Kuzu és una nova proposta musical sorgida al cor del barri de Benimaclet, a la ciutat de València. El formen Blanca Hervàs i Andrea Navarro (veus i responsables de les lletres) i, a la producció i bases, elhombreviento. Funcionen des del 2018 i fan música llatina amb compromís feminista. Demà presenten Fluir (autoeditat), un EP amb cinc cançons. Per anar fent boca, avui estrenem en exclusiva el vídeo d’"Espill".

La cançó tracta dels estereotips i dels prejudicis, tant els interns com els externs. "Quan et mires a l’espill veus el que hi ha i estos prejudicis que tens dintre teu ixen, afloren. Tenim només un cos i hem d’estar a gust amb ell i estimar-lo. El cos és una presó i alhora pot ser un temple i una revolució. Moltes vegades, nosaltres mateixes som qui ens jutgem pitjor, som les més dures i crítiques. Per això, nosaltres volem abraçar lo que som: no només físicament, sinó també mentalment i espiritualment", explica el duet.


El kuzu és una planta medicinal que serveix per a moltes coses, entre elles rentar l'estómac. Blanca Hervàs i Andrea Navarro han volgut fer una metàfora perquè, amb la seva música, volen capgirar els nostres estómacs. Els hem demanat que ens parlin de la seva banda.

"Fem música llatina barrejada amb electrònica. Ens assemblem a Bomba Estéreo. Volíem fer música en valencià perquè és la nostra llengua i volem que segueixi viva. L’estil és una mescla de moltes coses, urbana, mestissa, tropical… costa molt de definir. Estem cobrint el forat d’un estil de música que en valencià no es fa”, assegura Blanca Hervàs. I Andrea Navarro, afegeix: “Volem desconstruir la música llatina, que acostuma a tenir lletres masclistes. Fem una versió feminista de reggaeton, cúmbia, afrotrap… per poder ballar sense sentir ni culpa ni ràbia.”
 
Per a Hervàs, aquest punt és clau per a la seva proposta, i és que a Kuzu, “la festa i el discurs van un poc units. Per no entrar en contradiccions ni en autoculpes. Jo, com a dona feminista, tinc un discurs polític i després em poso a ballar coses que em generen moltes contradiccions. Volem tindre un espai de festa coherent amb nosaltres mateixes i amb la nostra ideologia”.
 
Però el seu projecte no es construeix a còpia de fer grans discursos alliçonadors, sinó d’incorporar la perspectiva de gènere com a base troncal. “Nosaltres no parlem de feminisme perquè hi ha molts feminismes i tots són vàlids. I moltes maneres de ser dona. Volem canviar els referents als escenaris”, explica Navarro. I és que, tal com analitza Hervàs, “els grups valencians que més s’escolten són d’homes. Es tracta de donar visibilitat a les dones”. La raó per fer-ho és ben clara pel grup: “Si jo com a dona no veig referents dones als escenaris, em serà molt difícil somiar en això. Si ho veig, em serà més fàcil”.