Amb una posada en escena on la dramatúrgia es basava en el moviment continu, Peya va comptar com és habitual amb el nucli dur de la seva banda —les cantants Aina Zanoguera i Carmen Aciar i els músics Adri González i Dídak Fernández—, i també amb un cor de veus eclèctic i tres ballarins dirigits per la seva germana Ariadna Peya, que van agombolar-la en tot moment. 

Així, l'artista va interpretar les cançons de Corsé (Vida Records, 2023) per darrer cop en aquesta gira: la tranquil·la "Hija del silencio" ('si la noche llega en son de paz') —moment en què semblava que havia d'arrencar a ploure, però per sort es va aturar el xirimiri—, la ràbia d'un món que aixafa les coses més delicades com ara "Les flors" ('com s’aturen rius de lava que contenen morts i gàbies') i tot de cançons que volien alliberar-se de la cotilla de "l'autoexigència, d'un no sentir-se mai a prop de les expectatives", en paraules de Peya.

"Tierra del hielo" o "El tall" són cançons que podria fer sola Clara Peya, però que comparteix per sumar i anar més enllà. Així, dona la seva veu interior al cant clar de la mallorquina Aina Zanoguera i al timbre rugós i estripat de l'argentina Carmen Aciar. Totes dues mostren una expressivitat pròpia que sens dubte fan apaivagar la buidor i la soledat que Peya sent en els moments de creació íntima, que es contraposen al coratge i empenta que la pianista traspua dalt de l'escenari.
 
Moments també impressionants van venir amb les interpretacions dels convidats. Salvador Sobral es va desplegar més salvatge i violent del que ens té acostumats a "Estat salvatge", sobretot en el duel final amb una ballarina que semblava un poltre que neix i mor a les seves expenses. Per la seva banda, Albert Pla va sortir com un follet relatant una rondalla a "Caer". Acompanyat tan sols pel piano de Peya, tots dos van aparèixer vestits amb llargues cues de roba blanca i vermella com si fossin sortits d'un conte.

A més, Kathy Sey va enlairar i fer potent una cançó que evocava a un vaixell a la deriva i ballarins d'armilles vermelles en el Mediterrani ("Alta traició") i Sílvia Pérez Cruz va cantar esquena contra esquena amb Peya a la banqueta del piano la delicada "Nana para mí", que al final va fer  créixer tot posant-se dreta i expandint la intimitat de la cançó de bressol a tot l'auditori.

En aquest núvol musical que Peya i tots els col·laboradors van crear ahir a la nit —tot i el record de la pianista "per les morts a Palestina Cisjordània i el Líban"— s'hi viu molt bé. Així ho va fer notar Pla al final de la seva participació: "Tant de bo no s'acabés mai aquesta cançó, Clara". I la palafrugellenca no va dubtar a respondre-li que ella té "una lluita contra el temps, però que la música —allò que la sosté a la vida— també és temps".