El guitarrista, cantant, compositor i productor argentí Ariel Rot celebra 50 anys del seu primer grup, Tequila. Des de llavors ha fet lluir una carrera de prestigi amb Los Rodríguez i en solitari, inscrit en la categoria de rock d’autor. Aquest dijous 19 de febrer actuarà al Casino l'Aliança del Poblenou en el marc del cicle BarnaSants amb el directe 'En vivo mucho mejor'. En parlem amb ell.



La teva gira mundial arriba al BarnaSants. Què sonarà de Tequila (1977-1983), de Los Rodríguez (1990-96) i de la teva etapa en solitari (1983-1985 i 1997-2025)?
Depèn de cada concert. Ara n’he fet quatre a l’Argentina, i allà Tequila no va ser una banda coneguda, perquè eren èpoques no recomanables per anar-hi, estàvem a les llistes de la dictadura i, tot i que hi ha bandes de noves generacions de rock que ens reivindiquen, no vam tocar-hi repertori. En canvi, a Barcelona hi haurà un 65% de temes de la carrera en solitari, un 25% de Los Rodríguez i un 10% de Tequila. És com m’identifico amb les cançons en aquest moment de la meva vida.



Al teu coetani Alejo Stivel el vas conèixer en un recital de Paco Ibáñez. T’emmiralles en els cantautors?
Avui escoltava João Gilberto, que tot i que és més un intèrpret, el considero cançó d’autor. Si pots cantar la lletra a capel·la i defensar-la a veu i guitarra, és cançó d’autor. I jo sempre componc amb llibreta i guitarra. Avui dia cada cançó la produeixen sis o set compositors, però jo soc de la vella escola, de caminar i compondre mentalment la lletra i la tornada. Cal tenir clar què dir i com dir-ho tant en el llenguatge del rock com en la manera més minuciosa de compondre dels bons cantautors.

Al capítol de Catalunya del programa de TVE 'Road movie: Un país para escucharlo' (2019) hi vas convidar Sidonie, Love of Lesbian, Sopa de Cabra, Pau Riba. Quina relació hi tens?
Amb Sidonie som amics i em vaig divertir molt, i em va emocionar gravar amb Pau Riba i l’Orquestra Fireluche, perquè era un personatge dels que han transcendit, perquè han sigut molt importants i han marcat la història.

Després de mig segle de carrera, quines són les claus per sobreviure?
L’ansietat i ambició dels inicis ha deixat pas al gaudi del costat bo de la música. He deixat enrere la competitivitat, m’he relaxat i miro de fer la millor música que puc. Estic en plena forma i crec que actualment ofereixo els millors concerts de la meva trajectòria.