El cantautor alguerès Claudio Sanna ha enllestit un nou disc. Es tracta de la continuació de Mirau que sem anant i mirant (The Chiken Coop., 2020), el seu anterior treball que, per les restriccions sanitàries, no va poder presentar en directe a Barcelona. El disc es diu Mirau que sem anant i mirant II (The Chiken Coop., 2022) i Enderrock.cat us n’avança en exclusiva una de les peces: “Lo servidor”. 



“És una cançó de Pino Piras que parla d'un duenyo de camp tan cruel que afama els treballadors pagesos, quasi sense donar-los de menjar. Després de la mort d'un d'aqueixos, ha volgut disfrutar d'ell encara, emprant els seus cucs per anar a pescar. És una sàtira molt sarcàstica i crua de l'explotació de la maniobra de part dels amos”, explica el cantant sobre "Lo servidor".

El disc surt oficialment el primer d’abril a les xarxes. Per tant, es podrà escoltar abans dels concerts d’aquest cap de setmana a l’auditori de la Casa de Cultura d’Olesa (2 d’abril a les 19 h) i de L’Hospitalet de Llobregat (auditori Barradas, 3 d’abril a les 19 h), tots dos en el marc del BarnaSants. El disc serà a les xarxes, però encara no se sap si ja hi haurà disponibles les còpies en CD. “El disc físic el tenim a la fàbrica de Polònia des de fa tres setmanes i encara no ens ha arribat. Normalment són molt ràpids i en una setmana o deu dies ja ens l’enviaven. No sabem si el tindrem pels concerts d’aquest cap de setmana”, es lamenta Claudio Sanna.

Mirau que sem anant i mirant II  s’ha enregistrat a l’Alguer i als estudis Fournier de La Garriga. “A diferència de l’anterior, aquest cop jo no he pogut anar-hi i he seguit les gravacions per internet, colgat en directe des de l’Alguer”, revela Sanna, que aquest cop ha tornat a comptar amb els mateixos músics amb qui ja va treballar fa dos anys, amb Marc Serrats, Meritxell Gené i Salvador Maltana al capdavant.

Pel que fa a les cançons, també hi ha continuïtat: “Formen part del repertori que se cantava a les velles tavernes alguereses i que encara avui se canta a casa, en ocasió de festes de família i amics. No és la reelaboració d’una tradició musical del passat: aquest repertori és encara ben viu i coneixut a l'Alguer i aqueixes cançons se continuen a cantar també avui, sempre que se trobi gent algueresa fent festa. Podem considerar que és un disc doble. I això es nota també amb la gràfica, que és la mateixa que la de la primera part, però en negatiu”.