Sota el lema ‘Reborn’ [renéixer], ahir el Vida va obrir la seva onzena edició. Tot i la premissa que prometia canvis, el festival vilanoví ha mantingut tot el que ha funcionat bé fins ara, amb els mateixos espais i escenaris i una programació que combina artistes internacionals i locals. La seva jornada inaugural, de fet, ha agrupat el bo i millor de l'escena catalana; una hipèrbole que, si bé és injusta per alguns músics que no hi han estat convocats enguany, és una descripció prou acurada d'un cartell, el de dijous, que mostra com està de forta l’escena nostrada. A més de l'espectacle inaugural de La Ludwig Band, ampliada per l'ocasió, també s'hi va poder veure Júlia Collado Riu, Mama Dousha, Mushka i el xou secret de Figa Flawas, així com Pablopablo i Rusowsky, entre altres.

La tarda va començar amb l’empordanesa Joina, que hi presentava Entre la mort i el desglaç (Foehn, 2025), i la cantautora navarclina Júlia Collado Riu, abans Iris Deco que, com el festival, reneix ara sota el seu nom de pila amb una proposta en català. En acabar Collado, i a pocs metres, a l'escenari La Cova, el barceloní Mama Dousha disseccionava la seva col·lecció de hits i el nou disc La criolla (Promo Arts Music, 2025), amb la seva escenografia de tarima i biombos, i acompanyat dels habituals Gigi Ros (teclats i veus), Scotty DK (guitarra) i Marta Urdiales (bateria), i l'aparició intermitent del violoncel de Guillem Bautista. En la dinàmica festivalera d’actuacions breus, van oferir un xou dinàmic i sense grans parlaments que ja va obrir ben amunt amb “El torito”, “Que chévere”, “Rere teu” i “El ressopó”. Davant d’una audiència intergeneracional i familiar, Bruno de Fabriziis va recordar “Iaia” -segons ell, “ser iaia és com ser Spiderman”, per la seva qualitat de superheroïna i salvadora més que per les cabrioles aracnoides-, i amb ella, les versions de temes infantils com “Paf, el drac màgic” i “El lleó no em fa por”. Per a la recta final va reservar èxits com “Sant tornem-hi”, la nova “Vitamina de l'amor”, “Rikiti” i “Catalan Society”, a més d'una “Ha valgut la pena” per acabar.
 

Sense pressa ni pausa, el públic es va anar dirigint cap a un dels escenaris principals, el d’Estrella Damm, on esperava per començar el sextet d’Espolla amb una big band creada per a aquest espectacle inaugural del Vida: Tarta Relena (cors), Meritxell Neddermann (teclats), Alba Armengou i Neus Aranda (trompeta), Eva Fernández i Irene Reig (saxo) Roger Calduch (percussions) i Eneko Urrestarazu (trombó). Amb aquesta expansió i companyia de luxe, La Ludwig Band va anar desgranant el seu repertori, parant especial atenció als dos guardonats darrers discos. Del Gràcies per venir (Ceràmiques Guzmán/The Indian Runner, 2023) van recuperar “Has tornat a venir, Judes”, “El meu amor se n'ha anat de vacances” o “El dia que et perdoni”; mentre que de La mateixa sort (Indian Runners, 2021), van rescatar “30 monedes”, “El fill del rei” o “Sandàlies” -amb solos de Neddermann, Roig i el guitarrista de la casa, Gabriel Bosch-. Per acabar la festa instrumental amb arranjaments de Sergi Vergés, van interpretar la nova “Estaràs millor amb ell”, que avança un futur disc, i els èxits indiscutibles de “S'ha mort l'home més vell d’Espolla”, amb un moment teatral amb Tarta Relena, i “Manela, no vull currar per vostè”, amb solos d’Eva Fernández i Alba Armengou. Amb els anys, La Ludwig Band ha demostrat com les cançons de Quim Carandell són solvents per si soles, però si al bon fer de la banda hi afegeixes l'expertesa de Vergés i la destresa instrumental dels qui ahir els van acompanyar, l'espectacle pren noves dimensions i envergadura.
 

Tot i les amenaces de pluja i les quatre gotes que van caure durant el concert dels d’Espolla, que va coincidir amb el del cantant i productor Cesc 'Xicu' Valverde, la jornada va poder seguir amb normalitat amb les cançons emocionals del madrileny PabloPablo, com “Canciones en mi”, i la vallesana Ouineta amb l'espectacle de balls i tornades enganxoses com les de “Bikini Kill” o “DMs”, la cançó de l'estiu de TV3.


A les 22:50h, el públic s'agrupava a l'escenari de La Cabana, al bosc del Vida, amatent per descobrir quin Secret show ens havia reservat el festival. I no va decebre, com els crits dels assistents van demostrar, quan qui hi va aparèixer va ser el duet vallenc Figa Flawas. Sense escatimar en el cos de ball i adaptant el seu directe a una tarima més petita que les que els acostumen a acollir darrerament, Pep Velasco i Xavier ‘Carti’ Cartanyà van portar els seus hits ballables al públic indie de Vilanova. La calçotada va arribar amb “4 kissus”, “Desbocat”, “La salsa” i “Xalalà”, abans que Figa Flawas hi estrenés el seu nou ska “A la freska”. Tot i la reducció obligada del setlist, no va faltar cap dels seus èxits en la traca final, de l’arxiconeguda “La Marina sta morena” a “Xuculatina”, passant per la ‘batxateta catalana’ “Mussegu”, i finalitzant com sempre amb la celebració nostàlgica de “Que no s'acabi”.
 

L'últim dels grans caps de cartell catalans d'ahir era la maresmenca Irma ‘Mushka’ Farelo. Tot i que es troba en plena gira de presentació de l'últim disc Nova bossa (Dale Play, 2025), que evidentment va mostrar amb “Lotus”, “Mamipuladora”, “Flow Balotelli” o la que dona nom el disc, la de Vilassar va pensar també en els seus seguidors de sempre, a qui va regalar les més iniciàtiques “El mambo”, “Barras warras”, “Sembla mentida” -adaptada a la nova sonoritat- i “Diabla” amb la col·laboració de Velasco (Figa Flawas). Del llarga durada de debut amb què va presentar fa 2 anys la seva personalitat artística, coherent, dual i disposada a l’experimentació, el SexySensible (Dale Play, 2024), va recuperar “Habibi”, una intimista “Entre el fum”, i “Señal de respeto”, amb l'aparició de  la seva germana Greta. Tampoc va faltar-hi la col·laboració amb l'altra germana, Bad Gyal, que tot i no ser-hi present es va merèixer un shout out a “Sexe sexy”. Acompanyada d'una banda que va saber dur a la realitat amb desimboltura la nova sonoritat d'influència brasilera, Mushka va demostrar la seva evolució artística a més del seu bon repertori d’èxits, convocant bona part del festival al peu de l'escenari de La Masia.
 

La nit va anar arribant al seu final amb l’australià Royel Otis, que va oferir temes com la seva coneguda “Oysters in My Pocket”, i les seves celebrades versions de “Linger” (The Cranberries) o “Murder on the Dancefloor” (Sophie Ellis-Bextor); i amb el de Valladolid Rusowsky. Hi va interpretar “sukkKK!”, “So so”, i va convidar Ralphie Choo a interpretar junts les col·laboracions “Gata” i “Dolores”.

El Vida Festival segueix tot el cap de setmana amb els concerts d'Anna Andreu, Yerai Cortés, Alosa, Ca7riel & Paco Amoroso i Bikôkô avui divendres, i Pep Gimeno 'Botifarra', Roserona, Supergrass, Tarta Relena, i Svetlana, entre altres, dissabte.