Sobre Mi Gata és un grup que ha trobat la unió en els sons llatins, la música màquina i l'electrònica. És un grup per ballar, per criticar el sistema i trencar estereotips. Ara, la banda barcelonina publica el seu primer disc de llarga durada Calor del Colapso (autoeditat, 2023) i estrena el videoclip del tema «Benidorm». 



D'on sou? Com sorgeix el vostre grup?
Sobre Mi Gata som quatre persones de Barcelona, de diferents barris, ha estat el barri de Vallcarca on s'ha gestat aquest projecte. Neix a partir de la voluntat d'omplir un forat en l'escena musical barcelonina amb ganes de sortir cap enfora: on hi hagi espai per una música que sigui per ballar, amb contingut polític, crític i sortint d'estereotips musicals actuals i passats. A principi de la pandèmia vam trobar el moment perfecte i el temps per començar a forjar el nostre projecte. Just en una època difícil pels grups musicals, vam pensar que era el moment d'actuar. Així ens vam ajuntar, una cantautora (Pogo Sobre Mi Madre), tres músics i amigues, i una gata (es diu Cumbia) que ens fa companyia mentre escoltem, componem i gravem (d'aquí el nom del grup).

Dieu que esteu en contra del capitalisme. Heu trobat en la música un canal en el qual expressar les vostres inquietuds i disconformitats?
Som conscients que estar-ne en contra no vol dir que no en formem part. La música ens permet parlar del que vivim cada dia, del que somiem o patim. I malauradament el dia d'avui, tot està impregnat de capitalisme. Però fer-ne música també ens permet desgranar les nostres contradiccions, poder mostrar-nos i cantar l'amor, l'amistat, el dolor i la pèrdua. Intentem imaginar-nos altres futurs possibles, com deia el filòsof Mark Fisher (que citem en alguna cançó), en un moment on sembla que és més fàcil imaginar-se la fi del món que la fi del capitalisme. Segurament, doncs, amb Sobre Mi Gata no enderrocarem el capitalisme, però sí que posarem música a aquesta somiada destrucció.

Què trobeu en els ritmes llatins com ara la cúmbia?
En principi vam començar amb la idea de muntar un grup d'electrocumbia perquè venim d'experiències prèvies relacionades amb ritmes llatins. Al final, el component electrònic, ha superat la idea inicial. Intentem cavar enrere, cap als anys noranta on trobem un referent musical encara viu. Ens agrada la música màquina i la trobem adient per a ballar aquesta època de fi del món. I mirem cap al futur, imaginant poder ballar un altre col·lapse possible.


Heu introduït noves cançons a l'elapé, i n'heu mantingut d'antigues. 
A principi de 2022 vam treure un EP amb sis cançons, per donar-nos a conèixer. Vist que el nostre senzill "Calor del colapso" va ser un èxit, vam decidir com a concepte, que seria una mica el leitmotiv del disc. Vam estar preparant els nous temes al llarg de tot l'any, treballant alhora algunes cançons amb el jove productor Oriol Veas, altres amb el Mario Patinyo de l'Atlantida Studio i amb Chalart58. Volíem treure un disc sòlid, de 14 cançons, en un moment actual on poques persones treuen més que una recollida de senzills.

Per escriure la cançó de "Benidorm" us heu inspirat en un article de la periodista Cristina Barrial. ¿Quina connexió heu trobat amb el seu pensament?
Gràcies a llegir l'article de la Cristina Barrial vam poder profunditzar en el tema del col·lapse, endinsant-nos en l'àmbit de les vacances. En particular, en les conseqüències que, moltes vegades, tenen les nostres decisions i privilegis. El gust té un biaix de classe, com també les vacances i altres coses que escollim. És fàcil jutjar de "cutre" qui se'n va de vacances a Benidorm perquè no es pot permetre unes vacances a Tailàndia o a un xalet a la Costa Brava.


Quin vincle teniu amb Benidorm?
Amb Benidorm no hem tingut un vincle concret, sí amb València, concretament amb el Cabanyal, un antic barri que està sent devorat per la gentrificació, per donar pas a pisos d'Airbnb i vivendes que només seran assequi-les per a rics i turistes. En el nostre viatge pel País Valencià hem volgut seguir aquesta ruta i anar a una ciutat com Benidorm. Ja fa anys ha estat xuclada pel turisme, on res queda del poble de pescadors que va ser, i dona pas aquesta espècie de macro ressort per a les vacances dels espanyols "currelas", barrejat amb el més primitiu turisme de borratxera europeu. És evident, però que amb els preus assequibles i les comoditats de Benidorm no és casual que el rang econòmic de les persones que hi estiuegen no sigui gaire alt, i que precisament per això Benidorm sigui un destí motiu de mofa per a les classes més altes. Un matxembrat que ens sembla digne de posar-li lletra i música.