Divendres, La Mirona de Salt va viure el primer concert de la gira de retrobament entre Pemi Fortuny, la resta de Lax’n’Busto i el públic. Abans del concert, algunes certeses i alguns interrogants que caldria resoldre. Les certeses eren clares. Passés el que passés dalt de l’escenari, el concert seria un èxit total i els cartells de sold out per a les nits de divendres i dissabte (el segon de La Mirona), així ho acreditaven. L'altra certesa és l’evidència que els del Vendrell tenen un repertori potentíssim farcit de grans èxits i que, per poc que s’hi posessin, la nit seria rodona. Entre els interrogants, saber com afrontaria Pemi Fortuny les peces de l’etapa en què ell no era el frontman del grup, si hi inclourien una de les peces que Fortuny va cantar al disc Polièdric i quina seria la tipologia del públic assistent a la sala.

La primera incògnita a desvelar-se va ser precisament, aquesta última. El públic estava format, en la seva majoria, pels integrants de la generació (deu anys amunt, deu anys avall) dels músics que hi havia a l’escenari. No obstant això, hi havia una presència juvenil considerable, especialment de noies que, amb la samarreta del grup, van viure emocionades el que ben segur va ser el seu primer concert de Lax’n’Busto. Uns i altres van demostrar un profund coneixement de les cançons que sonaven, cantant-les entre dents o a pulmó obert, segons fos el cas.
 
L’espectacle va començar, prou puntual, de manera imparable amb “Miami Beach”, “Més que la meva sang” i “Tinc fam de tu”. Tot seguit, Pemi Fortuny es va adreçar al públic, en una de les poques ocasions que ho faria, per confirmar el que tothom esperava: “farem hits, només”, entremig de crits de ‘Pemi, Pemi’. I van seguir. “Ara”, “Una altra vegada”, “Amb tu”, “No vaig poder triar”, “Les nits del Liceu”, “Tu ets la llum” i “Trepitja fort”.  Petita pausa per agafar aire. ‘Encara està guapo, això’ diu el cantant. ‘Sou tots de Girona?’. Més nos que sís. ‘Després m’ho expliqueu!’. I més cançons. “Fum”, “Pagès”, “Cel del nord”, “Mai diguis mai a un mai” i “Però mai tu”. Crits de ‘Lax’n’Busto, Lax’n’Busto’ abans de l’esprint final amb “Tornarem”, “Per una copa” i “T’estimo molt”. Agraïments, ‘Moltes gràcies per omplir La Mirona d’aquesta manera després de tants anys’ i cap als camerinos. Petit temps prudencial i crits del públic. Tornen a sortir per fer les tres darreres cançons: “Que boig el món”, “La meva terra és el mar” i “Llença’t”. Després d’una peça tan rodona ja no es podia demanar més.

En total, més d'una hora i mitja de música potent i canyera. La banda va sonar bé, el públic va quedar encantat, Pemi Fortuny va treure nota en les cançons que no havia cantat en directe (“Que boig el món” i “Tornarem”) i no hi va haver cap píndola del disc Polièdric. Entre el públic, va gaudir del concert el cantant de Buhos, Guillem Solé: "Quan es van posar a la venda les entrades, en vaig comprar una i no ho he dit. Ells no saben que he vingut. Però jo era molt fan dels Lax. De fet, si ara estic en un grup és perquè un dia vaig veure un directe de Lax'n'Busto i vaig pensar que jo volia fer el que feien ells".
 
L’èxit de la gira està assegurat, però, i ara què? Es limitaran a fer, de tant en tant, una gira d’èxits o incrementaran la llista de clàssics amb noves cançons? Això, amic meu, només ho sap el vent.