Vora vosaltres (Edicions Paraules) és el sisè disc de Pere Figueres. El cantautor de Pontellà hi presenta un recull de 12 cançons i amb un llibret de luxe en què, a banda de les lletres, també s'hi troba la reproducció d’unes obres d’art que una trentena llarga d’artistes van crear especialment per a sufragar els costos del disc. Aquest dissabte el presenta en directe a la sala de festes d’Illa amb alguns dels col·laboradors del disc, entre els quals hi ha Pascal Comelade. El disc només es pot trobar en format físic i no és a cap plataforma. Enderrock.cat us ofereix en exclusiva la cançó que dona nom al disc.

Has pogut treure el disc perquè has rebut una ajuda inesperada.
Sí, per això és un disc especial. L’he pogut gravar gràcies a uns artistes que van fer unes obres i les van subhastar. I ho he completat amb la venda d’uns terrenys de vinyes abandonades que tenia. Tot allò dels pintors va ser una iniciativa de l’Esteve Sabench que es va fer d’amagat meu. Jo no ho vaig saber fins al mateix moment de la inauguració de l’exposició. Vaig arribar i el carrer estava ple. M’anava trobant gent, amics i coneguts, que no havia vist mai allà. Quan vaig entrar a la sala, l’Esteve em va dir que hauria de parlar. No vaig tenir temps ni de mirar l’exposició. Va començar parlant ell i va explicar que totes aquelles pintures s’havien creat especialment per a mi i que se subhastarien per ajudar-me a fer el disc. D’una banda, penses que no et veuen capaç de tirar-lo endavant sol, però de l’altra notes l’amistat de tanta gent i sents una gran estima.

Et vas quedar alguna pintura?
En vaig comprar una. La que va fer un gran amic meu, Patrick Soladie, que està molt malalt i ja havia deixat de pintar. L’Esteve el va anar a veure i li va explicar el projecte. Va dir que ho feia per l’Esteve i per mi. La Cristina Giner, que és la meva dona i una de les còmplices de l’Esteve per tirar-ho tot endavant, en va comprar una altra. I encara en tinc una tercera. Me la va regalar una noia de Castres que havia vist molt poques vegades. La va comprar i al cap d’uns dies va venir a regalar-me-la. Em va dir que ella l’havia comprat per tal que jo pogués fer el disc i que li semblava que el quadre l’havia de tenir jo. Per això en tinc tres.



Parlem del disc. Sempre has cantat poetes, però en aquest disc només hi ha textos teus.
Són cançons que no havia publicat mai. És la història amb la meva dona, la de l’amor que necessites. Si escoltes les cançons en l’ordre del disc, pots anar seguint la història. Hi ha un fil afectiu i sentimental. Hi ha moltes històries que es barregen, però totes parlen de tenir un record, una mirada, una esperança que les coses poden ser o no ser i que poden canviar. Mostrar aquest patiment és necessari per jo. M’agrada explicar per què de vegades no he estat feliç i per què, de vegades, sí que ho he estat. M’ajuda a avaluar-ho, saber-ne els motius. La meva poesia és carnal, íntima, personal… però s’obre a un món pel qual tothom que segur que hi ha passat.

“Vora vosaltres” és una cançó dels anys vuitanta, per tant, anterior a la teva història d’amor.
Sí, és de principis dels vuitanta o fins i tot potser del 79. És l’amor que tinc amb la meva llengua, amb el meu país. Els anys setanta a Pontellà, que és el meu poble, tothom parlava català. Deies ‘bonjour’ i el contestaven ‘bon dia’. Però va arribar molta gent de França endins i els que parlaven català van començar a parlar en francès. El meu pare em parlava en francès i la meva mare en català. I la literatura que primer he llegit, quan tenia deu o quinze anys, era en francès. Un dia, la meva mare em va posar un llibre en català i em vaig adonar adona que, sense haver-lo après, el sabia llegir. El tenia a l’orella.

Aquesta cançó, “Vora vosaltres” és la més antiga. La més recent quina és?
És la que vaig escriure quan va morir Jaume Queralt. És “Abril 2020” i diu "miraves el cel com un país gran i els núvols et somreien". Va morir durant la covid i era un amic molt estimat. Fins i tot més que això. Ha estat una ajuda sempre present, oferia una crítica constructiva. Quan va morir vaig quedar destrossat, perquè me l’estimava molt.

Aquesta cançó està dedicada a Jaume Queralt, però les altres cançons del disc també les dediques a amics:¡ Pascal Comelade, Pere Manzanares, Gerard Jacquet, Gérard Meloux…
Sí. Cada cançó l’he dedicat a una persona diferent, però tothom les pot escoltar. Podria haver-hi posat moltes més persones, potser cinc-centes. Les que hi surten són persones que tinc prop meu i amb qui em sento molt bé. És gent que m’aporta saviesa i filosofia. Tinc una edat que em permet tenir una visió de descans filosòfic. Estic en un moment de la vida en què les coses ja no comencen sinó que s’acaben.
 
El primer concert serà dissabte vinent a Illa.
El concert base és amb la guitarra del Gérard Meloux, però en aquest cas hi haurà alguns col·laboradors, entre d’altres, Pascal Comelade. És interessant que vagis trobant gent que té ganes de fer música amb tu, encara que després, malauradament no puguin ser a tots els concerts.