Visitar la seva barberia és una cita gairebé obligada per a tots els catalans que visiten l’Alguer. Al centre antic de la ciutat, a la via Sassari 35, vora la torre de Sant Joan, Àngel Maresca talla els cabells, afaita, canta i ven els seus propis discos. Als 80 anys, ‘Lo Barber de l’Alguer’ ha gravat Retrobament (Sota la Palmera, 2024), un recull de deu cançons de salabror mediterrània que el 2 d'agost es va podran gaudir en directe a Perafita, en el marc del cicle Perifèria Cultural. Estrenem el clip "Aquesta és la campanya", interpretat amb Claudio Gabriel Sanna.


La teva barberia s’ha convertit en un centre de peregrinació dels catalans que van a l’Alguer?
Sí, tots els catalans que venen a visitar l’Alguer volen passar primer per la barberia i després per l’Oficina de Turisme. Em fa feliç, i així els canto una cançó. A l’Alguer tots els barbers som músics, i toquem la guitarra o la mandolina. Una gran part de les millors cançons alguereses modernes, sobretot les més conegudes, les hem fet els barbers.

La teva música segueix la tradició dels barbers cantaires arreu dels Països Catalans?
Que els barbers cantin davant dels clients és part de la tradició i, en bona part, també té una explicació històrica. Quan encara no existia l’Assistència Nacional de Malaltia i de Mort, el nostre sector tenia una associació de socors i havia muntat una banda, de manera que tots estudiàvem música.

Quin és el teu mètode per fer cançons?
En el meu cas, de vegades faig primer la música i altres, primer la lletra, o també tot junt... No segueixo cap mètode definit prèviament, faig cançons segons la inspiració i el que em demana en cada moment. Tot i això, si ho penso bé, crec que el 90 % de les meves cançons han començat per explicar una història.

Els temes ja els tens clars abans de començar a escriure o deixes que la cançó et vagi portant?
Depèn del moment, quan em ve la inspiració escric la lletra, i després faig una música adaptada als versos. No puc parlar d’una cosa trista i posar una música alegre!

Musicalment, els teus discos tenen un regust de música tradicional. Quina és la teva principal inspiració?
M’inspiro en les músiques populars de l’Alguer i, de retruc, la musicalitat algueresa també és la catalana. A més, m’ha inspirat molt la música napolitana i, evidentment, he tingut la ‘contaminació’ de la musicalitat italiana. De fet, les meves cançons no són altra cosa que una adaptació de l’algueresitat.

Quina música escoltaves i cantaves de petit?
La primera cançó que he cantat, quan tenia 7 anys, va ser “La pastoreta”. He sonat sempre amb les arrels de la meva catalanitat, i després he viscut la italianitat, perquè les cançons italianes sonaven a la ràdio i la televisió. El festival de Sanremo va tenir una gran influència en la música algueresa, perquè totes les musicalitats tenien un aire internacional. La música navega amb l’aire, amb el vent, amb els núvols… i si una música napolitana contamina el món, pots comprendre que a nosaltres encara ens toca més.
 

I actualment quina música podem escoltar als altaveus de la teva barberia?
Solament escolto música algueresa i catalana, i també música clàssica, que sempre m’ha agradat i és la més important que tenim. I pel que fa a l’estil, m’agrada una mica de tot, des del folklore al jazz o la música lleugera. M’interessa tota la música. Conec molts cantants catalans, ja des dels temps de Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell... I m’agraden tots, perquè formen part de la nostra musicalitat. Venen de l’altra banda del mar, perquè l’Alguer és davant de Catalunya. Els núvols que venen de Ponent porten el vostre perfum, l’aire, el sol i la mediterraneïtat.

A les cançons hi ha ingredients habituals com la nostàlgia, la reivindicació del l’Alguer mariner, l’afirmació catalana, la reivindicació de l’idioma, un cert bon humor...
Sí, aquesta és la veritat. Si la gent les llegeix o escolta, veurà que les meves lletres parlen d’aquests temes. “Retrobament” no fa altra cosa que parlar de cultura. “Gran lluna blanca”, el mateix. “Senyora mestra”, també. La majoria de cançons són sobre la cultura i la llengua, perquè són temàtiques que lluitem per mantenir vives, però també hi ha altres reivindicacions i, esclar, cançons d’amor. Al nou disc hi ha deu cançons de temes diversos, però la meva inspiració més gran és la cultura i els lligams entre catalans i algueresos.

La reivindicació ha estat sempre present a les teves cançons. En el confinament vas fer un vídeo amb el tema “Coronavirus 2020", que deia: ‘Abans de retallar la sanitat, retalleu-vos els collons’.
Sí, estava molt enfadat perquè ja feia dos anys que estàvem tancats a casa. La sanitat, a Itàlia, funcionava molt malament, això em va fer enrabiar i vaig gravar aquesta cançó que va tenir molta repercussió a les xarxes socials.


Com aquesta, deus tenir moltes altres cançons que no són a cap disc. T’agradaria trobar algú jove que volgués cantar-les?
En tinc moltes, sí. Quan un cantautor fa una cançó, la canta ell, però que les cantin altres és un gran plaer. Vaig estar molt content quan Claudio Gabriel Sanna va gravar la meva cançó “Al carrer de la pretura” i la va incloure al seu disc Mirau que sem anant i mirant (The Chicken Coop, 2020). El que dona més valor a una cançó és quan un altre artista se l’emporta al seu terreny. Jo les canto d’una manera i qualsevol altre ho farà diferent.