.jpg)
Després de guanyar el Premi Joventut del Sona9 i de ser cançó de l’estiu del 3Cat amb “DM’s”, com has viscut el darrer any?
Ha estat una bogeria, sobretot perquè he hagut de compaginar el meu projecte, que ha crescut molt ràpidament, amb la feina com a coreògrafa. Han sigut uns mesos de moltíssima feina, muntant directes d’artistes com Maria Jaume, Mushka, Rigoberta Bandini o Amaia, i òbviament fent les cançons del meu primer llarga durada. Va arribar un moment en què pensava que se m’acabarien les idees...
Enmig de tot aquest caos com es podria definir el teu primer disc, 'Ouineta verificada'?
Tenia molt present que volia fer el meu primer àlbum aquest any, i visualitzava tenir temps i energia de qualitat per tal de poder-lo fer. M’agrada molt poder fer les coses amb calma i tranquil·litat, perquè crec que d’aquesta manera soc millor i més creativa. Pensava que tindria tot l’estiu passat per treballar-hi, però a part dels meus concerts, em va sortir l’oportunitat de fer de coreògrafa per a una sèrie de Netflix a Madrid. I, si ja tenia poc temps per fer el disc, suma-hi haver d’anar i tornar gairebé cada setmana. Al final, les noves cançons han sortit pràcticament de tots aquests viatges en tren.
Creus que és un disc sorgit de la urgència d’haver d’iniciar la teva carrera en solitari?
El meu primer àlbum és una fita molt important i, al principi, em sentia molt enfadada amb mi mateixa. Tot i que estic agraïda per tants encàrrecs d’una feina que m’encanta, tenia por que el disc no acabés sortint per manca de temps i crec que aquest enuig hi queda reflectit. Les cançons giren al voltant de quatre energies, que d’entrada són enfadada i catxonda, i després els riures i la sensibilitat. Tot plegat ha donat al disc un aire únic. Ha sigut un exercici per aprendre a treballar sota pressió de manera més eficient, i he après molt. Així, amb el pas del temps vaig començar a estar més contenta amb el resultat.
Tot i aquestes dificultats, has tingut un 2025 d’allò més productiu amb l’estrena de molts senzills, però només dos han entrat al disc. La resta no encaixaven a 'Ouineta verificada'?
Al principi pensava que temes com “DM’s” o “Gorgeous” serien al disc, perquè ja els tenia fets i el ritme frenètic de la indústria em demanava que anés traient novetats de manera constant. Pràcticament acabo de començar i sentia que no podia parar de publicar temes que imaginava que formarien part de l’àlbum. Però a l’estiu vaig reflexionar que havia de prioritzar el sentit del disc. Hauria estat molt bé utilitzar tots aquells senzills, però aleshores el repertori s’hauria adaptat als temes i potser no hauria tingut un so propi. No és un disc conceptual, ni de bon tros, però he volgut que totes les cançons tinguessin un sentit global. A més, crec que els oients també preferiran que tot sigui nou i no un recull de temes passats.
LA CONFIRMACIÓ D’UNA ARTISTA
Tot i que ja vas debutar amb l’EP del 2023, 'Ouineta23', aquest primer llarga durada serà la gran presentació d’Ouineta amb majúscules al món?Ara mateix Ouineta23 ja no defineix el meu projecte, tot i que li tinc molta estima, perquè té elements que han fonamentat la meva carrera. Hi ha temes que m’agraden molt com “Gorg”, que defineix el caràcter experimental d’Ouineta. Com a artista busco que la meva música sigui especial i que aporti alguna cosa personal. Crec que temes com aquest o “Bikini Kill” m’han ajudat a trobar la identitat i la sonoritat que he assolit actualment i que també m’ha servit per definir Ouineta verificada.
Podríem dir que el ‘so Ouineta’ es mou entre el pop, l’electrònica i la música urbana?
Un dels motius del títol del disc, Ouineta verificada, és que el concepte es basa en Ouineta. Queda una mica estrany expressat d’aquesta manera però, tal com deia abans, el disc defineix el nou projecte i engloba tot el que soc, inclòs el meu estil. Les cançons tenen un rotllo molt eclèctic que barreja sons, idees i temàtiques, i no busquen ser encaixades en un únic gènere.
Durant el procés de creació del disc has sentit pressió o has escoltat influències per tirar cap a algun so concret?
No ha estat des de fora, sinó que m’he posat la pressió jo mateixa. Soc bastant exigent i tenia clar que volia gravar un bon disc, o almenys el que per a mi fos un bon disc, un àlbum que m’agradés. També m’he posat pressió per fer-me un forat com a projecte emergent i intentar que funcioni a l’escena musical. De fet, ho he hagut de compaginar tot per evitar que acabés ocasionant un desastre. Tot i això, no he pensat gaire el que la gent pot esperar del meu primer disc o com el públic s’imagina la meva proposta artística.
Si el concepte del disc és Ouineta, segurament la cançó que ho exemplifica millor és “Evil Ouineta”. En aquesta tema et consideres una persona malvada?
Crec que tinc moltes energies diferents, perquè la Marta Ros és molt diferent de l’Ouineta. La meva faceta artística revela la part més amagada de la meva personalitat, com si em posés una màscara i sortís una persona completament diferent. M’ha ajudat a treure tot el que porto a dins, a prendre’m les coses amb humor i fins i tot a riure’m de mi mateixa. I això em converteix a vegades en una “Evil Ouineta”. Però, al mateix temps, la realitat és que aquest tema sorgeix de les meves vivències i emocions, incloses les dolentes, i justament parla de les còpies de la meva marca. Una “Evil Ouineta” és algú que intenta ser com l’Ouineta, però sense resultat, perquè d’Ouineta només n’hi ha una.
Justament a “Evil Ouineta” menciones el títol del disc. És el tema que li dona nom?
Ja tenia el títol des de feia molt de temps, abans i tot que existís el tema “Evil Ouineta”, però pensava que seria provisional, només per anomenar-lo d’alguna manera en aquell moment. La idea em va venir dels comentaris que em feien algunes persones, que fins que no tingués un disc no estaria consolidada, no em sentiria verificada. Així que el verificat a Instagram –que és una bajanada–, publicar el meu primer disc o ser la portada de la revista Enderrock són passos que vaig assolint per ser una artista de veritat, per ser una Ouineta verificada. Aquesta era la primera idea, però estava entossudida a buscar una idea que ho englobés tot millor. Al final, però, em vaig adonar que el concepte del disc era Ouineta, i ja està.
LES CARES DE L’AMOR
A banda d’Ouineta com a concepte, l’altra constant del disc és l’amor i el desamor. Temes com “La roda”, que parla d’un amor no correspost, són històries personals?Sempre parlo d’històries personals, però no sempre les relato exactament com han passat. Justament la referència de “La roda” és sobre un amor que vaig viure fa uns anys, que em recorda com em sentia quan l’altra persona no em corresponia. Però, alhora, hi havia una altra persona que a mi no m’agradava, i en canvi a ella jo li encantava. Em vaig posar a pensar en aquesta idea fent voltes com una roda, tal com diu la lletra, jo m’enamoro de tu, tu t’enamores d’un altre, un altre s’enamora de mi... I no ens trobem.
La gran cançó d’amor del disc és “Stampida”, en què menciones els seus cabells d’or i parles recurrentment de l’altra persona com a ‘el meu amor’. La dediques a la teva parella actual, la Mushka?
Ara mateix estic molt enamorada i això es nota a les cançons que he gravat. N’hi ha que estan fetes d’abans, com “Ves-te’n de la festa” o “La roda”, però la majoria són lletres d’amor. Crec que he fet un disc d’amor dedicat a l’Irma Farelo ‘Mushka’ [Riu]. I, alhora, parlant específicament de “Stampida”, és una gran cançó d’amor a la meva parella, però també a mi mateixa. És una de les cançons més personals del disc en què em mostro tan vulnerable com soc, i això em fa tenir-li una estima especial.
L’altra cara de la moneda és “Lily-Rose”, on cantes que ‘all these bitches’ intenten robar-te la nòvia. És important mostrar que no totes les emocions són positives?
“Lilly Rosé” va sobre la gelosia. Al tema, a part d’aquesta tornada que repeteix ‘All these bitches quieren de ti’, que significa que totes la volen a ella, també dic ‘Jo et vull per mi, jo que et tinc aquí’. Amb això represento una sensació negativa que he sentit moltes vegades per la por de perdre la meva persona estimada, tot i tenir-la al meu costat. Mostra també la meva vulnerabilitat, perquè és difícil parlar sobre la gelosia, una emoció que es valora de manera molt negativa i que sovint s’intenta amagar. Era important mostrar una faceta d’humanitat al disc, i crec que es pot apreciar amb cada tema.
El títol de “Lily-Rose” fa referència a Lily Rose, la filla de l’actor nord-americà Johnny Depp?
Exacte! De fet, enmig de la cançó hi ha un àudio –llegit per una altra persona– d’una fan de la rapera 070 Shake, la nòvia de Lily Rose Depp. La fan diu que es va voler acostar a 070 Shake, però que Lily Rose va ser una descarada sobreprotegint la seva nòvia. A la cançó m’he volgut imaginar a mi en aquesta situació, com si algú digués “la Ouineta ha sigut una borde”. És un meme d’internet molt underground, però que m’encaixava perfectament en aquesta cançó.
Des del principi has estat molt lligada a tota aquesta cultura pop d’internet. Ets molt Generació Z, oi?
Internet m’ha format la identitat i ha definit els meus referents actuals. M’encanta poder utilitzar-ho en la meva música, posant petites picades d’ullet per a qui ho entengui.
Més enllà de l’Ouineta més gelosa, també es pot trobar al disc una Ouineta rancorosa a “Ves-te’n de la festa”. És una cançó molt crítica, amb barres com ‘creies que eres bona amiga, però ets la pitjor persona del món’. A qui va dedicada?
És un tema que parla de l’amistat, o més aviat de la ruptura d’una amistat, i és la que tenia feta des de feia més temps. Va ser catàrtic escriure aquesta cançó, perquè necessitava buidar els sentiments que tenia dins, i això em va ajudar a relativitzar-ho. Crec que amb la meva música soc força generosa, perquè expresso literalment les meves emocions, i “Ves-te’n de la festa” n’és un exemple molt clar. Parla de tot el que sentia, però sense citar cap nom concret, perquè no vull iniciar una guerra contra ningú, sinó expressar les meves emocions. Alhora, també em fa cert vertigen i vergonya exposar-me tant, perquè aquest tema, per exemple, pot ser bastant infantil. Per això acaba dient ‘verinosa, rancorosa’, perquè jo mateixa m’adono que tot el que estic sentint és de nena petita.
Per què l’has fet com un reggaeton, sense tota la barreja d’estils de la resta de temes del disc?
Normalment, el reggaeton parla sobre sexe, desig o amor, i jo volia canviar radicalment de tema, però fer-lo al més pur estil reggaeton clàssic, sense barrejar estils ni experimentar com a la resta dels temes. Volia que s’identifiqués clarament l’estil de la cançó. Amb la lletra que ja tenia escrita necessitava trobar una melodia determinada que pogués acompanyar l’energia fosca que contenia i, després de provar i provar, en Bexnil va fer el beat perfecte per a la cançó.
L’altra 'rara avis' del disc és “Cheetos i Scroll”, una balada amb un so molt més orgànic que la resta. Per què l’has fet així?
La base de l’àlbum és la música electrònica i tot està fet amb ordinador, però “Cheetos i Scroll” és l’única que he creat des del punt de vista acústic. Vam treballar amb un guitarrista a l’estudi i no vam posar-hi gens d’autotune, un element que utilitzo sempre en les meves cançons. És veritat que “Stampida” també és una balada, però és molt diferent d’aquesta. La idea de fer-la així també era per vincular-la amb la lletra, que parla d’estar a casa fluixa amb ressaca. A més, vaig provar de cantar amb una veu cansada i fluixa, perquè també servís com a pausa dins l’àlbum.
EL PAPER DEL PRODUCTOR
Has treballat el disc amb el productor barceloní Juan Feduchi, amb qui col·labores des que vas començar.En Juan és responsable de la sonoritat d’Ouineta. Ha estat amb mi des del primer moment i podria ser perfectament a les entrevistes, perquè és l’altra meitat del projecte. Tot i això, en aquest disc també he volgut sortir de la meva zona de confort i provar amb gent diferent. El que he fet és començar a treballar amb Juan Feduchi i després afegir-hi un altre productor, tot i que no a totes les cançons. I, precisament, sabent que volia fer un reggaeton amb “Ves-te’n de la festa” vaig tenir clar que aniria a buscar Bexnil, perquè en sap molt, de música urbana. O per fer “La roda” vaig començar a produir el tema amb Lluís Cabot ‘Aka Luigi’. M’ha agradat veure com treballa cadascú i descobrir noves maneres de fer coses.
Justament Bexnil i Aka Luigi han treballat amb altres artistes del panorama pop urbà com Maria Hein, Maria Jaume o Mushka. Compartiu 'tips' per trobar productors?
Jo vinc del món de la performance. Encara que ara faci música i cada vegada me’n senti més capaç, penso que no podria treballar amb un productor amb qui no tingui una gran confiança. Per això vaig anar a veure com treballava l’equip que havia format la Mushka per enregistrar Nova bossa (Dale Play, 2025), i també he estat escoltant molt el disc de Maria Hein, que va treballar amb la mateixa gent i hi havia coses que m’agradaven. Des de sempre he mirat molt els crèdits de les cançons per veure qui feia què, i ara encara molt més. Podria dir que amb aquest disc he descobert que soc molt més capaç de fer música del que em pensava.
En directe voldràs demostrar al públic tot el que has après aquest últim any?
El que més m’agrada és fer concerts, i aquest any amb un nou disc no serà menys. He fet un disc pensat per dur-lo a l’escenari amb molta coreografia, i tinc ganes de pujar el nivell de qualitat, però no ho faré jo sola. Per a aquesta gira, que començarà amb el concert de presentació el 10 d’abril a la sala Razzmatazz de Barcelona, vull que les coreografies les faci algú altre. Tinc ganes de créixer com a artista i centrar-me en la meva posada a escena a l’escenari. Si sempre he d’estar pendent de la coreografia tot anirà més lent i es farà més difícil. M’agradaria treballar amb un coreògraf extern, fer un muntatge que no s’hagi vist mai i poder tenir temps per a mi.
.jpg)
.gif)
