Per un moment, va semblar que el nou disc de Partiperes quedaria, almenys temporalment, en un calaix —segons van deixar entendre ells a xarxes—. Però el quartet del Vallès Occidental ha tirat endavant amb el seu llarga durada de debut, que apareix mig any després de guanyar el Premi Revelació del concurs Sona9 2024. Descobrim aquest Mixtape sense ceba (autoeditat, 2025), que avui veu la llum, i el repassem amb el quartet, cançó per cançó.

 
1.“Pren-t’ho personal”
“El senzill que ja havíem escoltat. Ens han pintat molts cops la cara, però no té a veure amb nosaltres sinó amb d’on venim, la tasca pendent: trobar un palau d’hivern a assaltar per acabar amb els gurús de la superació personal.”


 
2. “Petit propietari”
“La història d’amor impossible, el Romeu i Julieta, el “Jenifer” de Catarres, però travessada per l’habitatge. Un propietari s’enamora de la persona que okupa una de les seves 13 propietats. Per molt que s’hi esforci sembla que l'okupa no li dona bola, es veu que el cor no es pot desnonar tan fàcilment.”


 
3. “Entre el bombo i el timpà”
“La cançó més etèria del disc. Parla una mica del temps i de les contradiccions que ens genera. Aquí veiem una mica el costat més techno i electrònic del grup. Alerta a l’instrumental, que està bastant fino!”
 


4. “Bocata calamars”
“Madrid ens agrada als catalans, com ja li va passar al Lopes de Plats Bruts. Repassant una mica algunes de les gambes més intenses del procés, portem una solució intermèdia: ni independència ni unionisme: invasió de l’estat espanyol per part de la república socialista catalana.”


 
5. “Cafè per emportar”
“Ara els cafès els prenem en un got de plàstic o cartró d’una cadena. La Vella Montserrat ja no canta “Bon dia”, com ens recordaven Els Pets. Amb una guitarra distorsionada i un bombo playero a la cara, mostrem allò en què s’han convertit les nostres ciutats, un aparador on everyday fa so.”
 


6. “He de fer-me el tupper”
“La rutina de nou. La cançó transporta a un lloc una mica més íntim que les anteriors. Les guitarres i els sintetitzadors agafen protagonisme en aquesta cançó que recorda una mica a l’electrònica francesa.”
 


7. “Parmigiano obligatori”
“Tot disc ha de tenir una cançó d’amor. En aquest cas, un cant a la simplicitat i l'amor genuí. La primera cançó que vam treure com a Partiperes també ha trobat un lloc en aquest CD. Un pop senzill amb una producció simple ens recorda que les cançons que importen surten de l’estómac.”
 


8. “Un cremat”
“No som de Calella, som del Vallès, però el cremat el seguim fent; tot i el pas del temps els amics segueixen sent amics. La cançó sembla tenir diverses cançons a dins amb algun canvi sobtat. Així és com hem volgut cantar als amics de tota la vida, amb qui sempre ens hem entès.”


 
9. “Més que abans”
“Una última reculada abans del tema del CD. En aquesta, ens recollim en una sonoritat una mica fora del pop electrònic habitual. Parlem del desgast a què sotmet la vida laboral i adulta, i de com progressivament els somnis desapareixen. No obstant això, l’esperança la trobem en les paraules del savi Vladimir Illich Ulianov: hi ha setmanes en què passen dècades (o segles, com diu la cançó).”
 


10. “Avui kebab”
“L’himne de Partiperes. ‘Ara visc sense plan que no sé què faré demà’. Quan tot el teu entorn sembla tenir la vida encarrilada i tu no saps ni tan sols si has decidit bé el color dels teus mitjons, tens dues opcions: la resignació o l'avantguarda. El bombo a negres d’aquest tema ho té claríssim.”
 


11. “Castanyes per setembre”
“S’acaba el CD com s’acaba l’estiu: amb la castanya per setembre. Amb una espècie de rap melòdic bastant senzill, tanquem el disc amb una cançó bastant íntima que exposa els dubtes diaris i la impotència d’haver de continuar.”
 


12. “No malgastis el que sents”
“Acabem per todo lo alto. ABBA, i el “Lay All Your Love On Me”, en català. No es pot demanar massa més.”