El catalanoislandès Halldor Mar es va donar a conèixer al gran públic amb un disc anomenat Winds (Trafalgar 13 / Satélite K, 2014), en què adaptava a l'anglès algunes de les peces més representatives de la Nova Cançó. Un temps més tard es va fer molt popular gràcies a un programa de televisió en el que anava pel món buscant estrangers que haguessin après el català, Katalonski. Tot i això, va seguir la seva carrera musical amb dos discos de peces pròpies –Records (La Cupula Music, 2017) i El mar no té camins (La Cupula Music, 2023)– i ara presenta de nou una nova proposta singular: l'adaptació de peces del pop-rock català dels últims 30 anys. Es tracta de This way, please (La Cupula Music) i conté onze temes.
“El disc va néixer a partir de cançons molt representatives de l'època com “Boig per tu” de Sau, “Camins” de Sopa de Cabra, “Llença’t” de Lax’n’Busto i “Corren” de Gossos”, explica Mar. El cantant també aclareix que hi ha cançons que han quedat fora per diferents motius, i fins i tot artistes a qui no ha acabat de trobar la manera d’incloure. "M’hauria agradat posar-hi “Boomerang” de Manel, però té una quantitat tan gran de lletra que en dificulta l’adaptació". El que no descarta és difondre per mitjà d'Instagram fragments d'altres cançons que ha treballat, com per exemple "El vol de l'home ocell" de Sangtraït. Li hem demanat que ens expliqui el què i el perquè de cadascuna de les cançons que formen part del disc.
1. “Running” amb Natxo Tarrés (“Corren”, de Gossos)
“La cançó original és més lenta i una mica reggae. Nosaltres n’hem volgut canviar-li l’aire i portar-la al meu terreny. N’hem accelerat el tempo, hi hem posat més guitarres i li hem donat un aire folk-country. La traducció va ser bastant fàcil, però vaig tenir problemes amb el fragment que canta Macaco, encara que al final ha sortit prou bé. Hi participa Natxo Tarrés (Gossos) cantant precisament aquesta part, just la que ell no canta en la cançó original.”
2. “Call me” (“Truca’m”, de Joan Dausà)
“Aquesta ja la tenia traduïda per a un projecte en anglès de Joan Dausà i volia que la meva fos diferent a les seves. Primerament, n’havia fet una versió una mica més folkie, però el Caïm Riba, que ha estat el productor del disc, l’ha fet més electrònica. És la cançó que més ha canviat i ha quedat bastant pop.”
3. “Staurinn” amb Gudmundur Thorvaldsson (“L’estaca”, de Lluís Llach, en islandès)
“És la peça més diferent del disc, però havíem de fer “’L’estaca” en islandès; per a mi era important. Hem fet una versió que sembla treta d'una sèrie de Netflix sobre vikings. Vaig contactar amb Thorvaldur Thorvaldsson, l’autor de la traducció, i està encantat que s’hagi publicat perquè ell encara no ho ha fet. La curiositat és que la canto amb un amic meu de tota la vida, Gudmundur Thorvaldsson, que té el mateix cognom que l’adaptador, però no tenen res a veure.”
4. “Good Morning” (“Bon dia”, d’Els Pets)
“Una altra de les cançons indiscutibles del rock en català. Era necessari que hi fos. Al principi havíem fet una versió més respectuosa amb l’original, però al final n’hem canviat una miqueta la melodia. L’he portada al meu estil de folk acústic. El Caïm em va fer cantar-la d’una manera més relaxada, amb un tempo no tan rígid. Estic molt content amb com ha quedat.”
5. “The Last Hangover” (“L’última ressaca”, de Mishima)
“Al principi tenia preparada una altra cançó de Mishima, que era “Qui més estima”. Però després vaig saber que la lletra era un poema de W. H. Auden i, és clar, quedava molt estrany retraduir a l’anglès un poema que el David Carabén havia adaptat de l’anglès al català. Al final hem fet “L’última ressaca”, que també m’agrada molt. Aquí, el Caïm ha mantingut molt el meu arranjament. És un indie - folk gravat amb una guitarra clàssica. I també m'agrada molt com ha quedat.”
6. “Could it be Me” amb Joan Masdéu (“Puc ser jo”, de Whiskyn’s)
“Per a mi era indispensable que hi hagués alguna cançó de Joan Masdéu. Jo ja havia cantat aquesta cançó a un disc de La Marató amb Marcel i Júlia. Ara l’he volgut fer molt diferent i m’ha sortit una bossa nova. Unes quantes persones m’han dit que és la seva cançó preferida del disc.”
7. “Jump In” (“Llença’t”, de Lax’n’Busto)
“Una altra de les cançons indispensables. Com que l’original era molt rockera, tenia ganes de fer-ne una versió més arpegiada, en la línia de Sufjan Stevens. Ha quedat una versió acústica molt interessant. Per a mi també és especial perquè, per primera vegada, la meva filla toca el cello en un disc meu.”
8. “Mad bout You” (“Boig per tu”, de Sau)
“És una gran cançó, i era claríssim que no hi podia faltar. Fa molts anys que tenia ganes de cantar-la en anglès, però sempre em frenava el fet que ‘boig per tu’ té tres síl·labes i era molt difícil trobar una manera de dir-ho en anglès amb tres síl·labes. L’he fet bastant acústica, amb una guitarra arpegiada. L’hem allunyat una mica del pop en direcció al folk acústic.”
9. “Pathways” (“Camins”, de Sopa de Cabra)
“Una altra gran cançó amb un problema al títol, perquè era difícil trobar una paraula que hi encaixés bé. Ni “Roads” ni “Streets” no funcionaven. Al final vaig trobar ‘Pathways’ i vaig pensar que era la ideal. Jo la vaig fer amb guitarra i el Caïm la va vestir una mica d’electrònica. Al final de la cançó hi ha una pujada de to que sorprèn una mica i que em sembla genial. També hi participa l’Alexandre Rexach tocant una guitarra slide.”
10. “Louisiana or the Cotton Fields” (“Louisiana o els camps de cotó”, d’Els amics de les Arts)
“Al principi vaig intentart fer “L’home que treballa fent de gos”, però no m'acabava de convèncer. I com que la meva cançó preferida d’Els Amics és “Louisiana”, m’hi vaig posar. Traduint-la, vaig confirmar que és una cançó preciosa. L’hem fet més lenta que l’original i és la més llarga del disc. Ha quedat molt bé. Quan ja la tenia gravada, m'he arribat a emocionar escoltant-la.”
11. “Barcelona” amb Chloe Philips (de Chloe Philips)
“És un bonus track que he posat al final. La vam gravar fa uns anys i és la meitat en anglès i la meitat en català. Com que encara no l’havíem editat, he pensat que era un bon moment per recuperar-la”.