Ricky Gil ja té enllestit un nou treball, el segon que publica amb l’acompanyament de Biscuit. Es diu Artefactes sonors de l’underground català 1964-1979 (Chesapik) i és un petit recorregut de 12 cançons que ells consideren tresors amagats del rock català dels seixanta i dels setanta. Hem parlat amb el responsable del treball, Ricky Gil, que ens ha regalat la primera cançó del disc, just un dia abans que es publiqui a les xarxes de streaming.

Explica’ns una mica el perquè d’aquest nou disc.
Ha sorgit de manera improvisada. Quan vaig gravar el disc anterior amb els Biscuit -el meu primer disc en solitari-, no teníem prou cançons per al directe, i ho vam completar amb un parell de versions. Una d’elles era “Hi ha gent”, de Toti Soler. Ens agradava tant tocar-la que vam començar a escoltar música d’aquesta època de manera compulsiva. Sisa, Pau Riba, Ia & Batiste, Gato Pérez… Algunes eren cançons que coneixíem de tota la vida, però altres van ser novetats per a nosaltres. És música que està una mica oculta. Per exemple, “Noia” d’Albert Batiste, no l’havia sentit mai i m’agrada molt. De mica en mica, va anar fermentant la idea de fer un monogràfic amb temes catalans dels 60 i dels 70 feta amb la nostra manera d’entendre el rock’n’roll: cru i potent. Hem fet un repertori amb cançons que ens sembla que no són gaire conegudes.



El primer senzill, que avui estrenem, és “Hi ha gent”, de Joan Vergés i Toti Soler. Què té aquesta cançó que t’hagi seduït?
L’hem tocat molts cops en directe perquè va ser el primer tema que vam tocar. És una cançó molt xula sense cap col·laboració, només els cinc membres de Biscuit i jo. És un poema de Joan Vergés que, segons tinc entès, va escriure especialment per aquest disc de Toti Soler. Musicalment, és un blues-rock que encaixa molt bé amb la música que fem nosaltres, un blues-rock poderós, que el Toti feia en aquesta primera època. Per tot això hem pensat que era el single adequat.

Com deies, el disc l'has gravat amb Biscuit.
Sí, és un grup de Vilanova que fa molts anys que toca. Una gran banda de rock. El germans Cardona (Armand i Xavi) a la guitarra, el David Charro als Teclats, el Fermí Roca a la bateria i l’Àngel Zambudio al baix. I jo, que toco la guitarra, els teclats i canto. A més, al disc hi ha les col·laboracions ‘d’època’ de Manel Joseph, Jordi Batiste i Melodrama. I també de Joana Serrat i de Namina.