El passat dissabte, la sala Vol es va omplir de guitarres i energia en una nit compartida per Derbi Junior i Angeladorrrm. La cita servia per presentar per primer cop a Barcelona El vi que alimenta (autoeditat, 2025), el disc de debut del power duo. Abans, Angeladorrrm havia desplegat el seu univers sonor entre emoció i distorsió, en una vetllada on el públic va poder comprovar que el relleu del rock alternatiu català ja és aquí, i fa soroll.

Tocaven els dos quarts de nou quan la bandautora barcelonina Angeladorrrm va sortir a l’escenari per primera vegada. Sense cap presentació prèvia, va començar a desgranar algunes de les primeres cançons de la seva discografia, com "Un malson més", inclosa a l’EP Res dura gaire estona (The Indian Runners, 2023). Amb un so que beu del dream pop i shoegaze, Angeladorrrm va anar desplegant una atmosfera onírica i alhora rabiosa, amb unes vocals a mig camí entre les de Les Sueques i Faye Webster.

Entre cançons, van aprofitar per agrair tant a Derbi Junior com a la sala Vol per l’oportunitat i reivindicar la filosofia "fes-t'ho tu mateix". Tot seguit va ser el torn de "No em cal" i "No vull, no puc, no sé", abans de compartir dues noves cançons encara en procés de gravació, unes de les més frenètiques i roqueres del seu repertori fins ara. Van tornar a les peces ja publicades amb "On anirà el cel", just abans de fer una crida al públic perquè comprés marxandatge i còpies físiques del seu EP, en vinil per primer cop. Van arrencar la recta final del concert amb "Avui plors", l'últim senzill, abans de continuar amb "No sento" i "Tinc un desig". La sessió va acabar amb la potent "Tant mal", un final catàrtic on la cançó passa d’un suau folk a una estrident mescla de crits i reverberació.

Mentre els amics s’esperaven per felicitar l’actuació de la banda, els dos membres del power duo Derbi Junior —Joan Marc Morata, guitarrista, originari de Barcelona, i Roger Orriols, bateria, de la Torre d’Oristà— ultimaven els preparatius. Estaven a punt per començar el que seria el primer directe a la ciutat comtal presentant l’últim disc: El vi que alimenta. El grup es va crear després d’una conversa en un barri de Gràcia —tal com expliquen en una entrevista— i, dos anys després, ja tenen enllestit el seu primer llarga durada: mitja hora de rock alternatiu, punk tendre i lletres costumistes basades en experiències personals.

No es van fer esperar i, de primeres, van començar amb una de les cançons més frenètiques del disc: la introductòria "Oblit i joia". Mentre s’escoltaven els primers crits de “més ràpid!” per part del públic, van presentar "Apartament núm. 13". Ja diversos minuts després d’haver començat el concert, el duet va explicar el fil conductor del disc: el seu vi, que es podia trobar a la venda junt amb el merxandatge i en algunes de les copes dels espectadors. Van seguir desgranant les cançons del llarga durada amb l'enganxosa power pop “Joc”. Es van començar a obrir els primers "pogos" de la nit amb amb "Grupdepersonestravessent.jpg", en un ambient cada cop més intens i amb el públic demanant més velocitat.

Derbi Junior a la sala Vol Foto: Ignasi Torroella

Les guitarres van baixar el ritme per introduir "Verd avellaner", una versió del tema homònim de la cantautora lluçanenca Mar Pujol, inclòs al disc Cançons de rebost (Hidden Track Records, 2024). Després d’aquest interludi va començar la recta final del concert amb “Un altre cop a Venus”, una cançó que va fer desfermar definitivament la bogeria: salts, empentes i fins i tot crowd surfing. Per a “El vi que alimenta”, Marc Fernandez —que va ajudar en la producció de la cançó— va pujar a l’escenari per ajudar a tocar els arpegis amb una segona guitarra. No va ser l’última col·laboració de la nit: amb només una cançó del disc per esgotar, va pujar a l’escenari el cantautor lluçanenc Ferran Orriols per interpretar “Foravila”, una peça tendra i efusiva a parts iguals, amb els espectadors de primera fila cantant a plé pulmó i amb els braços enlaire. Mentre el públic s’abraçava, celebrava i demanava més cançons, Derbi Junior van fer el bis, posant així el punt final a una gran nit.

Encara que les guitarres no estan al capdavant de les llistes, la nit d'ahir a la sala Vol va deixar clar que encara tenen molt per dir. Tant Derbi Junior com Angeladorrrm van demostrar que el rock fet aquí té relleu, carisma i discurs propi. Dos projectes que no només fan soroll, sinó que saben per què el fan.