La banda barcelonina Siderland viu un any astronòmic des del Benidorm Fest 2023, coronat per l’esclat de la cançó de l’estiu de BonPreu i Esclat. I tot plegat culmina amb nou disc, La vida líquida (U98 Music, 2024) que inclourà els cinc senzills publicats —com la versió de “Nit vuitantera”, amb Vicco—, i sis peces inèdites. El duet d’Andreu Manyós i Uri Plana ha iniciat una nova etapa per deixar rastre del seu pop electrònic.



El vostre estil sempre s’ha identificat com a ‘pop nocturn’. El nou disc, 'La vida líquida', marcarà una visió més lluminosa?
URI PLANA (veu i guitarra): Amb el segon disc presentarem les darreres cançons i encetarem una fase més lluminosa que definirà la nova etapa com a duet. Fins ara la nit havia estat el tema de les cançons, perquè les coses més importants de la vida, tant bones com dolentes, ens han passat quan el sol es pon. La nit seguirà ben present, però volem descobrir uns altres conceptes entre línies.
ANDREU MANYÓS (bateria): L’espai temporal de la nit ens ha servit per descriure el que explicàvem a les cançons. Era una idea molt nostra, tot i que la sonoritat del grup ha anat evolucionant.



Siderland va començar amb vosaltres dos i Albert Sort al baix, però enguany us heu reconvertit en duo. Què ha passat?
U.P: Han passat molts anys des que vam començar a tocar junts. Vam crear Siderland el 2018, però ja fèiem música des del 2008. Un dia l’Albert ens va dir que volia canviar de rumb, i l’hi vam respectar. Ens continua donant un cop de mà amb les lletres, però ha emprès un projecte més punk, Nova Sildàvia. Volia allunyar-se del món professional de la música, de les pressions i de les expectatives comercials.
A.M: El seu pas s’ha notat més des de fora. Siderland va néixer com un grup de tres amics i ho continuem sent, espero que per molt de temps! De fet, segueix al grup de Whatsapp de la banda...

El nou àlbum recopila tots els senzills que heu anat publicant fins ara. Però també hi ha temes inèdits...
U.P: Ja fa mesos que hem anat fent cançons noves, i ens agrada publicar-les primer com a singles i després englobar-les totes en un disc. La gran notícia és que amb el nou treball de hi ha sis temes que seran novetats.
A.M: Hem apujat molt les revolucions i hem premut l’accelerador. Les noves produccions venen amb molta energia, més adrenalina i BPMs frenètics.

L’any passat, encara en format de trio, vau participar al Benidorm Fest defensant “Que esclati tot” per anar a Eurovisió. Com va ser?
U.P: Va ser l’aventura més bèstia de la nostra carrera, i m’atreviria a dir que de la nostra vida. Ens vam sentir immersos en una bombolla molt boja i vam notar un suport enorme de la comunitat eurofan. Siderland va créixer moltíssim i vam aprendre moltes coses, tant en el vessant musical com en l’escènic i televisiu. Fins i tot tenir haters ens va servir per ser més conscients de la realitat.


Vau tenir molts 'haters'?
U.P: De haters sempre n’hi ha! Si ja en teníem d’abans, amb menys exposició mediàtica, imagina com podia ser participant al Benidorm Fest amb una cançó en català. Per sort, no vam rebre gaires crítiques per aquest motiu però, és clar, sempre hi ha algun sonat.

Siderland és el primer grup de la història que ha presentat un tema en català per accedir al concurs d’Eurovisió.
A.M: Sí, i un dels motius era que molta gent deia que seria genial que cada any TVE presentés propostes en les llengües que es parlen a la península Ibèrica. I nosaltres volíem ser els primers en català.
U.P: El tema de la llengua no hauria de suposar cap barrera. L’idioma d’Europa és la traducció, i a les votacions de la fase prèvia va ser el públic qui ens va atorgar un major reconeixement.

Us imaginàveu participant a la final d’Eurovisió?
U.P: Hauria estat molt guai, però hauria suposat un estrès molt bèstia. Ens haurien calgut unes vacances tremendes per recuperar-nos. Ser elegits ja va ser una victòria. La nostra intenció era deixar el llistó ben alt i demostrar que érem capaços de clavar-ho al cent per cent. [Riu]
A.M: En guardem molt bon record perquè no ens vam posar cap més pressió que actuar i fer-ho el millor possible. El nostre objectiu no va ser mai arribar a ser els escollits. Vam gaudir de l’experiència sabent que era un fet únic i que ens serviria molt per aprendre.

El tema és rítmic, alegre i ballable, però molt apocalíptic i amb la fi del món a tocar. En aquest cas, també passaria de nit?
U.P: La cançó planteja temes reals com les guerres, els conflictes polítics o el canvi climàtic... Sembla que hagi d’arribar un col·lapse total, no sabem si de nit o no, però tot indica que el món se’n va a la merda.
A.M: De manera literal “Que esclati tot” és la festa del col·lapse. I el món, l’escenari d’aquesta festa.


Enguany heu fet la cançó de l’estiu dels supermercats Bonpreu i Esclat, “Un estiu per esclatar”. Amb vosaltres tot esclata!
U.P: Tenim una obsessió per fer esclatar les coses! [Riuen] Ha estat molt bonic, perquè tota la vida hem comprat en aquesta cadena de supermercats i sempre hem sonat al seu fil musical. Va ser una carambola perfecta, perquè és una cançó antiga amb un remix estiuenc.
A.M: La cançó anima a viure l’estiu amb els amics i la família, recuperant les sobretaules i trobades casolanes que tant ens agraden.

També heu gravat una versió de l’èxit de Vicco, “Nit vuitantera”, amb ella mateixa, per al disc de La Marató de TV3.
U.P: La idea va ser de la Vicco! Ens va enviar un àudio on ens explicava que La Marató de TV3 li havia proposat fer “Nochentera” en català i que havia acceptat però amb la condició de gravar-la amb nosaltres!
A.M: De fet, volia que mescléssim “Nochentera” amb “Que esclati tot”! Va ser molt bonic treballar amb una artista amb tant de talent.