“No he nascut per militar”; és un himne que toca la vena emotiva amb una lletra reivindicativa. I és un dels moments àlgids de Sau. Les primeres cançons són les que m’agraden, però interpretades en el Concert de mitjanit que va ser el millor moment de Sau com a banda.
“Boig per tu”; volia i he fet tot el possible per no posar-la, però cada cop que l’escolto, m’hi enganxo. Crec que algun dia l’acabaré cantant en un karaoke i tot... no, és una cançó molt bonica. En les balades i els mitjos temps era on més lluïa la veu de Carles Sabater.
“Fa molt temps que no sé res de tu”; és la cançó més rodona del disc El més gran dels pecadors, el treball del moment més dolç de Sau, quan ja tenien experiència, havien tingut èxit i tenien mitjans. D’aquí m’agraden altres que també podia haver dir, com “La noia de l’altre cantó del bar” o “Percentatges”.
Cesk Freixas (cantautor)
"Corre, corre't, corre"; per ser la primera cançó que vaig escoltar de Sau. I perquè és una de les lletres més desacomplexades d'aquell temps”.
"Onze de setembre"; en el moviment mal anomenat Rock Català no era gaire habitual escoltar lletres polítiques. Aquesta, m'agradava especialment pel sentiment que desprenia.
"Si un dia he de tornar"; l'ambigüitat de la lletra crec que va seduir-nos a més d'un. Per a mi, és una de les cançons més representatives del grup.
Jordi Batiste (Músic i cantant)
"No he nascut per militar"
"Boig per tu"
“És inútil continuar”
Simone Lambregts (Violinista)
“Tothom vol el que no té”; tornant a Barcelona de les gravacions del cd Amb la lluna a l'esquena en Carles sovint anava cantant aquesta melodia pel camí, li agradava molt. Encara no tenia lletra. Era com una 'nana' i la veritat és que en general em quadava clapada, però molt agradablement! És un record molt dolç que em porta escoltar aquesta cançó.
“Amb la lluna a l'esquena”; em fa recordar una 'promo' que vam anar a fer al Tibidabo. Acabàvem de començar la gira. El Pep i en Carles em van amagar el paper amb la partitura de la melodia final del violí. La veritat és que en el moment no li vaig trobar gaire la gràcia. Resulta però, que era un playback, i en el cd es van gravar tres violins, igualment una mica impossible de tocar. A més a més, evidentment tohom mirava al Carles, que com sempre estava espectacular.
“Envia'm un angel”; una cançó ben bonica que em fa plorar. El Carles realment tenia la veu d'un àngel.
Jordi Gas (Baixista)
“Només ho faig per tu”; vaig tenir la sort de formar part dels Sau i la desgràcia de viure de prop la desaparició d'en Carles. Les històries entre els que es queden i els que se’n van són molt personals. Un petó als llavis i un “t'estimo” són la última comunicació entre nosaltres. Aquesta cançó no la podia escoltar sense plorar i encara ara se’m fa difícil. La interpretació d’en Carles és molt càlida i sentida. Parlem sempre de la versió del Bàsic. A més, va suposar l'inici de la meva aventura amb Sau: abans que músic, vaig mesclar a l'estudi varis temes d'aquest disc(i no surt als crèdits!)”
“No sempre és fàcil”; aquest tema seria el meu petit homenatge a un disc, en general menor, però també una mica infravalorat. Es van haver de superar molts problemes i un disseny de producció horrible, però que em va permetre tocar el baix a dos temes fent equip amb en Francis Rabassa a la bateria. Un tema en la línia dels clàssics 'himnes' de Sau i que em serveix per fer recordar el Set.
“Amb la lluna a l’esquena”; tinc debilitat pels ritmes ternaris, què hi farem! Quan altres semblava que ja havien donat tot el que podien donar, crec que en Carles es va quedar a mig crèixer i que la seva pèrdua ens va fer perdre grans interpretacions que encara estaven per venir. Un tema per finalitzar qualsevol recopil.lació de Sau.
.gif)
