l'obrador d'arrel. I què és això? Doncs un programa d'acompanyament per a projectes artístics que treballen amb la nova creació, el patrimoni immaterial i la cultura popular. Segons ha detallat el director de la Fira, Jordi Fosas, "el projecte es desenvolupa en tres línies complementàries: acompanyar els artistes en tot el seu procés, crear xarxa amb socis diversos com fires i equipaments i, per últim, afavorir els maridatges entre la creació contemporània i el teixit associatiu de la cultura popular". En total, el nou Obrador comprèn 19 projectes artístics: 14 s'estrenaran en l'edició del 2021 (8 d'ells, centrats en la música), i cinc comencen a treballar-se ara per estrenar-se a l'edició del 2022.

Un d'aquests projectes és Trencadís, la primera producció de la flamant Orquestra de Música d'Arrel de Catalunya. Aquesta formació, que reuneix 31 joves músics vinculats a la música d'arrel, protagonitzarà l'espectacle inaugural de la Fira. Treballarà amb encàrrecs de producció i creació, i per aquest primer pas comptarà amb les composicions del garrotxí Daniel López, la veu de la menorquina Anna Ferrer i lletres que giraran al voltant de la poesia catalana que s'està escrivint ara mateix. A més de comptar amb la coproducció dels ajuntaments de Sant Cugat, Olot, Vilafranca del Penedès i l'espai Marfà de Girona, també té el suport del CAT, on l'orquestra farà una residència i enregistrarà el seu primer disc.

Els altres 7 projectes musicals de l'Obrador que es presentaran també a Manresa són Ullclucs, coproduït amb el servei educatiu de L'Auditori, en què Arnau Obiols dirigeix un petit grup per revisitar l'Obra del Cançoner Popular en clau escolar i familiar; Més lloc per a la fosca, amb Elvira Prado i Carles Biarnés treballant amb el material popular recopilat per la mare de l'escriptora Víctor Català; el pont entre la cantant guineana Nakany Kanté i els instruments de la cobla; un altre pont, en aquest cas entre la gralla catalana i la suona de Taiwan, amb la participació de Manu Sabaté i Carles Marigó; Almanac 40, l'espectacle promogut per l'enyorat Jordi Fàbregas, que havia d'obrir el passat Tradicionàrius reunint músics de diverses generacions al voltant d'un dels discos més celebrats del grup La Murga; Parné, on Gloria Ribera revisita el riquíssim i popular repertori del cuplet, i la trobada del senegalès Momi Maiga amb el percussionista Aleix Tobias i el violoncel·lista Martín Meléndez.

Centenari de l'Obra del Cançoner Popular
Els 5 projectes que s'estrenaran l'any vinent posaran l'accent en l'associacionisme de la cultura popular, un sector especialment afectat per la pandèmia, i un parell giraran al voltant de l'Obra del Cançoner Popular, del qual el 2022 se celebrarà el centenari. Una de les produccions comptarà amb Veus Cor Jove Amics de la Unió i revisitarà aquelles peces més relacionades amb el treball en el camp, mentre que l'altre, amb la participació de l'Esbart Ciutat Comtal, investigarà la presència de la dansa a l'Obra del Cançoner Popular.