Mon Joan Tiquat: «Som una societat que valora l’originalitat, però li tenim por perquè sovint requereix pensar-hi»

Després de passar per Xanguito o Ljubljana & The Seawolf, guanyar el Premi Art Jove 2021 i ser semifinalista del Sona9 2024, el marratxiner Joan Vila ha gravat el segon disc en solitari, Sinònims de cosa (autoeditat, 2024). Mon Joan Tiquat juga amb les seves dues facetes d’actor i músic.



Quins són els sinònims de cosa?
Totes les cançons podrien ser un intent de ‘sinònims de cosa’, per definir el que ens passa. Tot i això, m’agrada pensar que la paraula ‘cosa’ en realitat no té sinònims exactes, perquè ho és tot i alhora no és res.

Tens molta cura de les lletres i el llenguatge que hi utilitzes. És un tema important per a tu?
Sí. Crec que em sento més responsable a l’hora de fer lletres que a l’hora de fer música. Suposo que perquè és una cosa que la gent entén més de primeres i hi ha aquesta sensació que si dius una cosa en una cançó ha de transcendir molt. I de la mateixa manera que m’agrada jugar amb l’harmonia o el ritme en la música, també m’agrada jugar amb les paraules. En el meu cas, intento fer lletres que entrin fàcilment, que no sonis feixugues o massa romàntiques, que siguin fresques i àgils, però alhora que puguin ser reflexives o profundes.


Em fa la sensació que just en aquest equilibri es mou també la teva música: amb un punt més intel·lectual, de rock i jazz experimental, però que alhora flirteja amb la cançó pop i passa fàcil.
M’interessa tenir un peu a l’avantguarda i descobrir els límits de la música, però tampoc vull quedar-me en un marge com si fes dodecafonisme i no m’escoltés ningú, ni caure en la fórmula comercial, on està tot inventat. La lluita del projecte és intentar viure de la música i m’he adonat que hi ha fórmules que funcionen. Som una societat que valora l’originalitat, però li tenim por perquè sovint requereix pensar-hi o escoltar un disc un parell de voltes.

A moltes cançons les lletres parlen del procés de creació. La música és un element per entendre i ordenar la vida?
Sí, la música és saber escoltar, més que tocar. És cohesió social i estar amb gent. Si apliquéssim aquests comportaments a la vida, tot aniria una mica millor.