Bola de neu

Seguint l'efecte de la bola de neu, una idea inicial de l'acordionista Marçal Ramon, s'ha anat engrandint i engrandint, amb la complicitat d'uns i altres, fins a esdevenir un projecte d'envergadura: l'OMAC (Orquestra de Músiques d'Arrel de Catalunya), que es presentarà a la propera Fira Mediterrània de Manresa. 

Fa 30 anys, el Tradicionàrius va impulsar la creació de tota una orquestra de música d'arrel, sota els auspicis, entre altres, de Jordi Fàbregas i Tito Peláez, per treballar amb materials i formes sonores tradicionals. L'invent es va dir Orquestra Simfònica de la Canya. Al Tradicionàrius del 1992 van estrenar, sota la direcció de Ferran Martínez, la Suite de la Pobla de Segur. Els interessats poden trobar-ne rastre discogràfic.

En sintonia amb aquell esperit, i amb uns plantejaments tan ambiciosos com engrescadors, la nova OMAC es disposa a assajar aquest mes de juliol al Centre Artesà Tradicionàrius. Immediatament després gravarà el seu primer disc, que es presentarà en directe el proper 14 d'octubre, a l'espectacle inaugural de la Fira Mediterrània de Manresa.

El productor i director artístic de l'OMAC, l'acordionista Marçal Ramon, ha explicat al CAT les línies mestres del projecte: 31 músics de qualitat especialitzats en instrumentrs tradicionals dels Països Catalans, criteris de paritat quant a gènere i territori, repertori de nova creació encarregat a joves compositors, presentació d'una producció diferent cada dos anys i voluntat d'internacionalitzar-se i establir vincles amb referents i experiències similars d'altres països on ja s'han treballat idees similars i ja s'ha fet camí (Irlanda, sempre Irlanda, és el gran far folk en aquest sentit).

La primera producció de l'OMAC serà Trencadís, amb música del compositor garrotxí Dani López, i la cantant menorquina Anna Ferrer com a veu solista convidada. "El primer que vaig fer en conèixer aquest encàrrec va ser escoltar els arxius d'avis recollits per Artur Blasco dipositats a la Direcció General de Cultura Popular, que són una meravella -explica López-, i que a més tenen la característica que no obeeixen a les pautes de la partitura, sinó que hi ha compassos irregulars, pràcticament cada respiració del cantador és diferent, etc. Després de la interpretació també vaig fixar-me en les lletres, i després vaig començar a llegir poesia contemporània mirant d'establir vincles temàtics amb els continguts del repertori tradicional".


La combinació no ha estat senzilla, però finalment n'ha sortit un repertori que vesteix amb patrons i elements tradicionals versos de Juana Dolores, Enric Casasses, Josep Pedrals, Clara Fiol... "A les lletres tradicionals hi ha temes molt presents, com la religió o el treball, i també s'acostumen a explicar històries amb pèls i senyals -continua Dani López-, tot això és molt menys freqüent en la poesia actual, molt més donada a la descripció del món interior del poeta. Però al final ho hem lligat".

I l'espontaneïtat irregular dels vells cantadors sense solfa, com pot traslladar-se a una orquestra tan nombrosa? "Doncs precisament fent un camí aparentment invers: treballant amb partitures molt agudes i detallades en extrem, gairebé al mil·limetre, per reproduir tota aquesta varietat i diversitat", contesta el compositor olotí.

Per la seva banda, la cantant Anna Ferrer, que combina projectes lligats amb la cançó tradicional com ara Vega -compartit amb Paula Grande- amb altres de més experimentals, confessa que aquest projecte representa per ella, d'alguna manera, tancar un cercle, ja que li recorda el temps en què, amb 14 anys i formant part del grup menorquí S'Albaida, actuava al Tradicionàrius o la Fira Mediterrània de Manresa.

Tradicionàrius i Fira Mediterrània són precisament dos dels actors clau que s'han implicat perquè l'OMAC vagi creixent i la bola de neu es vagi fent grossa. També ho són La Marfà de Girona i els ajuntaments de les ciutats on actuarà l'orquestra aquest mateix 2021 després de l'estrena a Manresa: Olot, Tarragona, Vilafranca del Penedès i Sant Cugat del Vallès.

I a tot això, qui són els integrants de l'OMAC? Si us agrada el folk, segur que us en sonen els noms: Adrià Grandia, viola de roda (i alguna maquineta); Alba Careta, trompeta; Albert Dondarza, violí; Apel·les Carod, violí; Cati Plana, acordió diatònic; Coloma Bertran, violí; Cristina Boixadera, flabiol; Darío Barroso, guitarra; Elias Porter, viola; Francina Mercadal, trombó; Iu Boixader, contrabaix; Ivan Alcazo, tible; Ivó Jordà, gralla; Joana Fugaroles, viola; Joana Gumí, violí; Jordi Montasell, trombó; Josep Cordobés, bateria; Manu Sabaté, gralla; Marc Vall, percussió; Marçal Ramon, acordió diatònic; Maria Antònia Gili, trompeta; Maria Puertas, tuba; Martí Villegas, fiscorn; Mireia Vila, violí; Montse Soques, flabiol; Núria Casas, contrabaix; Pau Puig, dolçaina; Pere Olivé, percussió, i Rosa Rodríguez, tenora.