“Boig per tu”; s'ha convertit gairebé en un referent intergeneracional nacional.
“Poemes i promeses”
“Perestroika”; les cançons de Sau per mi retraten moments personals de la vida, i per tant són inesborrables. No puc evitar, després d'haver fotografiat tant a Sau, emparellar cançons amb imatges o gestos d'en Pep i en Carles, que calia fotografiar, com "No he nascut per militar", amb el puny d'en Carles colpejant-se el cap, o el moment de piano d'en Pep amb Carles assegut a la cadira alta cantant Perestroika. L'última abraçada que es van fer justament a l'acabar aquesta cançó (en tinc la foto) instants abans de que Carles morís als camerinos de Vilafranca”.
Dani Nel·lo (Saxofonista)
"Si un dia he de tornar"; la vaig fer amb el Gerard Quintana al concert d'homenatge al Sant Jordi.
"És inútil continuar".
"Boig per tu"; com a clàssic.
Matthew Tree (Escriptor)
“És inútil continuar”; la prefereixo a la ja mítica 'Boig per tu': per la lletra realista, pel to, tot.
“Tren de mitjanit” ; senzillament, una cançó molt bona.
“El teu estiu”; un 'inèdit' de Cançons perdudes, que té un to un pèl diferent, amb algun ressó whoesc, fins i tot.
Joaquim Vilarnau (Periodista)
“Poemes i promeses”; perquè és una cançó d’El més gran dels pecadors que enllaça amb un cert folk americà em fa pensar en algun artista com John Denver. I perquè la lletra està en la línia que deien els Sau, no és massa evident sinó que pots veure diferents coses.
“Ja no hi ha trapezistes”; Primera cançó de De la lluna a l’esquena. Cançó paradigmàtica, en un disc que no se li va parar gaire atenció en el seu moment i en canvi amb els anys és dels que no han perdut gens de vigència.
“Al final del carrer”; qualsevol del disc Quina nit estaria bé dir-la, però aquesta la trio per no caure en els tòpics de posar el “Boig per tu” o les més conegudes.
Vicenç Villatoro (Escriptor i periodista)
El que més m’atreu de Sau és la seva capacitat de construir cançons compartides, és a dir, cançons que podien travessar barreres estètiques i generacionals i esdevenir himnes de gent molt diversa. Potser per això, sense ser-ne el públic objectiu i sense entendre-hi gens, les cançons que triaria serien aquestes:
“Boig per tu” (naturalment)
“Tren de mitjanit”
“La cançó de la noia de l’altre cantó del bar”.
Pino Palladino (Bateria i percussionista)
“Fins al final”; vaig participar en dos discos de Sau, Junts de nou per primer cop i Amb la lluna a l’esquena. D’aquesta cançó m’agrada sobretot el joc harmònic del començament, el piano i la quantitat de veus que hi ha”.
"En nom de la llibertat”; he col·laborat amb Simon & Gafunkel i Paul Simon, i aquesta cançó té la mateixa filosofia, sobretot pel que fa a la sonoritat de les guitarres.
“Vida moderna”; és un rock’n’rol amb els acords completament invertis, que harmònicament és curiós.
Hansel Cereza (Escenògraf)
“Temps difícils”; una cançó molt antiga però que sento que encara està vigent, malgrat que la gravació fos més aviat precària. Té un concepte molt intimista i m’agrada molt. “Glòria”; Una cançó molt rodona, amb una melodia fantàstica i una lletra que és un cant a l’amistat.
.gif)
