Llach – Gener 76 és una producció pròpia del BarnaSants, amb idea original, guió i direcció de Fermí Puig, Carles Girbau i Xavier Pintanel, i revisitarà els emblemàtics concerts que Lluís Llach va fer el gener de 1976 al Palau d'Esports de Barcelona, dels quals se n'acaba de commemorar el cinquantè aniversari. El concert s'inscriu en el pretext de l'inici de la transició, quasi dos mesos després de la mort de Franco. El 15, 16 i 17 de gener, Llach va oferir-hi una tanda de tres recitals que van quedar immortalitzats al disc Barcelona. Gener de 1976 (Movieplay, 1976). Per primera vegada en anys, Llach va poder-hi cantar en directe cançons prohibides fins aleshores, com "L'estaca", i presentar d'altres que no havia pogut interpretar abans, com "Cançó sense nom (On vas)". Els tres concerts del cantautor de Verges s’emmarquen en els Concerts de la transició, el conjunt d’actuacions que Llach, Raimon i Pi de la Serra van oferir al Palau d’Esports de Barcelona al voltant de la mort del dictador espanyol.
Per mantenir-ne viu l'esperit, l'espectacle inaugural del BarnaSants comptarà amb dos dels músics que van actuar en aquells tres concerts: el teclista Manel Camp, que n'assumirà la direcció original, i el bateria Santi Arisa. La nova producció també comptarà amb Borja Penalba (guitarres i veus), Jordi Gas (baix i veus), Anna Bosch (teclats) i Sofia Itriago (flauta). Les veus principals les assumiran la cantautora Gemma Humet i el bateria d'Els Pets Joan Reig.
ELS CONCERTS DE 'GENER DEL 76' TAMBÉ REVIUEN EN FORMAT D'EXPOSICIÓ
Més enllà de l'espectacle, el Palau de la Música també acollirà així mateix una exposició sobre el triple concert del Gener del 76, impulsada per Associació Cultura, Debat i Hegemonia, comissariada per Fermí Puig, i produïda per Grup Enderrock.Amb el precedent del concert de Raimon i gràcies a la complicitat entre artistes, promotors i una societat expectant, Llach va plantejar un repertori profundament reivindicatiu, travessat també per la fragilitat emocional del moment. Tot i la presència policial, els incidents i la tensió latent, aquelles nits van marcar un abans i un després en la relació entre música, política i espai públic. Més que un concert, aquell gener va ser la constatació que la música podia esdevenir veu d’un poble que reaprenia a dir-se en llibertat.
Tot plegat queda plasmat en l'exposició, a través de fotografies i textos que recullen el repertori que s'hi va fer i la formació que va acompanyar el cantautor de Verges en aquelles tres nits cabdals, així com la importància i les reaccions que van suscitar aquells recitals.
L'exposició compta amb textos de Joaquim Vilarnau, fotografies del concert de Francesc Fàbregas, a més de fotografies d'arxiu de Juan Miguel Morales i arxiu de la revista Enderrock. La documentació ha anat a càrrec de Xavier Pintanel i el disseny gràfic, de Manuel Cuyàs.
EL BARNASANTS ARRENCA AMB DIVERSOS CONCERTS
Aquest primer cap de setmana del Barnasants 2026 comptarà ja amb uns quants concerts protagonitzats per Arturo Gaya & Lia Sampai, amb l'espectacle L’enyor de demà pel sol de bon matí el 29 de gener al Casinet d'Hostafrancs de Barcelona; Aigua Roja amb el concert Llindars el 30 de gener a Cal Ninyo (Sant Boi de Llobregat), Erxart Casas amb El que (no) vull el 31 de gener al Centre Cultural Albareda (Barcelona), i Carles Collado amb Les nits del mussol l'1 de febrer el Harlem Jazz Club de Barcelona.Durant els pròxims mesos també passaran pel festival Barnasants noms com Gala i Ovidio, Mazoni, La Maria, Ánimos Parrec, Carme Canela & Xavier Monge, Fredrik, Ivette Nadal, Feliu Ventura, Cris Juanico, Alosa, Marc Parrot & Quartet Brossa, Sau, Fetus o L'Arannà, entre molts altres.



.jpg)
.jpg)

.jpg)







.gif)


