Des del 2005 quines anècdotes podeu explicar sobre el públic català?
EL Canijo: Des del principi el públic català ens ha tingut molta estimació. A Catalunya se sabien totes les nostres cançons, fins i tot més que a Andalusia! No sé per què és, si per la tradició de música mestissa o pels andalusos que hi van anar a viure... A més, sempre que ha sorgit l’ocasió hem col·laborat amb músics catalans, com Muchachito, Macaco o Ojos de Brujo. La connexió mola!
Penseu que el pas per G-5 us ha influenciat d’alguna manera en aquest nou disc?
E.C: No, G-5 va ser la reunió d’uns amics per passar-nos-ho encara millor. Era molt acústic, i en canvi aquest nou disc nostre és el més rocker, el més elèctric. A Kiko Veneno el coneixem de fa molt de temps i ens ha influït sempre, des d’Échate un cantecito (RCA, 1992)... Som amics.
Bienvenidos a la época iconoclasta és un títol que teníeu de Miguel Benítez ‘Er Migué’, membre del vostre grup fins que va morir l’any 2004. Què enyoreu més d’ell?
E.C: El trobem molt a faltar... No era només un company, era un amic. Tenia estil i era molt ‘garrapatero’ —una paraula que ell mateix es va inventar i que seria una cosa així com ‘callejero’, i que ara defineix tot el món del grup—. La cançó “El jardín” li hem dedicat a ell. A més, el seu germà Manu Benítez porta la direcció musical d’un disc amb cançons seves, amb lletres, poesies i dibuixos que va deixar.
.gif)
