L'any 1991, els 'quatre grans' del pop-rock en català van omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona en un concert que, en perspectiva, va esdevenir històric. Allò que podria haver estat el començament de moltes coses, va suposar el zenit d'allò que es va denominar 'rock català' i que, entre altres coses, va deixar una indústria musical catalana a les beceroles, i un univers de grups cantant en català, a imatge dels artistes que en aquell moment ho estaven petant.
 
A poc a poc es va anar formant una segona generació de grups que, a la vegada, generava una nova escena musical. D'aquí en recordem: Glaucs, Whiskyn's, Fes-te Fotre,… D'entre tots ells, Gossos destacava per la seva singularitat. El quartet manresà nascut el 1993 i format per Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz i els germans Oriol i Roger Farré, oferia una proposta acústica amb un treballat joc de veus que, si bé no era innovadora –bevia de referents anglosaxons com Crosby, Stills, Nash & Young–, es diferenciava prou d'una escena força monolítica i poc transgressora. De mica en mica, Gossos va anar refinant la seva proposta, i musicalment cada cop es van tornar més complexes. Un bon exemple n'és el seu tercer treball, Metamorfosi (Magna Music, 1997), sota la producció de Suso Sáiz. Malgrat cometre passos en fals –l'exploració del mercat espanyol a De viaje (Virgin-Drac, 2000)–, Gossos va evitar constantment caure en la repetició, i cançons com "Club Tonight" assolien cotes de popularitat prou interessants.
 
La transformació més radical va ser quan el 2002 van incorporar Santi Serratosa a la formació, que es va transformar en un quintet, i va passar a engruixir la nòmina de grups de pop-rock a l'ús. Això sí, amb una dècada d'experiència a l'esquena, i certa habilitat a l'hora de construir cançons. Amb aquest actiu, el disc Oxigen (Música Global, 2007) i sobretot "Corren" –amb Macaco– van rellançar la carrera del grup. Quan molts companys de la seva generació plegaven veles, l'èxit de "Corren" va assegurar-los una segona joventut. Un viatge que va acabar el 7 de setembre de 2018 a L'Auditori de Barcelona, quan el grup va anunciar la seva retirada indefinida, coincidint amb la celebració dels 25 anys de vida.
 
La indefinició de l'anunci es va trencar el 14 de setembre del 2023, quan el grup va anunciar inesperadament, durant el Mercat de Música Viva de Vic, que faria una sèrie de deu concerts arreu dels Països Catalans per acomiadar-se definitivament del públic. La gira, batejada amb el nom A reviure, es va estrenar ahir divendres a l'Auditori de Girona, en el marc del festival Strenes, amb totes les localitats exhaurides. El públic gironí no va fallar en el comiat del grup, que també va coincidir amb la celebració dels seus 30 anys de trajectòria.
 
El concert va voler repassar la trajectòria del grup, i per això van incloure almenys una cançó de cadascun dels seus discos d'estudi; a excepció de De viaje. Van començar el concert amb "Oxigen", tema d'obertura del disc homònim, molt evocat durant la nit, del que es van rescatar fins a vuit cançons. Natxo Tarrés va voler agrair al públic el suport: "Gràcies per provocar que els Gossos tornessin. Això és un regal per les persones que durant 30 anys heu format part d’això". Perquè d'això precisament va aquesta gira de comiat: de l'agraïment cap a un públic que va incorporar bona part de les cançons del quintet manresà a la seva memòria emocional. No debades, les cançons més ben rebudes –i corejades– van ser aquelles que van formar part dels seus primers enregistraments: "Tot és fosc", "Pensa en els dies", "Rere teu", "Condemnats" "Mira'm bé", "Voldràs tornar amb mi" o "El follet" –aquestes tres darreres en un set acústic enmig del concert–.
 
Molt còmodes amb els ritmes sincopats d'arrel jamaicana –"Voldria dir-te", "Club Tonight", "Un món de flors i violes" i "Corren"–, Gossos van voler dedicar "En un instant (nit trista de Patum)" a la memòria del jove Josep Maria Isanta, assassinat per un grup de feixistes durant les festes de la Patum, i també van recordar els morts a la franja de Gaza.
 
Acompanyats per un públic que abastava dues o tres generacions, Gossos van sonar prou ben engranats, fruit de la complicitat de centenars de concerts a la maleta. Una nit plena d'alts i baixos, probablement fruit del plantejament del setlist, acomiadada amb "Quan et sentis de marbre", una coda de final de cicle, de trajectòria, i segurament d'una manera d'entendre la música.