Nova York quan s’acaba el curs escolar hi ha un èxode cap a les cases de vacances, cals avis, casals d’estiu, viatges a l’estranger i en general qualsevol cosa menys quedar-se trepitjant l’asfalt reescalfat pel sol de l’estiu. Ho explica molt bé la pel·lícula The Seven Year Itch (‘La picor del setè any’), que en català es va traduir com La temptació viu a dalt. Sembla mentida que ja faci gairebé setanta anys de l’estrena de l’obra mestra de Billy Wilder, protagonitzada per la —temptadora— Marilyn Monroe i el —temptat— Tom Ewell. Han passat set dècades i la cosa segueix més o menys igual. Arriba l’estiu i alguns afortunats marxen amb les criatures cap a climes més amables amb platges, llacs, rius i piscines. I d’altres ens quedem passant calor a l’andana del metro de camí cap a la feina.
Per sort, hi ha dues coses que no s’aturen a l’estiu a la ciutat: els bons restaurants i el jazz. Permeteu-me que us faci algunes recomanacions. Però abans, a tall de guia general, deixeu-me explicar-vos com funcionen els clubs de jazz de Nova York. Cada nit hi ha tres concerts, que normalment són dels mateixos artistes que repeteixen el xou tres vegades, però de vegades són d’artistes diferents. El primer set sol començar a les 7 del vespre. Cada concert dura una hora justa. Ni més ni menys. La consumició és obligatòria, a part del preu de l’entrada. A la majoria de locals, amb una beguda n’hi ha prou, però n’hi ha on també se serveix sopar i fins i tot n’hi ha on el sopar és obligatori per a tothom. Durant els darrers deu minuts de concert passen els cambrers a cobrar a les taules, i quan el concert s’acaba i s’encenen els llums, s’espera que tothom marxi ràpid perquè puguin entrar els espectadors del següent torn. Tot plegat sona una mica encotillat, però us asseguro que és un sistema molt eficient i que s’agraeix.
VILLAGE VANGUARD
Als amants del jazz no cal que us expliqui res, oi? Per als que no hi sigueu tan aficionats però us agradi la música, només us diré que és la Meca del jazz. Si visiteu Nova York, podeu no pujar a l’Empire State, no anar a veure l’Estàtua de la Llibertat, però no podeu deixar d’anar a un concert al Village Vanguard. Consulteu el programa al seu web, però us asseguro que hi aneu el dia que hi aneu, no en quedareu decebuts, ja que el nivell dels artistes és molt alt, sempre. Això sí, reserveu les entrades amb antelació i aneu-hi d’hora per agafar una bona taula. Nosaltres sempre hi anem una hora abans que comenci el primer concert i fem un còctel mentre esperem.
Als amants del jazz no cal que us expliqui res, oi? Per als que no hi sigueu tan aficionats però us agradi la música, només us diré que és la Meca del jazz. Si visiteu Nova York, podeu no pujar a l’Empire State, no anar a veure l’Estàtua de la Llibertat, però no podeu deixar d’anar a un concert al Village Vanguard. Consulteu el programa al seu web, però us asseguro que hi aneu el dia que hi aneu, no en quedareu decebuts, ja que el nivell dels artistes és molt alt, sempre. Això sí, reserveu les entrades amb antelació i aneu-hi d’hora per agafar una bona taula. Nosaltres sempre hi anem una hora abans que comenci el primer concert i fem un còctel mentre esperem.
* Abans o després, podeu fer una hamburguesa al Corner Bistro, la clàssica hamburgueseria del West Village. Serveixen hamburgueses de les gruixudes, cuinades amb gratinador, de les que costen de mossegar, però molt bones! (331 West 4th Street, New York, NY 10014).
BLUE NOTE
Probablement és el club de jazz més famós del món. Avui dia té sucursals a ciutats d’arreu del mon i és alhora un segell discogràfic de referència en el món del jazz. Tenen una mica de raó els que diuen que és més ‘per a turistes’, però heu de saber que els aficionats locals també hi anem. El motiu? La programació és excel·lent. Igual com passa amb el Vanguard, al Blue Note sempre programen bé. També és molt recomanable anar-hi d’hora per poder seure davant dels artistes. Mentre espereu que comenci l’espectacle podeu demanar sopar; el menjar no mata gaire, però és un lloc autèntic.
* Allà mateix hi ha el Café Reggio, una de les cafeteries més antigues del barri que des del 1927 serveix pastissos i cafè d’origen italià. Hi podeu anar a qualsevol hora perquè tanquen tard a la matinada. Us recomano tastar alguna especialitat de pastisseria tradicional nord-americana, com l’apple crumb o el pecan pie (119 MacDougal St, New York, NY 10012).
SMALLS
Si aneu curts de temps o preferiu improvisar, aneu a l’Smalls. És un club més petit, amb bancs en lloc de taules i on normalment toquen artistes menys coneguts. Però sempre de qualitat. No cal reservar i us hi podeu presentar vint minuts abans que comenci el concert i provar sort. Si hi ha molta cua, podeu anar al Mezzrow, és a l’altre costat del carrer i també té una programació excepcional. De fet, tots dos són dels mateixos amos.
* Sortint de l’Smalls, aneu a la famosa Pizzeria Joe’s per tastar l’autèntica pizza estil Nova York, de diàmetre gran, massa fina, molt torrada per sota i venuda a talls. Demaneu la bàsica de formatge o la de pepperoni. Sisplau no badeu, ni us quedeu pensant què voleu quan us toqui, que feu aturar la cua. Entreu, demaneu, pagueu i sortiu pitant per fer-ho tot més àgil per a tothom. Fer el cagadubtes seria de mala educació a Nova York! (7 Carmine St, New York, NY 10014).
DIZZY'S CLUB
Si voleu una experiència jazzística amb glamur, aneu al Dizzy’s. A part de la qualitat dels concerts, quedareu bocabadats amb les vistes. El club forma part del complex Lincoln Center, on també hi ha l’Òpera, el Ballet, la Filharmònica i altres espais culturals de cinema, teatre i dansa. Podreu gaudir d’un concert de jazz ‘d’altura’; a diferència de la majoria de clubs de jazz, no és en un soterrani, sinó en un pis elevat des d’on podreu admirar una vista privilegiada.
* Si voleu acabar la nit amb classe i trencar la guardiola podeu fer un steak al Porter House Bar and Grill. És una steakhouse on podreu tastar carns de primera. És al mateix edifici que el Dizzy’s Club i també té vistes espectaculars del Central Park. Si sou dels que gaudeixen amb un bon bistec, heu de tastar un bon steak house americà. En general a Catalunya mengem molt bé i tenim bons ingredients, però amb la carn... és difícil competir amb Nova York (10 Columbus Cir, New York, NY 10019).
GAUCI MUSIC
Per als més atrevits o els que vulgueu anar a un concert autèntic i underground, el Gauci Music no és un club, sinó una sèrie de concerts que es fan un o dos cops per setmana a diversos llocs de la ciutat, organitzats per Stephen Gauci, un jazzista alternatiu. Són nits de música que sovint van des de les 7 del vespre fins a la mitjanit, amb músics diferents cada hora. Hi podreu escoltar els músics emergents i més experimentals de la ciutat. És el circuit alternatiu que no surt a les guies. Els concerts s’anuncien la mateixa setmana, per tant heu de mirar-ho al web Gaucimusic.com. Estigueu preparats per anar als llocs més estrafolaris: una galeria d’art alternativa a Brooklyn, el soterrani d’un bar a Queens, una botiga de discos amagada a Chinatown o un local sense cap signe on has de trucar a la porta per entrar. Si sou aventurers, és una de les experiències musicals més originals que trobareu.
Per als més atrevits o els que vulgueu anar a un concert autèntic i underground, el Gauci Music no és un club, sinó una sèrie de concerts que es fan un o dos cops per setmana a diversos llocs de la ciutat, organitzats per Stephen Gauci, un jazzista alternatiu. Són nits de música que sovint van des de les 7 del vespre fins a la mitjanit, amb músics diferents cada hora. Hi podreu escoltar els músics emergents i més experimentals de la ciutat. És el circuit alternatiu que no surt a les guies. Els concerts s’anuncien la mateixa setmana, per tant heu de mirar-ho al web Gaucimusic.com. Estigueu preparats per anar als llocs més estrafolaris: una galeria d’art alternativa a Brooklyn, el soterrani d’un bar a Queens, una botiga de discos amagada a Chinatown o un local sense cap signe on has de trucar a la porta per entrar. Si sou aventurers, és una de les experiències musicals més originals que trobareu.
* Si per casualitat hi ha un concert a Chinatown, us recomano el restaurant xinès Woo Hop. Unes escales condueixen a un soterrani on des dels anys trenta del segle XX se serveixen especialitats de cuina xinesa-americana; un altre secret per descobrir que passa desapercebut als turistes.
CHARLIE PARKER FESTIVAL
Ara ve lo bo! Si sou a Nova York entre el 23 i el 25 d’agost no us podeu perdre aquest minifestival de música a l’aire lliure. Es fan concerts a Harlem i a l’East Village. La gent porta les seves cadires de càmping i hi ha un ambient molt agradable. Enguany a l’East Village hi ha un cartell molt interessant el 25 d’agost des de les 3 de la tarda fins a les 12 de la nit. És gratuït i es fa al mític Tompkins Square Park, un dels últims reductes de cultura alternativa de Manhattan.
Ara ve lo bo! Si sou a Nova York entre el 23 i el 25 d’agost no us podeu perdre aquest minifestival de música a l’aire lliure. Es fan concerts a Harlem i a l’East Village. La gent porta les seves cadires de càmping i hi ha un ambient molt agradable. Enguany a l’East Village hi ha un cartell molt interessant el 25 d’agost des de les 3 de la tarda fins a les 12 de la nit. És gratuït i es fa al mític Tompkins Square Park, un dels últims reductes de cultura alternativa de Manhattan.
* Si us agafa gana a mig festival us podeu escapar un moment a fer un mos al restaurant tradicional jamaicà Miss Lily’s. El menjar és bo, posen bona música reggae i el lloc és molt xulo (109 Avenue A, New York, NY 10009).
De clubs de jazz i de restaurants n’hi ha un pila més, però només us n’he posat alguns que val la pena de visitar si veniu a passar uns dies a Nova York. Feu recerca abans de venir i compreu les entrades amb temps. Fins i tot a l’estiu, quan la ciutat es buida, els concerts —i els restaurants— s’omplen de seguida. Aquest estiu em tornarà a tocar quedar-me treballant a la ciutat com el protagonista de la pel·lícula, però la meva temptació no són les veïnes rosses del pis de dalt, sinó els concerts i els restaurants. Per sort aquestes són temptacions a les quals un servidor es pot tirar de cap sense remordiments! Bon viatge!