El gironí Toni Cruz ha mort avui amb 78 anys. Va ser cofundador, amb Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pasqual, del trio humorísticomusical La Trinca, així com de la productora musical Pebrots i, més endavant, de la productora audiovisual Gestmusic.



Contrapunt sarcàstic i lúdic a la cançó catalana dels anys setanta i estrident fenomen comercial, La Trinca s’obre pas amb el senzill "Quin nas!" (Edigsa, 1969) i l’àlbum Tots som pops (Edigsa, 1969), punt de partida d’una trajectòria d’un gran impacte popular. Festa major (Edigsa, 1970) i Trincar i riure (Edigsa, 1971; inclou la peça “Coses de l'idioma”) estableixen el llenguatge àcid i costumista d'un grup que es reinventa cada cop i troba motius d'inspiració en l'agenda quotidiana. Ca barret! (Edigsa, 1973) estableix una col·laboració amb Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal i Alcover, que aprofundeixen a Trincameron (Edigsa, 1975), inspirat en el Decameró, el clàssic de Giovanni Bocaccio escrit el segle XIV. Amb Opus 10 (Edigsa, 1976) comencen a parlar clarament de temes polítics (“La faixa”, "18 regidors") sense abandonar mai la temàtica sexual (“La patata”), i a Trempera matinera (Edigsa, 1977) segueixen la mateixa línia, amb alguna concessió a l'escatologia (“Oda al paper de wàter”). Després de Pel broc gros (Ariola, 1979), el 1981 facturen el seu disc més exitós, Nou de Trinca (Ariola) amb la "Dansa del sabre", "Com el Far-West, no hi ha res", "El Danuvi Blau" i "El baró de Bidet", entre altres. L'exitós espectacle del mateix nom els obre la porta de la televisió, que a poc a poc es convertirà en la seva feina principal. Tot i això, encara tenen temps de publicar tres discos més en català i tres en castellà.
 
Al marge de la seva vida com a grup musical, els anys setanta constitueixen la productora Pebrots que organitza el festival de les Sis Hores de Canet i després, conjuntament amb Zeleste, les tres primeres edicions del Canet Rock. La seva feina a la televisió, amb els programes No passa res (TV3) i Tariro-tariro (TVE) els porten a crear una productora, Gestmusic. Hi treballen tots tres fins que Pascual se'n despenja. Gestmusic es converteix en una productora de referència, amb programes de grans audiències: Operación Triunfo, Crónicas Marcianas…
El 2007 presenten una caixa antològica amb 4 CD i 1 DVD anomenada 20 anys de cançons (Sony-BMG, 2007), que recupera els seus èxits. El 2009, TV3 emprèn, amb la col·laboració dels tres titulars de la formació, una campanya de recerca de nous integrants per a una nova versió del grup a través del programa Buscant La Trinca, de la que en sorgiria la pel·lícula per a televisió La Trinca: biografia no autoritzada (2011).