El trio del barri barceloní de Vallcarca Sobre Mi Gata va imaginar-se Un món sense humanes (autoeditat, 2024) en el disc anterior. Ara senten el vertigen i la incertesa del context mundial a Vèrtic (Guspira Records, 2025), que manté la seva crítica social a ritme de dub, tecno i ritmes llatins.



A 'Un món sense humanes' us imaginàveu un futur fictici sense éssers humans. Ara, a 'Vèrtic', parleu més de la sensació d'incertesa que vivim actualment?
Neus Cabanillas: Hi ha una part nostra que continua imaginant aquest món sense humanes. Imaginar la fi del món va ser un exercici per indagar en els nostres privilegis i responsabilitat en el sistema en què vivim. Tot i això, som conscients que donar molt de lloc a aquest pensament està lluny de ser transformador i pot resultar molt pessimista. Volem imaginar un món on sortir d'aquest capitalisme ferotge no signifiqui sols la destrucció de tot el que coneixem sinó un canvi radical. Si cal destruir, destruirem, però després toca imaginar-nos alguna cosa fora d'escenaris postapocalíptics on continua manant la llei del més fort i de la individualitat. 


Per què el disc es titula 'Vèrtic' i no la paraula normativa ‘vertigen’?
N.C: Vertigen en valencià és ‘vèrtic’ [tot i que no està acceptat]. És una picada d’ullet perquè sentim un vincle especial amb el País Valencià. 
Guido Dentesano: Després d'haver imaginat el col·lapse i un món sense humanes, tan sols queda el vèrtic i la sensació aclaparadora que ens travessa abans d'un gran canvi. El nou disc parla d'això i cada cançó té algun vincle amb aquesta tensió. La millor manera de transitar aquest vèrtic és ajuntar-te amb qui més estimes per sostenir-se mútuament.

“Vaga general apocalíptica” parla d’una insurrecció col·lectiva. Com hauria de ser aquesta revolució social i política?
G.D: La història ens mostra una acumulació de capital i poder en mans de pocs i això ha generat molta desigualtat. Per això, les lluites actuals haurien de fomentar una forma de retorn i de reparació. I, alhora, apostem per l’estratègia de repartir els mitjans de destrucció. No n'hi ha prou amb voler tenir la propietat dels mitjans de producció. Hem de poder generar alguna esquerda en el sistema. Hem de ser rupturistes i poder minar-ne els fonaments mentre preparem la transició a un nou món més just i més sostenible per a tothom.


"Dopamina" parla de l'extenuació d'estímuls que ens provoca el món actual. Creieu que hi ha alguna manera de no quedar-ne tan exposats?
N.C: És molt difícil no estar tan exposats a pantalles, vídeos, xarxes socials, whatsapps i a tot el que ens generen. Però hi ha algun tipus de coneixement o de dinàmica que potser teníem fins al final dels anys noranta que encara ens dotava d'alguna habilitat de presència, d'abstracció i de desconnexió. Ara, rebutjar els ritmes de la tecnologia actual, és sinònim de ser, irònicament, “boomer”. Hi estem enganxats a través d'uns mecanismes d'addicció que generen una sèrie de persones que diàriament treballen buscant la manera de robar-nos l'atenció i donar-nos petites recompenses de dopamina. Creiem que cal marxar d'aquest món que ens fa addictes i tornar enrere, quan sabíem què fer, com trobar-nos i com conspirar sense ser espiats per pantalles. Potser pequem una mica de retromania, però ens agrada honrar algunes possibilitats del passat, sobretot quan ens resulten empoderadores.

Considereu que el públic entén la vostra proposta transformadora i de lluita amb electrònica i ritmes llatins?
G.D: Ens adonem que la nostra proposta no és ni fàcil ni alegre com la majoria de música que sona a les ràdios i a les festes majors. Amb el nou disc, que musicalment vira més cap al dub, estem perdent els detalls llatins per endinsar-nos en la música electrònica i en la nocturnitat. Creiem que els nostres seguidors s'emmirallen en això: saben que a un concert de Sobre Mi Gata parlarem de Palestina, de la colonització, de les plataformes que inverteixen en la guerra, de desnonaments, del col·lapse... Però que dins de tot això també deixem un raig de llum d'esperança.