.jpg)
El títol del nou disc, que compara ‘t’estimo’ i ‘te quiero’, és un camí per acostar la música en català a nous públics?
Potser sí, tot i que no és la meva intenció. Componc les cançons tal com em surten, sigui en la llengua que sigui, perquè sé que emocionaran. La sort del català és que tenim una llengua que és amor a primera vista i que sona molt dolça. En realitat, el títol va sorgir com a resposta a una declaració d’amor. Em costa expressar la paraula ‘t’estimo’, però un dia la vaig dir a la persona a la qual van dedicades totes les cançons del disc. Ella, que no és catalanoparlant, em va preguntar què volia dir i jo li vaig respondre: “T’estimo es te quiero”. Va ser molt revelador.
Aquest àlbum és el primer, dels tres que has publicat fins ara, en què trobem més cançons en català que en castellà. A què és degut aquest viratge?
Sento una gran necessitat de tornar-me a expressar en català, de fer recerca en les meves arrels i en la manera com estimo. La decisió va ser fruit del moment en què vaig començar a escriure les cançons i de la inspiració d’aquell instant. Els temes em van sortir sols i, aquest cop, va tocar que cinc fossin en català i tres en castellà. Però si haguessin estat tots en català també m’hauria estat bé. El que puc assegurar és que és el disc més honest que he fet mai.
La relació amb la teva cultura materna també ha vingut acompanyada d’una reconnexió amb la rumba catalana. Quina relació hi tens, amb aquest estil?
El meu oncle Toni va ser mànager del Peret, i el tiet Pepe, que és qui més m’ha impactat en l’àmbit creatiu, va tenir un grup de rumba catalana que es deia Rumba Brava. Tot això ho vaig viure des de menut i em va formar com a músic. Sempre he tingut una estima especial per aquest estil, tot i que fins ara no m’havia atrevit a explicar-ho de manera pública. La rumba catalana és una empremta d’identitat pròpia del nostre país. Hi ha gent que es pensa que ve del flamenc, però no és veritat. De fet, té més a veure amb la salsa que no pas amb estils com el flamenc o la rumba espanyola. Cal reivindicar la rumba catalana com una música molt nostra, de la qual encara sabem poc.
Has dit que totes les cançons del disc estan dedicades a una persona en concret. És un disc d’amor total?
És un disc inspirat en l’amor i en tot el que visc.
Al tema “T’estiu” fas un joc de paraules entre “T’estimo” i “Estiu”. L’estiu és amor i l’hivern, desamor?
L’estiu és el moment en el qual tot floreix i s’obre, a diferència de l’hivern, quan sembla que tot es faci petit i s’hagi de morir. Estimar és com ser a l’estiu, per la calidesa i la bellesa que ens uneix. No vull sentir-me fred com l’hivern, sinó càlid com l’estiu.
En aquesta cançó utilitzes una bonica metàfora a l’hora de parlar de la calidesa de l’amor: ‘Vaig sentir en mi el foc que no crema’. Què és el que fa que el foc no cremi, en una relació?
Paradoxalment, t’ho explicaré parlant de l’aigua. Cada planta, per sobreviure, necessita dosis diferents d’aigua. Les persones som com les plantes, perquè cadascú necessita una dosi diferent d’amor. La cançó parla del foc per referir-se a l’amor, i cada persona en necessita una quantitat diferent, per tal de no cremar-se i sentir-se prou escalfada i estimada.
Podem dir que el disc obre una etapa que mostra l’Alfred García més mediterrani?
M’he criat al Prat de Llobregat, davant la platja i al costat del riu... No és que hagi arribat l’Alfred García més mediterrani, sinó que la mediterraneïtat sempre ha viscut en mi! [Riu] El que passa és que artísticament no ho havia manifestat fins ara, com aquell nen que es prepara per a l’actuació de final de curs, però que fins a l’últim dia no mostra al públic tot el que ha estat assajant.
A 'T’estimo es te quiero' també hi has convidat dos artistes catalans de gran projecció, Carlos Sadness (“El meu destí”) i Álvaro Soler (“Estrella”). Què hi aporten?
He volgut que Álvaro Soler i Carlos Sadness fossin presents al disc perquè són artistes que admiro i m’estimo molt. A més, gravar amb ells dues cançons en català és també, com deies abans, una manera d’acostar la nostra llengua a altres països i a altres públics, perquè l’Álvaro és molt escoltat a països com Itàlia o Alemanya, per exemple, mentre que en Carlos té molt d’èxit a l’Amèrica Llatina.
Quan podrem veure la nova versió més rumbera d’Alfred García a dalt dels escenaris?
Ja tenim una desena de dates tancades per a la gira de presentació, en la qual portaré un format molt màgic i mediterrani. Serà diferent dels directes que havia fet fins ara.
En quin sentit?
No partiré d’una formació pop, sinó que la banda que m’acompanyarà serà més propera a la rumba i al flamenc. I, per exemple, el públic em podrà veure en festivals de format proper com el Nits d’Estiu Calella, al far de Calella de la Costa; el Posidònia Fest, al Port de Mataró; el Nits de Tramuntana, a Llançà; els Vespres de Cavas Hill, a Moja, o l’Íntims del Casino de Barcelona.
.gif)
