L’any 2015, Roba Estesa va guanyar el VIII Concurs Sons, i des de llavors s’ha guanyat un lloc com a banda femenina amb identitats dissidents. Al llarg d’una dècada, el grup de ‘folk calentó’ del Camp de Tarragona ha fet seus els carrers i les festes majors davant un públic interpel·lat per l’energia i el missatge de ‘lo personal és polític’. Amb quatre discos i un EP publicats, s’acomiaden de l’escena els dies 11 i 12 de desembre a la sala Paral·lel 62 de Barcelona. L’espectacle L’última estesa serà un homenatge a si mateixes i al seu públic, amb totes les components que n’han format part. 

  
Després de publicar 'De lo bo, lo millor' (Halley Records, 2024), la notícia del comiat va arribar un poc per sorpresa. Quan l’estàveu gravant ja sabíeu que seria l’últim disc?
Laia Casanellas (guitarra): La veritat és que no. Va ser després d’iniciar la gira i de començar a pensar en el futur que ens va sorgir l’esgotament, la roda de la indústria que ens obliga a estar sempre produint i atentes a les xarxes. És un ritme de vida difícil de compaginar amb les nostres vides frenètiques de diverses feines. 

Com var ser el procés de plantejar-vos plegar i assimilar-ho? 
Gemma Polo (cantant): La decisió de plegar va ser fruit d’un procés difícil i dur. El plantejament va ser una sessió de treball sobre tres futurs escenaris, tots tres bastant decadents, i l’única resposta era el decreixement. Recordo que em vaig plantar i vaig plantejar la idea de plegar. Aquests dies encara penso molt si va ser bona o mala idea, però la sensació d’haver fet bé el tancament em reconforta.
Anna Sardà (baixista): Teníem un gran desequilibri entre les expectatives i els resultats. Des del covid que arrossegàvem tot d’obstacles i això ens va enfortir com a banda i com a col·lectiu de persones, i vam decidir valorar molt més l’esforç que hi dedicàvem. Va ser un factor clau en la nostra decisió. Quan les coses es torcen tant i el que reps no és ben bé el que vols, el projecte ja no val la pena. A més, cadascú té les seves feines i els projectes de vida, i haver de conviure amb tot plegat es va arribar a fer esgotador.


Un cop vau decidir plegar, vau plantejar d’acomiadar-vos amb un concert final o amb un últim disc?
A.S: Quan vam prendre la decisió portàvem molt poc amb la nova gira De lo bo, lo millor. Estàvem parlant de com imaginàvem el tancament de Roba Estesa i alhora teníem la sensació de no haver tingut temps de pair les cançons que acabàvem de publicar. En aquell moment, ni teníem ganes de gravar un últim disc, ni tampoc el podíem sostenir des del punt de vista econòmic.
L.C: Més aviat teníem ganes de donar al públic un espai d’agraïment, aprofitant el contacte directe. Així que vam posar l’energia a crear el darrer espectacle, L’última estesa, en el qual serem a prop del públic i farem honor a Roba Estesa des dels seus inicis. Gravar un nou disc per acomiadar-nos ja no tenia sentit per a nosaltres. 

De fet, quan vau anunciar l’últim concert el 12 de desembre a la sala Paral·lel 62 vau fer 'sold out' en un sol dia. Com va ser rebre aquest retorn del públic? 
G.P: Va ser sorprenent, no ens ho esperàvem gens. En un moment en què totes les dades del projecte eren minvants, el fet que el públic respongués tan positivament va ser impactant. No ens ho crèiem, ens pensàvem que s’havia bloquejat el web. Sempre hem viscut amb la idea de no esperar ni merèixer res, perquè des de la indústria musical ja fa uns quants anys que sempre ens ho diuen.
A.S: Aquest autoboicot té a veure amb la manera com es viuen les dissidències en el món actual. I, en aquest cas, vam tenir una resposta molt més gran que la que esperàvem. 
L.C: Moltes vegades, com a artista, és difícil tenir el públic a prop i entendre com ens rep. Més enllà de la venda d’entrades, que va ser increïble, en aquesta última gira hi ha hagut gent que ha vingut a tots els bolos. En aquest moment de tancament hem rebut molt d’amor i molt d’agraïment per part del públic.

Què teniu pensat per als dos últims concerts? 
G.P: Amb L’última estesa farem un exercici per connectar el passat amb el present i el futur, també a través de les col·laboracions. Ens envoltarem de les persones que ens han acompanyat al llarg de la nostra trajectòria i alhora donarem veu, espai i lloc al relleu. Qui ocuparà el nostre lloc? Hi pot haver la sensació que si Roba Estesa plega, ja no hi haurà més música feta per dones, però hi ha molta gent fent feina, que també són companyes i volem que formin part del relleu.


Seguint amb aquesta evolució, com recordeu els vostres inicis i quin serà el llegat que deixareu?
A.S: Els inicis de Roba Estesa els concebo com la llavor d’un projecte que no ens imaginàvem. Va ser tan genuí, tan poc forçat i tant des del gaudi, que alguna cosa d’aquest esperit ha quedat per sempre. Tot va començar des de l’amistat i sense cap pretensió, perquè ens agradava i mai ens va dir ningú què havíem de fer. Hem intentat que l’essència continués sempre viva, perquè feia viu el projecte. Per això, al final va arribar un punt en què ja no tenia sentit continuar.
L.C: Hem donat molt de valor a les persones. Cada cop que marxava una persona i n’havíem de buscar una altra per tocar un instrument, Roba Estesa no seguia igual, sinó que el grup es reconstruïa i repensava. Crec que aquest procés ha estat superbonic, perquè al final el grup ha estat el reflex de cadascuna de les nostres personalitats.

Quan l’any 2015 us vau presentar als concursos Sona9 i Sons de la Mediterrània vau emfatitzar que éreu un grup femení. Al llarg de la vostra trajectòria, com us ha pesat l’etiqueta de ‘grup de noies’?
G.P: Ha estat un clau roent. A naltros ens servia per agafar-nos-hi, reivindicar, ser referent i obrir mirades, perquè la gent veiés que era el primer cop que veia vuit ‘paves’ a un escenari. Roba Estesa estem orgullosíssimes i contentíssimes d’haver fet la funció de pic i pala, des de l’autocrítica i la consciència que tenim molts privilegis. Però, d’altra banda, que algú des de fora ens hagi mercantilitzat i encasellat per aquest fet, barrejant conceptes, ens ha molestat i ha fet mal. 


De quina manera ho heu superat?
G.P: Durant deu anys hem hagut d’anar menjant-nos aquest dolor perquè prioritzàvem la feina, però si després no hi ha hagut una millora molt gran, ens ha suposat una molèstia més que un agraïment. De fet, penso que a través d’aquest concepte també hi ha una idea d’infantilització i de misogínia que ens toca profundament el cony. Tot i això, no ens podem estar queixant tota l’estona, perquè aleshores passem a ser la noia que sempre s’està lamentant.
A.S: Roba Estesa també hem evolucionat en el discurs de com entenem els feminismes i la realitat que ens envolta, perquè la societat ha canviat i hem anat aprenent. Hem rectificat i afegit nous conceptes al nostre ideari, i el que enteníem abans d’una manera ara ja l’entenem d’una altra. El que ens ha sabut greu és que poca gent de la que parla i escriu sobre nosaltres ens ha acompanyat en aquest procés.

Els darrers concerts seran un punt i a part o un punt i final per a la història de Roba Estesa? 
L.C: Per a nosaltres serà el punt i final. Ara mateix no ens permetem dibuixar cap altre futur més enllà del desembre. 
A.S: Roba Estesa forma part de nosaltres mateixes, de manera que hem intentat cuidar tot aquest procés final i no entrar en cap moment en una espiral tòxica. Hem de posar-nos-ho fàcil. Potser quan vam prendre la decisió de plegar encara estàvem navegant en la possibilitat de no precipitar-nos, però aquests últims mesos hem anat assentant la decisió. És a dir, és un tancament d’una part de la nostra vida i la volem fer amb molta cura i amb molta paciència. És com un dol que requereix temps i no seria saludable per a ningú tenir expectatives d’una cosa futurible que és probable que no passi. Per tant, diguem-ne punt i final.