Després de diversos anys fent música, el cantant Llorenç Cerdà 'Flakko' va presentar l'any passat el seu primer disc en català, l'EP El nin d’or (autoeditat, 2024), quatre cançons en què explorava el seu so en la seva llengua materna. Des d'aleshores, el de Llucmajor s'ha bolcat en la creació del segon llarga durada que presenta el pròxim divendres 27 de juny, Myotragus balearicus (autoeditat, 2025). Avui, ens n'avança en primícia un dels temes: "Guiri". 



Estrenem “Guiri”, una cançó reivindicativa que parla de la situació de turistificació massiva que està vivint Mallorca. Com sents aquest tema? 
“Guiri” el sent com una protesta, com un crit davant tot el que està passant ara mateix a la meua terra. Ja no només d’una forma exterioritzada, com pot ser com estan afectant els turistes a l'illa, sinó també des d’un punt de vista més personal, des d’una persona a qui l'ha afectat el fet que existeixi el mal turisme, el turisme basura, perquè ha fet que tinguem una pitjor qualitat de vida. Trobam gent tirada a terra perquè venen a sobrepassar-se i a excedir-se i a fer tot el que no fan en el seu país perquè el respecten, no com al nostre.

Diumenge es va convocar a Palma una manifestació contra el turisme massiu. És important traslladar aquest problema també a través de l’art, a més de sortir al carrer a protestar?
Crec que la música és una manera d’expressar i donar veu a una protesta. A més, aquest tema també pot ajudar que durant una manifestació, si hi ha una persona des de ca seua que no ha pogut anar, es pugui desfogar. O simplement com a forma recreativa, de sentir-se representat per una lletra, perquè és un sentiment que tenim tots els que patim aquest tipus de turisme. Trob que és molt important deixar tot això per escrit, deixar-ho gravat, perquè és una altra manera d’expressar el que sent el poble.

En aquest disc, ‘Myotragus balearicus’, deixes de costat la por de cantar en la teva llengua materna i presentes 15 cançons íntegrament en català. T’hi has acostumat?
Myotragus balearicus és el que m’ha ajudat a adonar-me que puc tenir un so mallorquí, en català. M’he adonat que em puc expressar millor i puc transmetre d’on venc amb la meua música. L’àlbum és una evolució d’on venc, que es veu a l’inici del disc, fins a com soc ara, que és al final de l'àlbum. A temes com “Remugar”, de fet, s'hi escolten barres que he fet jo per a jo, i crec que en castellà no hauria pogut expressar mai tot això que sent. 


Quina història hi volies explicar? 
En el disc volia explicar tant d’on venc com la història de la meua vida, de les experiències que he tengut, tant amoroses com personals. La primera part del disc és com soc jo i d’on venc; la segona part és com jo m’enamor, com jo estim i sent, i la darrera part seria més introspectiva, més personal, amb punts més tristos i melancòlics. Aquesta part de pertinença i de la terra també l'he volgut traslladar amb el títol del disc, utilitzant el nom d’aquesta cabra extinta que forma part de la història de les Illes Balears. Volia utilitzar un element representatiu d’on soc, però que alhora expressés que, de la mateixa manera que aquest símbol nostre es va extingir, si seguim així també podria passar amb la nostra llengua.

Sents que has pogut trobar el teu lloc, musicalment parlant, amb aquest disc?
Sí, not que aquest disc m’ha ajudat a posicionar-me on volia. He fet un alè de tranquil·litat, en el sentit que he pogut demostrar què soc capaç de fer. A més a més, aquest últim any, fent aquest disc, m’he adonat que he creat un so nou en català: abans pensava que simplement traduiria tot el que havia fet fins ara, però he trobat tot un so diferent dins el meu idioma natal.