El 2021 de Marco Pompero ha estat ben frenètic. Amb l'arribada de la primavera, el cantautor alcoià publicava el seu treball Quatre (La Fera CC, 2021), un EP on reflexionava, a través de quatre peces, sobre la nostra societat. Poc després, Pompero va participar al concurs Sona9, on es va convertir en una de les 18 propostes musicals seleccionades per als concerts preliminars. Seguint al peu del canó, el cantant publica a finals d'aquest mes, Tres (La Fera CC, 2021), un nou EP que segueix el concepte numerològic. Parlem sobre aquest nou treball amb el seu autor.

A la primavera vas publicar 'Quatre' i, ara, 'Tres'. Com és que has decidit fer dos EP en comptes d'un únic àlbum més llarg?
Quatre va ser fruit del confinament que vam viure a partir del març de 2020. Quedar-se a casa, i de sobte, disposar de tot el temps del món –cosa que mai havia estat possible– va provocar que tinguera l’obligació de treballar en nou material. Una vegada el vam tenir enregistrat, ens vam adonar que el treball havia agafat una dimensió conceptual més gran del que cabia en quatre peces. Aleshores, vaig decidir donar-li una continuació fent nous temes. Ara li ha seguit Tres, i puc avançar que aquest compte enrere continuarà fins a completar aquesta obra conceptual que va nàixer durant el confinament, i que espere que quede resolta al 2022.



Aquest EP reflexiona al voltant de diversos aspectes transcendents. Per què t'has bolcat a parlar d'aquesta dimensió?
Potser Quatre parlava des d’una visió col·lectiva, més aviat com a una peça de la societat. Tres, en canvi, parteix de l’individu: de les sensacions més bàsiques d’un mateix, que ens indiquen com ens sentim amb el nostre entorn i com de preparats estem per tal d’avançar en el nostre camí. Potser necessitava fer una mica d’introspecció per donar-me un poc més de coherència tant a mi com al meu discurs.


"Res" és la clara mostra que en aquest EP abraces el rock amb molta més força. És una evolució estilística meditada o més aviat fruit del que et demanaven les cançons d'aquest treball?
És l’evolució del camí que vam començar amb Quatre, i a més, va en relació amb el que hem comentat abans de la introspecció. He aconseguit tornar al meu punt de partida com a artista. El meu primer grup, quan tenia 16 anys, va ser un trio grunge molt elèctric, i és curiós que, ara mateix, 18 anys després, torne justament a aquest punt.


A "Cel" ajuntes dues idees 'a priori' contraposades com la de sentir-se viu i ser al cel. Què vols explicar amb aquesta antítesi?
Per mi, el sentiment de viure té sentit si som conscients que s’acabarà en qualsevol moment. Sabent això, tractem de dignificar el trajecte. Veient com funciona aquesta societat capitalista, em resulta contradictori veure que la gent mor cada dia intentant viure.


"Niu" parla del retorn a casa. Quins llocs consideres la teva llar?
Sí, parla de quins llocs considerem com a llar i del retorn a casa. La llar, per a mi, són tots aquells espais on ens sentim còmodes, on podem estar absolutament sols i sentir-nos la persona més estimada del món.