Després de debutar el 2017 amb Dualitat (autoeditat), el quartet de pop-rock alternatiu barceloní La Tour de Carol va parar la maquinària. No va ser fins al 2022 que va tornar a posar fil a l'agulla i va publicar el seu darrer treball, El gran invent (Vankiki Records, 2022), que presentarà el 21 de gener a la sala PickWick de Terrassa, amb Jay Comas, i el 24 de febrer a la sala Clap de Mataró, amb Dan Peralbo i El Comboi.



Com ha estat reengegar La Tour De Carol després d'anys en pausa? 
Sempre costa rellançar un projecte musical, i més si t'agafa feble per la pandèmia. Teníem el disc acabat amb la previsió de publicar-lo durant la primavera del 2020, però va esclatar la COVID. Tot i haver-ne hagut d'endarrerir el llançament, nosaltres intentem veure'n el cantó positiu: això ens va deixar més temps per poder preparar bé la publicació del disc, fer més videoclips, haver-nos creuat amb la nostra discogràfica, haver pogut preparar millor les cançons per al directe... Al final, ens ha anat bé per poder créixer com a grup i intentar que la nostra música arribi al màxim de gent possible.

D'on sorgeix la unió que us defineix entre el rock melòdic i les lletres properes i detallistes?
De la música que escoltem cadascun de nosaltres. Tot i que a priori sembla que tenim una base musical similar i que hem crescut escoltant música pareguda, avui dia, els nostres Spotify, mirats amb lupa, no tenen res a veure l'un amb l'altre. Fa molts anys compartíem local quan cadascú estava en grups diferents, i el rock melòdic ve, sense dubte, d'aquella època. Les lletres més properes i detallistes han arribat ara, quan escrivim sobre què ens passa i de com ens sentim. Potser ens agradaria ser més poetes i escriure amb metàfores molt ben treballades, d'aquelles que et pots tatuar, però "si no n'hi ha, no n'hi ha".


Recentment, heu publicat el videoclip d'"El cigaló". Amb aquest tema, volíeu plasmar l'adrenalina o felicitat que dona la festa?
Exacte, volíem un tema que fos la banda sonora d'una nit de festa, una cançó que poguessis posar-te-la de festa amb els amics anant cap a la discoteca i que es pogués cantar a crits. Però com passa amb tota nit de festa, l'endemà ningú et salva de la ressaca, per això demanes un cigaló. Per al videoclip, vam veure clar que ens podíem tancar a una habitació petita plena de llums i de fum, fotre escàndol, i en sortiria alguna cosa psicodèlica que podria funcionar. Ho vam rodar una tarda de diumenge i hi vam fer venir els nostres amics, que ens van ajudar amb llums, el decorat, la festa, les serpentines... Tot va quedar ideal i, de veritat que no l'haguérem pogut fer si no hagués estat per ells. A mesura que el Pau (guitarra), l'anava editant i ens n'anava passant fragments, vam veure que l'havíem clavat i que la potència de tot el que diu la lletra quedava ben reflectida en el videoclip.

Com han anat els concerts que heu fet últimament? I com es presenten 
els següents, com ho preparareu?
Cada vegada estem una mica més preparats i amb cada nou concert que fem anem agafant més compenetració entre nosaltres dalt de l'escenari. Les cançons les hem pogut fer més nostres, i intentem anar millorant i polint cosetes. Creiem molt en aquesta manera de treballar: anar afegint algun detall, per petit que sigui, que faci el concert una mica més cuidat. Assagem en un magatzem on no podem fer gaire soroll, i tot és amb bateria electrònica, sense amplificadors, lluny del directe final, però ens en sortim. D'alguna manera, aquesta forma de treballar tan dinàmica, i tan diferent entre assajos i concert, fa que ho sentim tot ben fresc. Per això agafem els concerts amb moltes ganes de rebentar-ho, perquè dalt de l'escenari ens podem deixar anar i fotre un bon escàndol.