Donallop fa un canvi de concepte i Joana Pol assumeix la major part del protagonisme, tant a l’hora de compondre les cançons, com a l’hora d’interpretar-les. Ben aviat tindrem notícies seves i podrem començar a sentir les cançons d’aquesta nova etapa. Mentrestant, estrenem el clip de “Perdó” (Plas Plas), una peça que fa de nexe de connexió entre el passat del grup i la nova etapa i que molt probablement no formarà part del nou disc. Això sí, ja podem començar a assaborir la seva nova identitat musical.


La cançó es diu “Perdó”. Posa’ns en antecedents de per què demanes perdó.
Realment, el que dic a la cançó és que ja no vull demanar més perdó. És una cançó de transició que, probablement, no estarà inclosa en el futur àlbum. Es diu així perquè és una manera de demanar disculpes per haver trigat tant a fer nova música. Alhora, en el missatge de la cançó dic que ja no demano perdó per certes coses que he sentit al llarg de la meva vida, que les circumstàncies m'obligaven a demanar perdó i realment no havia de fer-ho. A més, el concepte del "perdó" ens ve socialment i culturalment imposat a través de la religió, aquí especialment la catòlica, i d'alguna manera també he necessitat desprendre-me’n. Moltes vegades no té cap sentit i ens disculpem gratuïtament. El videoclip està enregistrat davant de la seu de Manresa, per augmentar-ne el simbolisme.

De quan és aquesta cançó?
És una cançó del passat que, com a banda, no vam editar mai. Sí que es va publicar en un CD de l’Enderrock, però tenia un altre títol que no té res a veure. L’he volgut recuperar perquè sempre he confiat molt en aquesta cançó, i amb els pas del temps, l'he refet del tot, lletra, producció i interpretació.
 
Aquest nou vestit musical que li has posat és representatiu de la nova Donallop?
Sí que representatiu, però no en el sentit d'exclusiu. O sigui, la nova Donallop és més versàtil i té un sentit més pop que el que feia fins ara. Però espero que, tot i això, sigui reconeixible per les persones que han escoltat Donallop des de fa cert temps. Jo diria que el projecte té una lluminositat distinta. I pel que fa a la lletra, el leitmotiv més important és quan diu ‘som un riu, sent com creix’, que és l’anticipació que ve una autèntica riuada de cançons.

Per tant, com definim la vostra música, ara?
“Perdó”, concretament, és una declaració d’intencions, una ruptura amb el passat per obrir una carta al futur, que ja està a molt prop. Musicalment, el meu camí és molt més pop del que hem anat fent, que era un poc més indie. T’he dit que el que ve és més lluminós, però aquesta cançó en concret té uns tints d'obscuritat. A “Perdó” ja hi ha força elements de música urbana, que al disc que ve hi seguiran sent. En realitat, als concerts ja havíem fet algunes coses que anaven cap aquí, però certament no havíem arribat a tant.