Carles_R-1513_copia.jpg)
L'article central de l'Anuari de la Música 2024 denunciava les pèrdues percebudes per la indústria musical a causa de les pròrrogues aprovades pel CAC en aquestes dues dècades. El reportatge va posar focus i pressió sobre el tema, que es va traslladar als grups polítics, que ho van dur al Parlament. El 10 d'octubre, i per una proposta de Junts per Catalunya, el Parlament de Catalunya va instar al Govern a fer complir la llei del 25%, les pròrrogues i minoracions de la qual s’extingiran el pròxim 21 de desembre.
"Els prestadors tenen un any d’adaptació durant el qual ja hauran d’incrementar la quota acostant-la al 25%, que hauran de complir a partir de l’1 de gener de 2026", han comunicat avui des del Consell de l'Audiovisual. El CAC té previst posar en marxa mecanismes de control per vetllar que es compleixi la quota.
El CAC argumenta la decisió davant del "creixement de la producció de música cantada en català, professionalitzada i diversificada en estils i gèneres, que ha de garantir una presència adequada de cançons produïdes per artistes catalans en la programació de música cantada dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual i que, com a mínim, el 25% siguin interpretades en llengua catalana o en aranès." No obstant això, ja avancen que "la Instrucció general permet que els prestadors de serveis de ràdio de gestió privada amb programació especialitzada en música en un 75% del total de la seva programació puguin gaudir d’adaptacions específiques pel que fa a l’obligació legal d’emetre aquest 25% de música cantada en català (o aranès). Fins ara, aquestes adaptacions rebaixaven la quota i fixaven valors que anaven del 20% al 2%."
EL 1998, S’APROVA LA LLEI DEL 25%
El 7 de gener de 1998, va entrar en vigor la reforma de la Llei de Normalització Lingüística que aplicava el 25% de discriminació positiva de la música en català, a totes les ràdios i televisions de Catalunya. La llei recull l’exigència que les emissores de Catalunya programin un mínim d’un 25% de música en català i atorga a la Generalitat de Catalunya el deure d’afavorir la producció i distribució d’enregistraments fets en català.A finals del 1998, la Generalitat va establir l’aplicació de les quotes de presència de la música en català —i aranès— en virtut de la nova legislació, que n’eximia del compliment a les emissores de música clàssica i ètnica. Així mateix, establia que l’emissió de cançons en català o aranès en horaris de màxima audiència, computés el doble. No obstant això, l’aplicació no es va fer efectiva fins a finals del 2003, quan l’aleshores president del CAC, Francesc Codina, va fixar les sancions pel no compliment de la quota —entre 12.000 i 90.000 euros—, tot i que, a hores d’ares, no s’han executat mai.
El 2007, l’exdiputat del PSC i expresident del CAC Josep Maria Carbonell va introduir la nova variable de les ‘adequacions’: prèvia sol·licitud al CAC, a les emissores de ràdio que consideressin que no podien complir la quota per motius objectivables se’ls va permetre una reducció del percentatge. Els motius que el CAC ha argumentat per signar les excepcions al compliment de la Llei en aquestes dues dècades es redueixen a “el tipus de música descrita en la documentació presentada pel prestador (…) i el volum de producció discogràfica per gènere musical”.
La no aplicació de la quota de música en català del 25% a les ràdios, establerta ara fa 25 anys, ha provocat que els autors, intèrprets i discogràfiques que editen en català hagin deixat de percebre més de 200 milions d’euros en concepte de drets de comunicació pública. Tot i que en els darrers sis anys la major producció de música mainstream en català ha permès augmentar del 5,8% al 7,6% la presència mitjana de cançons en català a les emissores musicals, les pròrrogues generalitzades concedides pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) han menystingut l’esperit d’una iniciativa popular. Aquestes minoracions havien de caducar el 21 de desembre d’aquest 2024.
