Aquest divendres apareix a les xarxes d’escolta en línia Les cascades (autoeditat), el primer disc de Durum Hawai, una nova banda sorgida de les cendres de Les Atxes. El grup ha enregistrat dotze cançons en dues tongades, la primera a finals de l’estiu del 2024 i la segona, el Nadal passat. Mentre preparen la presentació en directe (27 de juny a l’Heliogàbal), estrenem “Pistola tropical”, la peça que obre el disc. És el sisè single que presenten i n’hem parlat amb Marc Alongina, la seva veu cantant.

Avui estrenem “Pistola tropical”, que formarà part de 'Les cascades'. 
És una de les cançons que vam gravar a la primera tongada del disc, l’estiu passat. És una de les que ha marcat la direcció tropical que hem pres, encara que realment no ens ha quedat tan tropical com hauríem volgut… És un pop lluminós, juganer i amb punt sarcàstic. Hi ha qui ens ha dit que la lletra és surrealista. Jo penso que no, que és una lletra molt descriptiva. Comença dient ‘Una millora substancial, seria tenir dos cossos. / Un de pelut pels dies freds, i un de valent pels dies bojos’. No és cap metàfora, molaria tenir dos cossos. Pot sonar fantasiosa, potser són anades d'olla, però realment molaria tenir dos cossos…


Parlem del nou projecte. Què és Durum Hawaii?
Som un trio format a Barcelona. A la bateria hi ha el Marc Masó, amb qui vam iniciar el projecte de Les Atxes. Allà hi tocava la guitarra i aquí s'ha posat a la bateria, perquè és un supercrac de la música, un instrumentista que toca una mica de tot. També està en un grup que es diu Paramètric, que fan noise, dron, loops, psicodèlia… Ell aporta un rotllo una mica més experimental; li dona aquest punt personal a la secció rítmica. Al baix tenim el Jeff, que és un company que havia tocat amb Fira Fem i amb Jamie 4 President. És brasiler i té influències rotllo Os Mutantes. I el tercer soc jo, que toco la guitarra i canto.

Una cosa que crida l'atenció és el nom.
És difícil posar nom a un grup. Vam fer una llista de noms i al final ens vam quedar amb aquest. Després d'assajar sempre anàvem a comentar la jugada i a prendre alguna cosa a un xauarma que hi ha allà prop. Una de les seves especialitats és el Durum Hawaii: un durum amb pinya. Hi ha una mica de paral·lelisme amb la pizza tropical… És estrany, però mola, i té un punt àcid i sucós. No el demana ningú, però és interessant, allà mig amagat a la carta. Ens va fer gràcia el nom. I marca molta diferència amb Les Atxes.

Més enllà del pop, com definiries el vostre estil musical?
És una proposta molt oberta. Algunes cançons tenen un rotllo més indie, altres, tiren cap a David Byrne, altres són més noranteres…  No hi ha un estil unidireccional.

Un dels trets distintius del grup són les lletres. Com les treballeu?
Sí, les faig jo i intento buscar un punt de quotidianitat, però també de distanciament, de sarcasme, però sense voler perdre la innocència… De vegades ens posen molt sarcàstics, però hi ha un punt d'innocència i de sorpresa que ens mola molt. Tenim lletres que són un conte, mig infantil i mig diabòlic.