Després de cinc anys de silenci, el cantautor de Dénia Sergi Contrí ens presenta una nova cançó, "La sang a la sal". Es tracta d'una peça en clau pop que proposa un recorregut per les cales de la Marina Alta i esdevé la primera cançó d'un Ep que el cantant té previst publicar ben aviat. Estrenem aquesta cançó que dona nom al treball.

Estrenem “Sal a la sang”, una cançó que t’acosta al món del pop.
És el que buscava. L’anterior disc vaig voler que sonara a fusta, acústic. Este volíem que sonara més vital, amb arranjaments més oberts i més alegres. Hem parlat molt amb Albert Bertomeu sobre com volíem sonar, especialment amb les guitarres, que tot i ser elèctriques sonen bastant netes. Vam cercar el so conjuntament.


Què hi expliques?
Jo volia parlar de topònims de la Marina Alta. Volia clavar-hi els topònims de les distintes cales que tenim anant de sud a nord. Més enllà del pelotazo del turisme, volia posar en valor estes cales. Ara mateix, hi ha un projecte urbanístic molt bèstia en una de les cales que anomene. M’abellia molt parlar de la toponímia i del llenguatge mariner. Esta cançó és el resum del que he respirat. Parle de la sal a la sang perquè he viscut molt de temps davant de la mar i se t’injecta el salnitre a les venes. És com una droga. Ara visc a l’interior de València, a un poble que es diu Senyera, prop de Xàtiva i no ho disfrute tant.

Has estat cinc anys sense cap cançó nova…
M’he dedicat a altres coses. Estic exercint de vocal de consum a una organització de consumidors i m’ha llevat bastant temps per a fer altres coses. També he tingut una les d’esquena que encara arrossego i que m’ha fet perdre sensibilitat en una mà, cosa que m’impedeix tocar la guitarra. Però durant aquest temps he seguit fent cançons i aprofitant que enguany fa 20 anys de la meva primera actuació a la Universitat de València vaig pensar que seria una bona efemèride com per a celebrar-ho i ensenyar-la a la gent que m’ha seguit preguntant al llarg d’estos anys.

Aquesta cançó és un avançament d'un EP.
Sí, l'anirem ensenyant a poc a poc, també en funció de l’acollida que tinga. Volem intentar tocar, però en format de grup de pop-rock, amb cinc persones a l’escenari. De moment hem gravat quatre cançons i una història estranya que també ensenyarem.