La Fredi's Jazz Band és una big band de joves talents que va néixer en el marc de l'Escola Municipal de Música de Matadepera com a projecte formatiu per als estudiants del centre. El 2019, però, es va constituir com a formació independent i des de llavors, ha format nombrosos joves i ha publicat dos discos: #1 (autoeditat, 2021) i #2 (autoeditat, 2024). Coneixem la història de la formació amb el seu director Enric Alegre.



La Fredi's Jazz Band va néixer a l'Escola Municipal de Música de Matadepera i es va constituir com a associació musical independent el 2019. Què us va portar que la banda superés la vocació educativa?

L'escola on va néixer la Big Band es van voler desentendre de la formació per motius de funcionament i per no acceptar-la com a revolució musical dins la mateixa escola. Aleshores no vàrem tenir cap més opció que fer una associació musical independent. Si no, la Fredi's hauria estat la Big Band de l'escola Municipal Frederic Mompou de Matadepera durant més temps. Tot i això, a la llarga, era inevitable com fóssim una entitat amb poder propi, ja que al final vols actuar amb més independència.

 

Jo soc el director musical i artístic, però els components que també en són socis. Tots ells tenen potestat per escollir el repertori, exposen les seves idees i entre tots acabem de perfilar el que hem de treballar. Com associació que som, hi ha un secretari, tresorer, president i vicepresident, que no son músics de la banda, sinó que són externs, perquè crec que els músics (que són joves entre 16 i 23 anys) han d'estar per la música.

La big band és bastant estable, però hi ha alguns músics –podem dir del planter–, que es van incorporant a mesura que van adquirint el nivell necessari per entrar-hi.

També venen a tocar músics que no són pròpiament de la Big Band, però que han participat o bé en concerts amb nosaltres, o en l'enregistrament de #2 (autoeditat, 2024) com i la seva presentació al Molino el novembre passat, on érem 34 músics rotant a l'escenari.   

 

La Fredi's Jazz Band és una Big Band de Jazz, que el seu repertori no només és de Swing dels 40 amb temes d'una veu a 4 veus. Per això, vaig voler incorporar en aquest segon disc temes més viscerals i amb més d'estómac que ja feia temps que havíem decidit fer-los. Vaig veure que tots els músics tenien potencial i molta creativitat per poder entendre aquesta música, que només es pot tocar "des de l'estómac passant pel cor però no arribant mai al cap". I Charles Mingus i Oliver Nelson són un clar exemple d'aquest tipus de música.

Sí, personalment m'agrada la música tradicional que es fa en un país o territori. Penso que entens una mica més bé el que passa en el lloc on estàs. Les melodies reflecteixen la gent del lloc on vius, i mostren  com pensen, com actuen o com se senten.

Tots tres temes han comptat amb l'arranjament de Sergi Vergés. Per què li vau encarregar a ell els arranjaments del disc?
Som amics des de fa molts anys, des de finals dels vuitanta, i hem compartit molts projectes junts: des de big bands, musicals i grups de ball, també vam tocar junts amb els Manolos. A part d'això, fa molts anys que fa arranjaments i avui en dia és un dels millors en la matèria. 

 

Els pròxims festivals que tenim a la vista són al Festival de Jazz de Platja d'Aro el 29 d'agost, Jazz a les Vinyes (Igualada) el 5 de setembre, i al Festival Internacional del Most a l'Auditori de Vilafranca el 9 de novembre. També passarem més endavant pel Festival de Jazz de Granada i per altres estats Itàlia, Portugal i Xile, veiem que passa.