Dues hores abans que comencés el concert de Sopa de Cabra al nou Festival Camins de Manresa —reconegut com a “necessari” per la veu principal, Gerard Quintana—, les portes del Palau Firal ja s’obrien per als més impacients. Admiradors i curiosos de tota la comarca del Bages s’han apropat per gaudir d'una nit de rock, formant un públic amb una gran diversitat de perfils: des de grans amants del gènere que ho exhibien amb orgull a través de la seva indumentària, fins a joves i adults que conserven des de petits el gust d’escoltar els grans èxits d’una de les bandes pioneres del rock català.

Sopa de Cabra ha publicat al voltant de 350 cançons i, evidentment, la selecció per a un concert d’aquestes característiques havia de ser acurada. L'objectiu era clar: que tothom, tant els grans aficionats com el públic general, pogués gaudir de l’esdeveniment i cantar al màxim. Les dues hores de concert van recollir vint-i-quatre temes i l'energia encomanadissa de la banda va fer que ben aviat els assistents deixessin enrere les seves respectives cadires per ballar i cantar a tot pulmó. De fet, tenint en compte el ritme animat del grup, el format de cadires va generar certa dificultat inicial, provocant el dubte de si realment eren necessàries en un concert així. La dinàmica, però, es va resoldre de manera natural: el públic s’anava aixecant i asseient segons l'eufòria que demanava la tipologia de cada cançó.
 
Només van haver de passar tres temes perquè arribés la balada “Si et quedes amb mi” (1991), una reflexió sobre la sinceritat, l'amor lliure i l'acceptació mútua. Aquest va ser el detonant perquè els assistents s’aixequessin definitivament per cantar amb en Gerard, moment que també va servir per evidenciar el gran protagonisme d’altres components de la banda, com el guitarrista Jaume Soler. Més endavant, clàssics incontestables com “El boig de la ciutat” o “Els teus somnis” van ser els que més èxit van tenir a l'hora de fer aixecar la platea i la grada de forma automàtica.

La veu de la banda, Gerard Quintana, va mantenir una excel·lent interacció amb el públic a partir d'aquella tercera cançó, moment en què va donar la benvinguda als assistents. Durant les pauses entre temes, hi va haver espai per aprofundir en el sentit de les lletres. Un dels moments destacats va ser l’emotiva “Guerra”, una adaptació al català del famós tema "War" de Bob Marley. La lletra és una crítica directa als conflictes bèl·lics, al racisme i a l'opressió, transmetent un missatge universal a favor de la pau, la igualtat i la justícia social. Quintana va fer una interessant i punyent reflexió sobre la insuficient mobilització social davant d'aquestes tragèdies, contrastant-ho amb el fet que esdeveniments futbolístics, com el Mundial, siguin capaços de moure masses.
 
Aquesta tònica de denúncia es va mantenir present al llarg de la nit. En la introducció d'un altre dels grans temes de la vetllada, Quintana no va dubtar a parlar sobre els temps convulsos que vivim a causa de la inestabilitat i el lideratge polític de certs països.
També es va fer notar el gran fervor reivindicatiu amb la dedicatòria de “Dona”, inclosa al disc La Roda (Salseta Discos, 1990). Quintana va confessar certa inquietud per com podria sonar en directe el repertori d’aquest disc després de tants anys sense interpretar-lo. La banda va aprofitar l'ocasió per recordar la importància històrica del sufragi femení, alertant que aquest dret es pot veure amenaçat fins i tot en països considerats desenvolupats pel sorgiment de moviments que hi lluiten en contra. Davant d'aquestes paraules, les dones presents es van alçar i la cançó va ser escoltada en un silenci absolut i profundament reflexiu.

La presència femenina, a més, va tenir un rol actiu dalt de l'escenari gràcies a la participació de Beth. La cantant nascuda a Súria, a pocs minuts de Manresa, va participar cantant a duet “Temps de sega” i “Podré tornar enrere”, a banda de fer els cors en algunes altres peces.

Per a la recta final, Sopa de Cabra es va guardar els himnes més mítics: “L’Empordà”, “Tot queda igual” i “El far del sud”. Però el gran colofó es va reservar per al darrer instant.
L'última cançó de la nit va ser “Camins”. Curiosament, el fet que aquest festival estiuenc manresà —que enguany ha acollit artistes com Sergio Dalma o Joan Dausà— s’anomeni "Camins" no s'atribueix directament al famós tema popularitzat a l’àlbum Plou i fa sol. Tot i que el terme hagi estat una feliç coincidència, per a la banda va suposar una alineació perfecta. Fer coincidir el tancament de l'espectacle amb la cançó que dona nom al recinte va ser l'espurna definitiva que va fer esclatar el públic d’entusiasme, tancant la nit de la manera més èpica possible.