El lema del festival Ítaca d'enguany és: "estem obligats a no perdre mai l'esperança", una frase d'Arcadi Oliveres que va ser recordada per la megafonia prèvia al concert per la veu del periodista figuerenc Carles Pujol. I amb aquesta consigna per bandera, l'equip de Link Produccions, promotors del festival, ha organitzat una vintena d'actuacions a set localitats de l'Empordà. Un dels escenaris principals és el de la platja gran de L'Estartit, que després d'acollir les jornades anteriors propostes com les de Zoo, Clara Peya o Lágrimas de Sangre, va penjar el cartell d'esgotades les localitats –unes mil cinc-centes– amb els osonencs Oques Grasses.

L'organització va disposar un escenari orientat al sud amb una platea amb cadires i una grada situada a la part posterior, a més d'una zona per poder beure i menjar abans del concert. L'espectacle va coincidir amb la nova normativa d'ús de mascaretes, però dins del recinte del concert l'ús del protector facial va ser obligatori.
 
Oques Grasses van aparèixer a l'escenari puntualment a les deu de la nit: bermudes, polos de color pastel, mitjons a conjunt estirats fins als genolls, i als peus unes Crocs. No sé si en podrem fer una teoria, però la tria del calçat pot arribar a definir la personalitat del grup. Gerard Quintana, inspirant-se en Pau Riba, es descalça en pujar a l'escenari, Albert Pla opta per enfundar-se unes botes d'aigua, Roger Mas unes espardenyes, i Oques Grasses prioritzen la comoditat a l'estil.

"Elefants", la cançó que obre el nou A tope amb la vida (Halley Records, 2021), també va donar l'arrencada al concert. Pràcticament sense excepció, tots els espectadors es van aixecar de la cadira per no tornar-hi. El grup va començar amb una embranzida sonora amb la qual van encadenar una cançó rere l'altra, davant un públic entregat que les cantava totes sense excepció. Oques Grasses són, sens dubte, una de les bandes del moment. La seva combinació de sonoritats electròniques amb ritmes llatins i jamaicans, elements de batucada brasilera i fins i tot de música tex-mex, són un còctel explosiu que, combinat amb les rimes de Josep Montero, aconsegueix connectar amb un públic essencialment jove i entregat a la festa.

Molt poca comunicació amb el públic… El passat dia de Sant Joan, Joan Dausà ironitzava amb el públic que escoltava el concert  fora del recinte Respira a Empúries, afirmant que "eren quaranta euros més rics" i utilitzant-los com a running gag. Montero, davant els centenars de persones que escoltaven l'espectacle des de l'exterior, ho resolia dient que "el bolo és per la penya de dins i per la penya de fora". Dues maneres diferents de resoldre una situació que evidencia que la demanda de concerts està molt per sobre de l'oferta que possibilita les mesures sanitàries per combatre la covid-19. Poques ocasions més per l'intercanvi de missatges; himnes hedonistes com "Sta guai", "Cul", "John Brown" –molt celebrada i participada pel públic–, "Més likes", "Petar-ho", el nou senzill "Bye Bye" o el cèlebre "In the night" van consumir els noranta minuts d'espectacle. L'únic moment de pausa es va donar amb "Talismà" i "La gent que estimo", que va convidar el públic a encendre els llums dels seus telèfons mòbils. El concert va acabar amb "Passos importants" i cap bis. Sense treva. 

No hi ha més. Oques Grasses són la personificació de la festa; una descàrrega sonora i lúdica contundent, perfectament greixada. Assaboreixen el seu èxit des d'una posició de comfort, sense riscos. Còmodes, com les Crocs que calcen.

El festival Ítaca rebrà avui diumenge 27 de juny a L'Estartit l'actuació del grup per a públic familiar Xiula, i durant el mes de juliol acollirà Els Amics de les Arts i les Balkan Paradise Orchestra. Stay Homas actuaran, per la seva banda, a Calella de Palafrugell al llarg de dos dies; i el triple concert Mazoni+Sanjosex+Jordi Serradell i Roger Mas ho faran a Gualta.