L'artista de Terrassa Gemma Humet, dos anys després del seu Màtria (Satélite K), presenta el quart disc: Rere tot aquest fum (Satèlite K, 2022), que s'endinsa en els misteris de l'amor, el concepte de l'amor romàntic i la importància de l'amor propi. Junt amb la cantautora, repassem cançó per cançó aquest nou treball.

1. "Com vols que et parli jo de l'amor?"

"Aquesta cançó sempre me l'he pres a tall d'"introducció" del disc. Reflexiono, tant a l'àlbum en si com a la cançó en concret, sobre què vol dir estimar, des d'on ho fem i, concretament, sobre les incoherències a què això ens fa arribar."
 

2. "Òxid de nitrogen"

"En aquesta cançó se'm barregen dos conceptes que crec importants. Per una banda, és 'simplement' una cançó de desamor. Per altra banda, porta implícita la necessitat que tenim de vegades de sentir-nos lliures, que ens donin aire. Potser, l'aire ens el donava la persona que marxa, o la persona equivocada, o el lloc equivocat... potser, aquest respirar que tu creus que et fa bé en realitat és tòxic; potser és òxid de nitrogen."


3. "Àngel de foc"
"Hi plasmo la sensació de la típica dita popular que diu que 'allà on hi ha hagut foc, sempre hi queden brases'. I encara que només sigui dins el nostre cap, en el nostre record, una cosa intensa i bonica que hàgim pogut viure, sempre hi perdurarà."

4. "Arrenca'm la pell"

"El desig està present a qualsevol relació sexoafectiva que puguem tenir. Aquest pot ser ocult o no, l'altra persona pot saber que hi és o no, tu pots acceptar que hi és o no. Però, el que està clar és que no estem acostumats a parlar del desig des d'un punt de vista femení. Està molt normalitzat que els homes ho facin, però... i nosaltres, què?".

 

5. "Tòxics"
"Aquesta cançó mostra el tipus de relació en què els humans ens podem sentir més vulnerables. És la relació que mantens amb persones de qui saps que t'has d'allunyar, però que pel motiu que sigui, et resulta pràcticament impossible. La sensació de buscar alguna cosa o algú que no existeix i que només et fa anar girant i girant a la vida sense saber ben bé el motiu per què segueixes allà o esperes qui sap què. De fet, el videoclip mostra una fugida endavant i les ganes de deixar enrere tot allò que no ens fa bé."

6. "El llamp que fuig del meteorit"
"Aquí apareixen alguns conceptes que per a mi són interessants, com la mentida. La mentida sempre és present a les nostres vides i sovint a qui més ens enganyem és a nosaltres mateixos —i fent-ho, mentim també als altres— per fer funcionar coses que no funcionen o intentar viure una vida d'una manera que no volem. A vegades, apareixen persones o coses de manera inesperada que et fan veure la vida d'una altra manera i fan que et preguntis 'cap a on vull anar?'".

 

7. "Recomençar"
"Per a mi és una espècie de mantra. Passi el que passi, em perdono a mi mateixa. Soc com soc i m'estimo des d'aquí i a partir d'aquí, amb el meu passat, el meu present i segurament, el futur que encara no està escrit. Encara que estiguem al pou, la vida pot tornar a començar; però que passi, està a les nostres mans."

8. "Els anys guanyats"

"L'amor és impossible que desaparegui d'un dia per l'altre. Pot desaparèixer l'enamorament, però no l'estima. Si cuides una relació, si cuides de tu i procures per l'altra persona, simplement el que pot passar és que es transformi i evolucioni. Em sembla absurd fer fora de la teva vida una persona que has estimat moltíssim, només perquè ja no sigueu parella. D'això tracta la cançó, tot i que és traslladable a tots els tipus d'amor possible, tant cap a una amistat, un familiar o, fins i tot, cap a un mateix. És molt important saber cuidar i cuidar-nos."

 

"És la representació d''allò que podria ser, però no és'. Del 'm'encantaria que fos, però no pot ser', de 'podríem ser molt feliços, però sé que tu no ho vols' i de 'podríem ser molt feliços, però jo no puc o jo no vull'. També parla de com gestionem totes aquestes emocions i el fet de preguntar-se 'i si em llenço a la vida de cap, què passaria?'".
 

"Crec que el títol d'aquesta cançó parla per si sol. És molt important guardar-nos parcel·les de vida només per a nosaltres. Per a mi aquesta cançó és una espècie de resum de tot el que he anat veient durant el procés de gestació d'aquest disc. Per això és l'última cançó, és un tancament. Tenia claríssim que començaria el disc amb “Com vols que et parli jo de l’amor” i que l’acabaria amb “Tothom té els seus secrets”."