El cantant valencià Bertomeu presenta “Animal”, una cançó basada en un poema de Vicent Andrés Estellés, i que tanca la seva obra dedicada al poeta de Burjassot. El músic ens explica el perquè d’aquesta cançó que estrenem avui i sobre els projectes futurs que té entre mans.


“Animal” no és el nom de cap poema d’Estellés…
No, el títol és meu. Està tret del poema del Llibre de meravelles “Demà serà una cançó”.  Moltes vegades fem trampa, agafem els trossos d’un poema que ens interessen, canviem l’ordre, repetim versos… Això ho fem tots! En aquest cas, d’un poema més llarg, he agafat el tros que he considerat més musical. Me n’agrada molt el començament: 'Animal de records, lent i trist animal…'.

Quina importància té per tu el poeta?
Per mi, Estellés està enllaçat al tema analògic, als records i a allò que hem sigut com a músics, com a país i com a llengua. Per això m'emociona molt quan diu, ‘ja no vius els records’. He fet dos discos d’Estellés i amb aquest poema tanco la trilogia. Volia tancar amb una cosa més grossa, però no em dona la vida per pagar factures. He preferit invertir en l’espectacle.

Musicalment, hi ha una mica de distància amb les altres musicacions d’Estellés que havies fet.
Sí. Vaig encetar una etapa nova amb un disc que es diu Com qui empaita un estel (autoeditat, 2022), que és un poemari del meu amic David Rosaleny, que es va suïcidar. A València férem una campanya contra el suïcidi adolescent i li vaig musicar nou poemes. Per altra banda, jo havia estudiat amb un guitarrista flamenc fa molt de temps i després de parlar amb Vicent Torrent de la música d'al-Àndalus, m'he clavat un poc en tota la música tradicional, però sempre dut a la meva visió.



L’espectacle que presentaràs també es diu 'Animal'? És tot sobre poemes d'Estellés?
Sí, l'espectacle es diu Animal i hi ha molts poemes d’Estellés, tant els que he musicat jo com “Tots em tiren pedraetes” d’Al Tall, que el poeta va fer expressament per a Vicent Torrent. És una cançó amb una càrrega eròtica molt gran i molt dissimulada. Quan diu "com és un amor de pobre, tot el dia el passa al tall" vol dir que tot el dia estava follant. I quan diu "deixa en la posta el rent", el pal dels forners és un símbol fàl·lic i el rent és blanc i fa referència al semen. A l’espectacle, cantem també “Assumiràs la veu d’un poble” i “Els amants”, que és amb la que guanyàrem el premi Miquel Martí i Po del VIII Terra i Cultura. A més, estrenarem cançons del nou disc, que es dirà Arrea.

O sigui que rere “Animal” venen més cançons.
Exacte. El que passa és que jo l'utilitze per tancar la trilogia d’Estellés. Tenim previst publicar el disc Arrea d’ací a uns 4 mesos, perquè ja està mig gravat.  Hi haurà “Animal” i potser “Tots em tiren pedraetes”. La resta seran cançons de la meva autoria.

Al marge d’això segueixes amb dos projectes de música per a públic familiar.
Sí, fa poc hem tret un llibre derivat del disc Pirata Pataxula (autoeditat, 2022): Un partit de por. Els espantacriatures contra Pataxula (Bromera, 2023), que parla de l'imaginari dels monstres del País Valencià. I també seguim amb Marcel el Marcià.