El músic i cantant Fredrik Strand va néixer a Estocolm (Suècia) el 4 de març de 1999, només 19 dies després de la mort de Carles Sabater, i des dels 5 anys ha viscut a Llançà, la població on hi ha enterrat el cantant de Sau. Es va donar a conèixer com a semifinalista de la tercera edició del concurs Eufòria de TV3. Sense deixar la carrera en solitari, serà la nova veu de Sau.



Havies escoltat Sau abans de rebre la proposta de ser el nou cantant del grup?
Sí, i tant. No en coneixia tota la discografia, però sí les cançons més conegudes. A més, com que soc de Llançà, sempre m’han parlat de Carles Sabater. Des de petit, quan la gent sabia que em volia dedicar a la música, em deien ‘hi havia un cantant molt bo que era d’aquí...’. A l’escola tenia una mestra que sempre ens posava cançons de Sau. És a dir, que conec el grup des de ben petit. I, com a curiositat, vaig néixer pocs dies després de la mort de Carles Sabater.

Sent de Llançà, amb aquesta coincidència cronològica, i tenint un físic amb certes similituds, ros i d’ulls blaus, no et fan por les comparacions?
No, gens, perquè no intentaré pas assemblar-me a Carles Sabater. Suposo que si m’han escollit de cantant és perquè volen que sigui jo mateix. No soc cap imitador. Intentaré fer-ho tan bé com sàpiga, i tal com sento la música. I sempre conservant les arrels i respectant al màxim el treball de Sau.
 

Suposem que deus haver fet una immersió a Sau. Què t’ha sorprès més?
M’ha sorprès que, en certs aspectes, els valors del grup són similars als meus. Penso que podem encaixar molt bé. M’ha sorprès la seva humilitat, sobretot a les entrevistes. El fet que, tot i ser una de les bandes catalanes més famoses, en aquella època eren una gent molt humil. Això m’encanta i em fascina.

Hi ha alguna cançó que hagis descobert fa poc i que t’agradi especialment?
Sí, “Perestroika”. És una cançó preciosa feta amb un piano i uns acords molt senzills, però que a la vegada m’arriba a l’ànima. És una peça increïble que tinc previst de versionar i publicar al novembre.



Has conegut a Pep Sala. Com va anar la trobada?
Molt bé! Encara no hem tocat ni una nota junts, però ens hem conegut personalment i em sembla un home encantador. Té un sentit de l’humor molt gran i sempre intenta arrencar-me un somriure. Penso que ens entendrem molt bé. Si fora dels focus hi ha bona entesa, l’escenari multiplica aquest bon rotllo. No en tinc cap mena de dubte.

Com simultaniejaràs la presència a Sau amb la teva carrera com a solista?
Dedico la major part del temps a la música. Ja tinc noves cançons i això em dona tranquiŀlitat, però estic impacient per donar-les a conèixer. Tinc ganes de presentar “Sense espines”, que parla de la cultura catalana, amb notes de la sardana “La Santa Espina” fent-ne una versió moderna i alegre. A veure si la gent jove s’apunta a ballar sardanes! Reprèn la idea del tema que ja vaig estrenar l’últim Onze de Setembre, “Ball de bastons”, que fusiona “Els segadors” i “Sardana p’en Berto” i que mescla el so de la sardana i l’havanera. M’interessa la idea de recuperar cançons tradicionals.