Com sorgeix la idea de fer música junts?
És una història que comença en un dinar al barri de Gràcia, a Barcelona, en què una persona en comú ens va presentar perquè creia —amb molt bon ull— que ens havíem de conèixer, i estava convençuda que d’aquell encontre en sortiria alguna cosa bona. Una mena de primera cita amb celestina inclosa [RIU]. Va ser aquell dia que vam començar a xerrar d’experiències, idees, referents, i ens vam adonar que ens trobàvem en moments vitals similars, amb inquietuds i intencions que coincidien pel que fa a tenir un projecte musical. Tots dos veníem d’una època llarga sense un projecte que realment ens motivés, que ens omplís i sentíssim com a propi. Vam començar a fer broma amb la idea que hauríem de muntar un projecte junts. Mesos més tard, vam quedar al local d’assaig de Nyandú. Teníem algunes idees que havíem treballat cadascú a casa seva i les vam posar en comú. Ens va agradar tant la màgia que es va generar aquell dia que, des de llavors, no hem parat.
I per què sota el nom de Derbi Junior?
Després d’un temps jugant amb jocs de paraules, finalment vam donar amb aquest nom. Per a nosaltres representa un duel amistós entre dos nens que juguen al carrer: un derbi entre dos equips d’un mateix poble, dos júniors compartint el joc i la il·lusió.
De duets de power pop a Catalunya no n’hi ha massa, i la pregunta és obligada: Cala Vento és una inspiració?
[RIU] La clàssica comparativa. I l’entenem! Tot i que Cala Vento ens agrada, per a nosaltres no és la referència principal. Tots dos venim de l’escola del punk dels noranta i tenim moltes referències, també de duets internacionals.
Les lletres del disc juguen amb cert estil poètic alhora que amb un punt de crítica. Què voleu trobar en aquest espai, i com les treballeu?
Ens agrada dir que les lletres són costumistes, postmodernes i ben parides. Representen el que sentim, el que vivim, els problemes i els reptes vitals amb què ens trobem amb nosaltres mateixos i amb els altres: els canvis de vida, els vells amics, els nous amors, trobar-te a tu mateix i viure d’una manera que tingui sentit per a tu. En resum, no tenim cap altra intenció que explicar el nostre recorregut, la nostra experiència, i si pel camí algú s’hi sent representat o representada, doncs doble premi.
El xoc entre l’individu i la societat, l’alienació, la gentrificació, etc., són alguns dels temes troncals del disc. Creieu que expressa una situació molt de la nostra època?
Així és com ho vivim nosaltres. Intensos com som tots dos, tot el que passa al món actual ens afecta. Com a societat, vivim la realitat d’una manera molt inconscient, alienats del que passa i poc connectats amb les persones. Com dius, la qüestió de la gentrificació és un dels punts calents del disc. La ciutat de Barcelona, d’on és en Joan Marc, és un clar exemple tant de com escollim viure com de com ens obliguen a fer-ho.
Una de les coses sorprenents del disc és la versió de "Verd avellaner" de Mar Pujol, un projecte estilísticament allunyat del vostre. A què es deu que l’hàgiu inclòs i com us hi heu apropat per fer-ne els nous arranjaments?
La Mar és veïna del Lluçanès, d’on és el Roger i on neix Derbi Junior. A més, és amiga i —no cal dir-ho— una artistassa que flipes. Des que va començar la seva trajectòria, l’hem escoltat i seguit molt de prop, i ens encanta. Del seu últim treball, ens vam fixar especialment en “Verd avellaner”, una cançó preciosa amb unes melodies molt especials. Tots dos sentíem una empatia especial per aquest tema i vam començar a imaginar com sonaria si li poséssim una base més canyera. I un dia ho vam provar al local. Ens va agradar tant, que vam decidir incloure-la al disc —amb el permís de la Mar, és clar!—.
Per què heu volgut agrupar tot plegat sota el títol 'El vi que alimenta'?
Per a nosaltres, El vi que alimenta representa una mena de ‘Sant Grial’, entès com aquella cosa que vols aconseguir, que costa molt de trobar, per la qual lluites i lluites, i potser mai no arribes a trobar del tot, però que, d’alguna manera, amb aquest projecte, estem començant a esbrinar de què va. Ens hem tornat a il·lusionar, hem redreçat el rumb de les nostres vides, hem pres decisions i hem apostat fort per trobar alguna cosa que ens ompli el cor.
Aquest vi existeix realment?
Sí. Hem tingut l’oportunitat de materialitzar aquesta troballa en un vi de poble que hem desenvolupat entre assaig i assaig. És un vi natural, boníssim, que forma part de l’ideari de Derbi Junior i que portem als concerts perquè la gent el pugui comprar i tastar. Que puguin entendre què és, per a nosaltres, El vi que alimenta.
El disc l’heu treballat amb 3 productors diferents! Per què?
El nostre objectiu sempre ha estat produir-ho tot nosaltres mateixos. Per sort, des del principi vam tenir l’espai per fer-ho i en Ferran Orriols ens va deixar molt material i micròfons perquè comencéssim a fer proves. El mateix Ferran es va unir al procés ben al principi, l'agost del 2023, i amb ell vam gravar i produir “Foravila”, l’últim tema del disc. Vam decidir provar de gravar nosaltres dos “El vi que alimenta”, amb el mateix format, al nostre local i amb el material d’en Ferran. Per acabar d’aconseguir el resultat que volíem amb algunes coses, vam contactar amb en Marc Fernandez (marc_io) perquè ens ajudés a fer un gir al tema. Vam quedar un dia i es va fer la màgia! Ens vam entendre superbé, i va sumar moltíssim al tema. A Lluerna, l’estudi on treballa, vam gravar veus i alguns arranjaments de guitarra; en Marc ho va mesclar tot i el resultat va ser brutal. Ens vam sentir tan còmodes treballant amb ell que li vam demanar gravar la resta de cançons plegats. Aquesta vegada, les vam gravar amb ell, però al nostre local.
També heu treballat amb Santi García.
Exacte. Un cop ja havíem gravat el 80% del disc al nostre local amb en Marc, ens va sorgir la idea de fer la versió de la Mar. Feia temps que volíem treballar amb en Santi García, així que hi vam contactar, vam trobar el moment i així ho vam fer, amb un resultat també immillorable. Un plaer sempre treballar amb ell a Ultramarinos. El resultat al final ha estat el d’un disc gravat en tres parts: una l'agost del 2023, amb en Ferran; una altra el desembre del mateix any amb en Marc; una altra el desembre del 24, també amb en Marc, i després amb en Santi. Un trencaclosques de persones i moments que conforma un disc molt especial per a nosaltres.
_4.jpg)
.gif)
